16/12/2013
Atesa la transcendència de la crisi que travessem, cal elogiar tots els mitjans que difonen la realitat de la nostra economia actual. Per això, l’obra que prologo, que ofereix una visió de l’estament empresarial del país partint del testimoni dels seus mateixos protagonistes, és una eina imprescindible per entendre la nostra situació present.
Sens dubte, no hi ha precedents històrics d’una recessió tan greu des de l’any 1929, circumstància que ha fomentat el plantejament de nous models productius i econòmics, particularment a Espanya, on durant una sèrie d’anys el creixement se centrà en el sector immobiliari, la construcció i l’especulació financera. Avui hem après que cal encaminar-nos cap a un model nou, basat en l’exportació, la industrialització i, sobretot, en les nostres capacitats creatives per esdevenir un país competitiu respecte al món globalitzat en què vivim.
És innegable que, fins i tot durant els anys més durs de la crisi, hem sabut demostrar la nostra destresa per internacionalitzar-nos a través del sector turístic, i ara estem començant a avançar en el terreny de les exportacions; una tendència cada cop més marcada entre les nostres empreses i que dóna una mostra de les seves capacitats per desenvolupar-se en els mercats exteriors. En aquest sentit, les cambres de comerç, que van néixer el segle XIX amb una clara vocació internacional, representem un suport important a l’hora de facilitar i de reforçar les relacions comercials entre països.
D’altra banda, un dels punts febles de la nostra societat actual és l’elevat índex d’atur juvenil que congreguem, i que a Catalunya arriba a més del 50%. Al marge d’altres qüestions, una de les causes d’aquesta xacra deriva del fet de no haver estat capaços de retenir els nostres joves a les escoles de formació professional durant l’època de bonança, molts dels quals abandonaren els estudis per beneficiar-se de les sortides professionals de fàcil accés que llavors oferien àmbits com el de la construcció. I avui, amb la caiguda del sector, aquelles mateixes persones s’enfronten a un mercat que els exclou perquè demana altres habilitats i coneixements.
Malgrat que és complex pronosticar el patró que seguirà la recuperació de llocs de treball al nostre país, en aquests moments podem percebre cert creixement en sectors com el de les noves tecnologies, on s’està experimentant una gradual creació d’empreses. Per establir els paràmetres definitius que fonamentaran la progressió del nostre mercat laboral, abans caldrà comprovar quina qualitat d’ocupació serem capaços d’assolir d’ara en endavant, tant si aquesta implica un alt valor afegit o serveis pràcticament de subsistència, com ara els minijobs. Ara que estem recuperant una relativa estabilitat dins l’àmbit macroeconòmic, encara no podem preveure cap a on evolucionarà la nostra microeconomia.
Respecte a l’actualitat de la política catalana, des de la Cambra de Comerç de Barcelona, com a entitat adherida al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, considerem que cal respectar la voluntat majoritària del poble català expressada pels seus representants legítims al Parlament de Catalunya. Això sí: només entenem la consulta sostinguda per un procés dialogat que atorgui plenes garanties legals.
