Srs. Rispau
Srs. Rispau
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

MIQUEL RISPAU RIBAS, MIQUEL RISPAU BAONE

FARMÀCIA RISPAU SC – LABORATORI RISPAU

Text del 2006

“Ara els fàrmacs presenten menys efectes secundaris

.

Miquel Rispau Ribas representa la primera generació de la nissaga Rispau dedicada al món de la farmàcia: “El meu pare era flequer. Aquest negoci va ser fonamental per a la recuperació econòmica i social durant la postguerra. Afortunadament, aquest establiment va ser prou pròsper perquè jo pogués triar entre continuar-lo o formar-me en un altre camp professional. Tot i que m’agradava força el món de la fleca, i hi havia col·laborat, des de ben petit em vaig sentir atret pel món de la investigació i la formulació. Tot i així, em va costar definir-me i decantar-me definitivament per estudiar farmàcia, possiblement perquè a la meva família no hi havia cap antecedent.”

Miquel Rispau es va formar a la Universitat de Barcelona. Un cop va acabar els seus estudis de llicenciatura, es va establir a la seva població d’Olot, on va engegar tres activitats empresarials sanitàries. La primera va ser l’obertura d’una farmàcia: “L’any 1964 vaig inaugurar una oficina de farmàcia. Durant els primers anys vaig rebre l’ajuda i el suport de la meva dona, Maria Jesús. Tot i que ella caracteritza la seva tasca durant aquells anys com de comodí, va ser molt més que això perquè durant anys va encarregar-se oficiosament de l’atenció i gestió de l’establiment.”

Al 1962 va crear els Laboratoris Rispau, que recentment han estat adquirits pel Grup Sabaté Anàlisis: “El món de les anàlisis clíniques ha evolucionat molt en els últims 35 anys. Jo, personalment, he estat testimoni d’aquestes transformacions: des del treball totalment manual en què els coneixements de bioquímica esdevenien una eina essencial, per la qual cosa acudíem freqüentment a Montpelier per conèixer i observar les darreres descobertes internacionals, fins a l’automatització total dels processos, que ha comportat el tancament o l’absorció per part de les grans corporacions dels centres de mides mitjanes com el nostre. La constant innovació tecnològica juntament amb la guerra de preus dels grans laboratoris han convertit aquesta activitat en poc rendible des del punt de vista econòmic per als establiments petits i mitjans. Per aquesta raó vam decidir vendre’l.”

Finalment, el tercer projecte empresarial fou la creació d’una indústria sanitària relacionada amb les anàlisis clíniques: Paral·lelament, vaig fundar juntament amb el químic i farmacèutic Joan Capdevila l’entitat Spinreact, que tenia per objecte la fabricació de reactius químics per realitzar analítiques. La gran novetat d’aquests reactius era que només calia barrejar-los amb aigua per poder-los fer servir, de manera que eren especialment adequats per a països que no reunien les característiques biosanitàries apropiades. L’èxit de la iniciativa va ser tan gran que va caldre cercar l’ajuda d’un distribuïdor i altres tècnics col·laboradors. Tot i que les expectatives eren molt positives, Joan Capdevila i jo vam decidir de vendre la nostra part perquè el volum i l’orientació comercial del projecte no s’avenia amb els nostres interessos. Tanmateix, estic molt orgullós d’haver pogut contribuir a crear més de 30 llocs de treball.”

A banda d’aquestes tres activitats sanitàries, Miquel Rispau també ha treballat fins a la seva jubilació com a analista integrat dins del sistema de la Seguretat Social. Durant els primers anys va exercir al Centre d’Olot. La reconversió, però, que ha afectat els laboratoris públics també ha comportat la centralització dels laboratoris de la Seguretat Social. Aquest fet ha determinat que durant els últims anys Miquel Rispau, per tal d’exercir la seva tasca dins del sistema públic d’atenció sanitària, hagi hagut de desplaçar-se al Centre Güell i a l’Hospital Trueta de Girona.  El seu fill homònim, Miquel Rispau Baone, ha viscut des de molt petit amb interès i fascinació la dedicació del seu pare al món de la farmàcia i les anàlisis clíniques: “Vaig estudiar farmàcia i bioquímica a la Universitat de Barcelona. L’estudi de la segona llicenciatura va ser una qüestió d’interès personal, perquè jo era conscient que la bioquímica ja era una eina indispensable per a la realització d’anàlisis clíniques i perquè sabia que em dedicaria posteriorment a continuar la tasca que el meu pare havia iniciat a l’oficina de farmàcia. A més, la dedicació a la bioquímica comporta gairebé sempre haver de marxar del nostre país un cop s’ha obtingut el títol de doctorat, perquè la sortida laboral natural d’aquests professionals és la investigació, activitat molt acotada al nostre país.”

Miquel Rispau Baone continua en aquests moments la tasca que va iniciar el seu pare a l’oficina de farmàcia familiar. Considera que “el món del medicament ha evolucionat de forma molt positiva en el últims anys, de manera que ara els fàrmacs presenten menys efectes secundaris. Desgraciadament, però, el fet que els pacients cada vegada consumeixin més medicaments de vegades provoca l’aparició d’incompatibilitats evitables en molts de casos si es disposés d’un historial mèdic detallat a l’hora de prescriure un medicament. Les farmàcies de les petites i mitjanes poblacions tenim el privilegi de poder actuar de filtre en aquestes ocasions. La fidelitat i la coneixença dels pacients explica que tinguem constància de cadascun dels medicaments que prenen, de manera que podem detectar els casos de contraindicacions.”

La medicació de fàrmacs contraindicats “es reduiria si millorés la comunicació entre els metges i els farmacèutics.”

Conscient de la necessitat d’adaptar-se a les noves realitats i demandes socials i amb tarannà emprenedor, Miquel Rispau, fill,  té projectes de futur: “M’agradaria obrir un centre de nutrició i estètica per satisfer l’elevada demanda que en aquests moments atenem des de l’oficina de farmàcia.”

Aquest tipus de consultes no són les úniques a les quals donen resposta: “assessorem en qüestions farmacològiques sempre que ens ho demana el pacient, però sensibilitzem els usuaris que cal que s’adrecin a un metge per resoldre els dubtes mèdics.”

La Garrotxa és una comarca de llarga i marcada tradició en l’ús de plantes medicinals. Miquel Rispau constata que encara s’elaboren preparats casolans a base d’herbes a Olot i les seves contrades. No obstant això, “cal portar a terme una important tasca d’assessorament, perquè les famílies de vegades han heretat el costum d’elaborar aquests preparats però no la recepta detallada amb les quantitats exactes dels ingredients, de manera que sovint els confeccionen sense cap criteri galènic. Se’ls ha de conscienciar que aquests preparats no deixen de ser fórmules en què les proporcions són bàsiques.”

Precisament, la farmàcia Rispau s’ha encarregat tradicionalment de preparar fórmules magistrals: “En l’actualitat un 90% de les fórmules magistrals que ens encarreguen s’elabora a les nostres instal·lacions i un 10% es deriva per la seva especificitat o raresa a grans centres de producció de la capital catalana.”