Mireia Español i Navarro
Fotografia cedida
11è VOLUM. Biografies rellevants de les nostres emprenedores

Sra. Mireia Español i Navarro

Fundadora i directora de Tais Azafatas, S.L.

Text del 06/11/2018

Sempre s’ha sentit molt estimada, tant quan va ser filla com ara, que és àvia; i no té dubtes a l’hora de definir-se com una dona feliçment viscuda. Va ser mare i, acabada la criança, es va fer empresària. Es considera una persona eminentment pràctica i una treballadora incansable.

 

Una nena molt estimada

Més que records d’infantesa lligats a vivències concretes –que ara em resultarien molt difícils de rememorar–, el que em ve a la memòria és el fet de sentir-me sempre molt estimada, ja de ben petita. Els meus pares no van tenir mai problemes econòmics ni de cap altre tipus, i vaig viure enmig d’una harmonia i un benestar tan magnífics que són difícils d’explicar i de transmetre. La meva mare, Mireia Navarro, era una persona encantadora, que sempre que podia et donava una alegria. El meu pare, en Rafael Español, era un home summament generós i molt amic dels seus amics. Sempre serà recordat com una gran persona. Tot això, per desgràcia, hi ha canalla que no ho pot dir, de la seva infantesa i entorn; en soc conscient, i per això em considero molt afortunada.

Una responsabilitat que s’inicià de ben jove

També recordo que, com que soc la segona de quatre germans, aviat em va tocar ser responsable. La meva mare em va fer tenir cura, com a noia més gran, dels meus dos germans petits, i estic convençuda que aquella responsabilitat prematura em va ser molt útil quan em vaig haver d’enfrontar a la vida adulta. Puc donar les gràcies perquè l’afecte que sentia de petita l’he anat sentint tota la vida, i avui soc una àvia que pot dir que se sent estimada pels seus nets. Aquest sentiment no és quelcom que es limiti a la família. Molta de la gent que ha treballat amb mi, per molts anys que passin, i per temps que faci que no ens veiem, em fa sentir el seu afecte quan ens retrobem. No veig millor recompensa que aquesta a una vida d’esforços.

Els avis i un avantpassat poeta

La mare va tenir un oncle, mossèn Anton Navarro, que era un gran home i un gran poeta, fins al punt d’haver guanyat els Jocs Florals de Barcelona. No vaig tenir ocasió de tractar els meus avis per part de mare perquè van morir joves. Els avis de part de pare eren de lluny, de la Ribagorça, i vaig conèixer una àvia i la vaig veure algun cop quan a l’estiu anàvem al seu poble, per això no puc dir que els meus avis exercissin cap influència en mi. Vam ser quatre germans. Per ordre d’edat, el gran, Rafael, jo mateixa, Montserrat i Esteve, el petit, que ja és mort. Va morir quan tenia cinquanta-dos anys, massa jove, amb molta vida per davant. La mort d’un germà és una desgràcia tan trista que només ho sabem els que l’hem passada.

Primer mare, després empresària

Em vaig convertir en mestressa de casa i amb vint-i-tres anys ja era mare, un objectiu vital que sempre m’havia fet molta il·lusió. Vaig tenir dues filles, la Mònica i la Cristina, totes dues molt desitjades i esperades. Recordo la seva infantesa com una etapa fantàstica, que vaig poder gaudir plenament. Van haver de passar catorze anys perquè les nenes ja fossin més autònomes i jo decidís tenir algun tipus d’activitat laboral. A través d’una coneguda, que tenia una agència d’hostesses, em vaig iniciar en aquest món, per ajudar-la a un estand en una edició de la Fira Alimentària. Poc després, em va sorgir l’oportunitat de portar la secretaria d’un congrés de dermatologia que organitzava el Dr. Pablo Humbert, feina que ens va ocupar tot un any. De seguida vaig veure que era un món que m’agradava, perquè sempre m’he sentit a gust en les relacions públiques i el tracte amb la gent. Al començament vaig fer un temps d’hostessa, però a partir d’una certa edat ja no m’hi veia, i va ser llavors que vaig decidir crear una agència coincidint amb una nova edició del congrés de dermatologia. Com que ja coneixia força gent del sector, em vaig engrescar i ho vaig decidir sense pensar-m’ho gaire, que és la meva manera d’actuar. Tant és així, que en ma vida he fet coses tan impulsives com comprar un pis en dotze hores. Tot ho faig ràpidament, en un pim-pam, perquè si ho he de pensar molt, ja no ho faig. Jo no dubto mai de mi i de les meves capacitats de tirar qualsevol objectiu endavant. Suposo que és perquè no he tingut mai por de res. Quan vaig crear l’empresa tenia trenta-cinc anys. Era l’any 1986. Ja fa, doncs, tres dècades. Des de llavors que no he parat, perquè crec que és la manera que les coses funcionin.

Ser dona a la meva època era una cursa d’obstacles

Quan es parla avui dia dels obstacles que tenen les dones per poder-se realitzar o per desenvolupar-se com a treballadores o emprenedores no em puc reprimir un cert somriure, perquè recordo les limitacions que teníem a la meva època. Allò sí que eren limitacions o obstacles. Cal saber que jo, per poder-me treure el carnet de conduir i el passaport, vaig haver de fer abans un servei social, que en el meu cas consistí en sis mesos treballant a l’Hospital Clínic. També és necessari de recordar que una dona no podia obrir un compte bancari si no tenia l’autorització del seu marit o el seu pare, i que moltes noies i dones que treballaven no estaven assegurades. Ara tot això ens sembla pràcticament delictiu, però abans aquest tipus de pràctiques eren normals. Malgrat tot, vull trencar una llança a favor de les noies d’avui dia, que, sense tot això que he relatat, tampoc no ho tenen fàcil, i que estan preparadíssimes. Acaben carreres molt difícils i no els espanta ni l’enginyeria més complicada. I després fan màsters, i es casen, i fan de mares; i compaginen una feina exigent amb la maternitat i amb portar una casa. Les cases no funcionen sense les mares, i qui diu les cases, diu el món. No soc feminista, però la noia d’avui dia és exemplar, i no puc entendre que no sigui reconegut i proclamat als quatre vents.

Tothom hauria de fer d’hostessa o hoste alguna vegada perquè és un veritable màster de vida

Fer d’hostessa o hoste alguna vegada a la vida hauria de ser un requisit obligatori per a tothom. Una hostessa ha de saber autocontrolar-se, ser educada, saber atendre algú i solucionar-li els problemes. Aquesta suma de virtuts prepara per a la vida en general i per a altres feines a desenvolupar en el futur. Fer d’hostessa és un màster de la vida. El món de l’hostessa ha canviat molt últimament. Abans es buscava una noia bufona, de bona presència, amable i agradable en el tracte; avui dia, evidentment, el físic també és important –i no deixarà de ser-ho mai–, però, a més a més, es demana dominar idiomes. Sortosament, a Barcelona, la majoria de les noies que pugen ara, i sobretot les que tenen estudis universitaris i treballen amb mi, dominen almenys l’anglès, i amb nivell Advanced, com a mínim. També es té molt en compte que tinguin coneixements d’ofimàtica, perquè als congressos i les fires gairebé tot el que es fa passa pels ordinadors. Un altre element que tinc molt en compte són les ganes de treballar, la implicació.

Tenim un jovent molt preparat

Jo sempre surto en defensa del jovent quan algunes veus l’ataquen, perquè no és veritat que cada vegada està menys preparat. És justament al contrari. Treballar d’hoste o hostessa pot semblar a priori una professió senzilla, perquè les tasques que duen a terme solen ser mecàniques i d’atenció al públic. Puc assegurar que de professió senzilla no en té res. El cansament després de moltes hores de treball, els nervis de les primeres hores per part dels congressistes o determinades funcions tècniques demanen que l’hoste o l’hostessa estiguin amb ganes, molt motivats i convençuts; convençuts, sobretot, que la seva participació és important per tal que tot flueixi i vagi com ha d’anar. A Tais Azafatas aconseguim reunir equips amb aquestes ganes i totalment preparats i capacitats per integrar-se en projectes de gran importància.

Hostesses, secretàries, traductores i intèrprets

Els nostres serveis inclouen hostesses, secretàries, traductores i intèrprets, i cobreixen tota mena d’esdeveniments. Les hostesses es divideixen en hostesses per a congressos i actes socials, i hostesses per a fires. Les primeres es poden dividir en quatre grups: protocol, congressos, transport i relacions públiques. Després, hi ha hostesses de fires i hostesses exclusivament d’imatge. Pel que fa a les secretàries, tenim sis especialitzacions diferents: atenció al client, ofimàtica, traduccions, arxiu, centraleta i direcció i domini d’idiomes. Per a un nivell més avançat, que vagi més enllà del domini d’idiomes, tenim traductores i intèrprets, també amb les seves especialitzacions: traduccions jurades, traduccions tècniques i comercials, traduccions telefòniques i de videoconferències, traduccions de pàgines web i certificacions de traduccions ja realitzades. Com es pot veure, són tots els camps de la traducció aplicats al món de l’empresa i els negocis.

Trenta-dos anys proveïdora de la Fira de Barcelona

El negoci m’ha omplert molt; hi he dedicat moltes hores, incomptables. He treballat el que no està escrit, catorze hores al dia com a norma. Ara al despatx tinc més gent treballant, però al començament érem tan sols una altra persona i jo. Fa trenta-dos anys que soc proveïdora de la Fira de Barcelona; trenta-dos anys que hi ha concursos i que els vaig guanyant, i guanyant. Tais Azafatas és sinònim de qualitat. És una de les poques agències d’hostesses que té el Certificat del Sistema de Control de Qualitat UNE-EN-ISO 9001 que l’acredita com una empresa que cuida a la perfecció cada detall amb l’objectiu d’aconseguir precisió i impecabilitat en tots els seus processos, per tal que cada projecte esdevingui un èxit. Arribar a aquest nivell ha estat molt difícil, i ha demanat moltes hores de feina. No hi ha en tot Espanya una altra empresa del sector que tingui una ISO. D’altra banda, soc, també, membre fundador de l’ACEHPV: Associació Catalana d’Empreses Hostesses i Promotors de Vendes, un organisme que des de l’any 2001 vetlla pels interessos del sector pel que fa a convenis col·lectius, polítiques de qualitat i drets dels hostes i les hostesses.

Treballem molt la proximitat

Basem el nostre èxit en la proximitat. Proximitat entre els clients i el despatx; entre el despatx i l’hostessa; i entre l’hostessa i el congressista, de manera que es forma un cercle tancat que aconsegueix ser un engranatge perfecte per convertir en un èxit tots els esdeveniments en què participem. Fires i congressos tan coneguts com el Mobile World Congress, Alimentaria, Construmat, Infarma i desenes  d’esdeveniments  internacionals  que se celebren a Fira de Barcelona en el decurs de l’any compten amb els nostres hostes i les nostres hostesses. Les tasques a desenvolupar són molt àmplies: gestionar les acreditacions, els punts d’accés o l’atenció al visitant, entre moltes altres. L’objectiu és que els assistents se sentin cuidats i ben atesos. D’aquesta forma, conjuntament amb la resta d’operatius implicats, aconseguim que les organitzacions de congressos decideixin repetir celebració a la Ciutat Comtal.

Puc mobilitzar un miler d’hostesses

Ara mateix no sabria dir una xifra exacta de la gent que treballa per a mi, perquè entre fires i esdeveniments la xifra fluctua molt. Puc dir que quan ve el Mobile World Congress mobilitzo més de mil persones, perquè només a l’aeroport, rebent visitants i acreditant-los, ja es necessiten tres-centes o quatre-centes hostesses. Després, calen hostesses, també, als hotels on s’allotgen i a la fira mateixa, acreditant i organitzant les cues; a més, hi ha hostesses al departament de premsa, i al de megafonia… És un esdeveniment de primer ordre.

Pocs clients però molt sòlids i fidels

A banda de la proximitat, ens diferenciem d’altres empreses del sector en quatre aspectes essencials: tenim més experiència que ningú, amb trenta- dos anys de trajectòria; comptem amb un personal molt implicat i format, i oferim cobertura completa i legal pel que fa a la seguretat social, gestió de nòmines, protecció de dades i, en general, tot el que concerneixi a l’administració. Els nous clients normalment m’arriben referenciats per altres clients. Sortosament, no acostumo a perdre clients, i en conservo molts de fa trenta anys. La meva base de clients, els que donen viabilitat a l’empresa, són uns vint o vint-i-cinc.

En aquesta professió, l’edat no és un problema en si mateix

L’expectativa de vida laboral d’una hostessa depèn de moltes circumstàncies, i de si és dedicació total o parcial. Les que fan atenció al client en estands treballen deu o quinze dies al mes. Sembla poc, però poden guanyar de tres mil a quatre mil euros. Com més guanyen, més forma de vida és, i més dedicació; i per tant, més possibilitats de fer-ne una carrera duradora. Jo he estat a fires d’Alemanya on les hostesses tenen més de quaranta anys, i el servei que presten no perd gens de qualitat, al contrari. No és cap secret que avui hi ha dones de quaranta anys llargs que fan molt de goig i estan esplèndides, i que aporten, a més a més, un plus de seriositat. No és estrany, doncs, que a Alemanya estiguin, en general, molt més ben remunerades que aquí. Si a la bona presència li sumem les taules acumulades, és evident que, en aquesta professió, l’edat no és un problema en si mateix.

La importància d’anar ben vestit

Ja fa molts anys que treballem tant amb nois com amb noies. Els nois tenen el seu uniforme, un vestit negre amb camisa blanca, i l’empresa els proveeix de la corbata que requereixi l’ocasió, sovint a to amb el color corporatiu del client. A les noies sí que els proveïm del vestit complet, que poden ser vestits de gala o vestits-jaqueta normals, amb faldilla o pantaló. Vivim uns temps en què s’ha flexibilitzat el fet de requerir nois o noies, i tant ells com elles són polivalents. L’opció final depèn del gust de qui paga, més que no pas de convencions socials. Ara hi ha la tendència, en els congressos, de demanar 50 % de nois i 50 % de noies, i no sempre és fàcil atendre aquestes proporcions, perquè molts són universitaris i tenen uns horaris que cal tenir en compte. Nosaltres sempre fem l’esforç d’adaptar-nos als seus horaris. No els demanem el contrari.

Un equip directiu de sis persones

En el departament directiu som cinc persones i jo. Després hi ha un bon equip de coordinadors. Voldria mencionar, especialment, la M. Àngels Cervera, que està amb mi des de les primeres batalles, i ha estat el meu gran suport quan ha calgut prendre decisions estratègiques, com va ser passar del lloguer a la compra del nostre despatx. Les seves orientacions m’han donat molta seguretat. I a més a més, és una gran poetessa. També m’agradaria citar la Mercè Cazaña així com en Pau Voces i en Pau Mascort, que tan bé m’ho porten tot. M’agrada tenir constantment gent nova; tot i que sovint m’angoixa quin resultat podran donar, perquè una persona que em treballi malament em pot esguerrar un negoci.

Sempre hem estat una família molt unida

Les meves filles han sigut la meva vida. Ho van ser durant la seva infantesa i encara ho són avui, perquè passem els caps de setmana i l’estiu juntes. Ara són també la meva vida i la meva alegria els meus nets, l’Ignasi, l’Àlex i el Rafel, de quinze, dotze i onze anys respectivament, i gaudeixo d’ells d’una manera bàrbara. Tots són molt estudiosos i responsables… Quin goig, poder presumir d’ells! Sempre hem estat una família molt unida, tot i que ara, malauradament, ja fa quinze anys que no viu el seu pare i marit meu, en Jordi, que era òptic de professió. És evident que sola tot costa molt més. Però una tira sempre endavant, fins i tot movent grans esdeveniments, com van ser els casaments de les dues filles. En aquells temps ja em faltava, també, el pare, que va morir amb seixanta-tres anys quan jo en tenia trenta-dos; però encara tenia la mare, que gràcies a Déu va arribar fins als noranta- dos anys. Ara, la meva filla petita, la Cristina, va estudiar Magisteri a la Blanquerna i actualment fa de professora al col·legi Corazonistas. La filla gran, la Mònica, va estudiar Econòmiques i té experiència professional com a hostessa. Actualment, tot i que vaig cada dia al despatx, ja he delegat bona part de tasques en ella, perquè és una crac i m’ha demostrat que ho deixo tot en les millors mans possibles. Potser jo tinc més vida viscuda, però ella aporta una preparació diferent, en tant que domina l’ofimàtica, els idiomes i té un sentit de la perfecció molt acusat. Si no fos per la Mònica i el seu afany de continuïtat, és molt probable que ja m’hagués venut el negoci.