Text del 2002
“És molt positiu que un país tingui associacions; això demostra que la gent té iniciativa, és lluitadora i vol el millor per al seu país i la seva població”
En els darrers temps han sortit a la llum moltes informacions sobre els maltractaments dins l’àmbit familiar, especialment els casos de dones maltractades per la seva parella. L’Associació per a la Defensa de l’Home Maltractat vol fer públiques les agressions que pateixen els homes per part de les seves dones i prestar ajuda a les persones afectades per maltractaments. Miquel M. Palou és advocat i un dels fundadors de l’Associació que avui presideix. Ens parla dels motius que el van portar a crear aquesta entitat el 1998: “Quan vaig començar a exercir l’advocacia, vaig anar-me especialitzant en l’àmbit del dret de família. Es tracta d’una especialitat en la qual cada cas és diferent, té la seva pròpia entitat. En un tema de família mai topes amb dos casos iguals. Un dia, amb uns amics, parlàvem d’una notícia que sortia a la premsa sobre una dona que havia estat víctima de maltractaments per part del marit. Vam estar tots d’acord que era un fet condemnable i de cap de les maneres justificable, però la conversa va derivar cap a una altra realitat menys difosa: el fet que els homes també són maltractats. Aquí va sorgir la idea de crear una associació de defensa de l’home no sols en l’àmbit familiar o laboral, sinó també davant de les agressions i injustícies que cometen les administracions. En aquest sentit, a l’Associació de l’Home tenen cabuda homes maltractats i homes que no ho són, però que comparteixen la ideologia de l’entitat.”
A finals de setembre del 2000 es va publicar una entrevista a la contraportada de La Vanguardia, en què es feia conèixer l’Associació de l’Home, que va generar un cert impacte social. “Vam rebre una allau de trucades de persones que s’interessaven pel text. Així, es va produir un punt d’inflexió en la trajectòria de l’entitat. Ens vam adonar que hi havia un gran interès pel tema i vam decidir ampliar l’àmbit d’acció de l’Associació a tot l’Estat. L’Associació va néixer com un complement a la professió que cadascun dels iniciadors teníem, sense cap perspectiva ni cap idea concreta del que podia passar en un futur. Aquesta expansió va implicar una reestructuració de l’entitat, que des de llavors integrem un equip de quatre advocats –tres dones, Èlia Vidal, Pilar Amorós i Susana Tribiño, i jo mateix– a més de dos psicòlegs.”
El fet és que la societat està mostrant una realitat difícil de comprendre. Els maltractaments són detestables, tant siguin envers les dones com els homes. “De les agressions a les dones, se’n parla més per una raó elemental: el maltractament de l’home cap a la dona és més de tipus físic mentre que el de la dona cap a l’home és més psicològic. Ara bé, les dues tipologies són brutals. L’interès dels diaris o les revistes és pels temes físics, per publicar la fotografia d’aquell d’ull de vellut que de ben segur vendrà perquè té un contingut en certa manera polèmic i morbós. També és més fàcil de demostrar una agressió física que una de psicològica. La persona maltractada psicològicament pateix un problema psíquic important perquè durant dies, mesos, anys se li ha dit que era una persona que no valia, que era incapaç de fer res de bo… I molts d’aquests homes s’han acabat creient que eren uns inútils. A l’Associació arriben molts casos esgarrifosos que hem de saber avaluar i tractar. Demostrar un maltractament psicològic per part de la parella és molt difícil des del punt de vista legal. L’agressió física és més fàcil de demostrar perquè a més de les evidències de maltractament al cos pot haver-hi testimonis, veïns, per exemple, que hagin sentit crits i sorolls. En el maltractament psicològic no hi ha crits. Hem escoltat casos d’homes que expliquen que la seva dona els ha arribat a amenaçar de posar-los una denúncia per amenaces i coaccions quan no hi havia motiu, i una denúncia d’aquestes característiques pot fer que el denunciat hagi de passar 24 hores a la presó.”
Quan una persona agredida arriba a l’Associació es troba en un estat de crisi, de desesperació, de solitud, perquè no sap què fer ni com actuar. “N’hi ha que estan al límit de convertir-se en agressors. El més habitual és que acudeixin a l’Associació quan estan molt desesperats. Primer tractem de calmar-los. Necessiten que algú els escolti; per això, deixem que parlin i expressin lliurement els seus problemes i neguits. Després, centrem el tema i el dirigim, si cal, als psicòlegs. El primer que ha de tenir clar qualsevol persona és el que vol per a ella mateixa. Les decisions que es prenen en qüestions de família són quasi per a tota la vida perquè no tenen uns terminis marcats. El que està clar és que si l’home vol que la dona deixi de maltractar-lo i, en el cas d’haver-hi fills, vol aconseguir-ne la custòdia, s’haurà d’estudiar particularment el procediment a seguir. El primer que haurà de fer serà trencar el vincle amb la persona que el maltracta, encara que això impliqui deixar els fills. L’angoixa ha de desaparèixer i la víctima ha de refer la seva vida. Quan tingui clar què vol serà el moment de presentar una demanda de custòdia dels nens.”
Miquel M. Palou afegeix: “Fins fa uns anys, els pares prenien la postura, a vegades per comoditat, de no demanar la custòdia dels fills, perquè ja preveien que el jutge no els l’atorgaria. En els darrers anys, però, he notat, sobretot a través de l’Associació, que el pare està disposat a demanar-ne la custòdia. Quan parlem de fills més grans de catorze anys que són capaços d’opinar i justificar les seves decisions, si diuen que volen viure amb el pare, es pot aconseguir la custòdia. Es pot donar el cas que la mateixa mare acabi cansant-se dels fills i que es converteixin en un problema per a ella. En aquests casos pot ser més senzill aconseguir-ne la custòdia. Sigui com sigui, la justícia ha de ser justa i ràpida i, a més, no ha d’entendre de sexes. El psicòleg de l’Associació pot ajudar i orientar els pares sobre el comportament que han d’adoptar envers els fills i la mare.”
L’Associació té previst fer xerrades, tallers i trobades per als associats: “Tot i que fins ara ens hem centrat en qüestions de família, quan parlem de maltractaments fem referència a un àmbit molt més ampli que també pretenem cobrir en un futur. Una persona és maltractada quan és víctima d’una injustícia, i d’aquestes en trobem també en l’entorn laboral (dels amos envers els treballadors), en l’administratiu, en els jutjats, etc.”
Aquesta és la visió d’un equip de persones que veuen en l’Associació una manera d’ajudar la societat. “El poble català destaca per l’aire i caire emprenedor que tenim, per portar endavant les coses. Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més associacions, activitats i iniciatives del territori espanyol que fan que la seva gent pugui desenvolupar el seu esperit emprenedor i d’activitat social. És molt positiu que un país tingui fundacions, associacions perquè demostren que la gent té iniciativa, és lluitadora i vol el millor per al país i la seva població.”
