Text del 2007
“Viure en una casa de fusta és com estar en contacte amb la natura”
.
Un sentiment especial va empènyer el senyor Modest Oller Montoya a dedicar-se a la representació en el sector de la construcció de cases de fusta. “Estic en aquest sector per amor. L’any 1985, vaig conèixer la meva dona, que és finlandesa, i vam decidir quedar-nos a viure al seu país. Em captivava el món de la fusta. Trobava sorprenent el fet que el 80% dels finlandesos visqués en aquestes cases i que també ho fes el 70% de la població dels països industrialitzats. L’any 1995, després de néixer les nostres filles bessones, vam tornar a Espanya, perquè Finlàndia vivia una crisi econòmica molt important a conseqüència de la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Vam anar a viure a Argentona. Un dia, la meva dona, després de llegir a la premsa un anunci sobre la venda d’una casa de fusta finlandesa, va sentir enyorança i em va demanar un tros de la seva Finlàndia. Per complaure-la, vaig contactar amb diverses empreses finlandeses i, finalment, vam escollir Honka per construir la nostra primera casa de fusta. Tothom es va quedar sorprès, perquè en aquella època una casa d’aquest tipus era insòlita a Argentona. Actualment, però, n’hi ha una bona representació, constituïda per 11 primeres residències, cadascuna de les quals té al voltant de 300 m2.”
Durant el procés de construcció de la seva casa de fusta a Argentona, el senyor Oller va negociar amb Honka per tal d’aconseguir-ne la representació a Espanya. “En un principi, l’empresa desconfiava de les possibilitats d’èxit d’una delegació en el mercat espanyol, argumentant que aquí no hi havia una cultura de la fusta. Evidentment, Timberheart, amb una experiència de més de 40 anys en la construcció de cases de fusta, estava present a la Xina, els Estats Units, Alemanya, Rússia, Austràlia i, fins i tot, arribava a racons recòndits d’Oceania, com les Illes Salomó. Llavors, vaig proposar-los que construiríem la casa i em faria càrrec de la representació en el cas que durant el procés d’edificació tingués demandes. Sortosament, al cap de quatre mesos de començar a edificar-la, diversos veïns van dir-me que en volien una d’igual.”
Com a delegat de Timberheart a Argentona, el senyor Oller coneix l’essència de l’empresa: “És una de les millors companyies pel que fa al desenvolupament de projectes constructius de fusta amb sistemes i materials ecològics. Timberheart posa a l’abast dels professionals i dels particulars que demanen els seus serveis múltiples respostes constructives innovadores i d’alta qualitat, d’acord amb les normatives més exigents. Ofereix la resposta adient amb cada necessitat particular tant en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar com en el d’hotels o centres comercials.”
Pel que fa a la matèria primera, la metodologia, juntament amb l’experiència i la responsabilitat com a líder mundial, asseguren la singularitat de la producció de Timberheart. “La fusta emprada és de pi, el qual s’ha cultivat de manera lenta i natural. Abans que el material arribi a la fàbrica es classifica segons les seves característiques i solament es fa servir la fusta de gran qualitat. Aquesta selecció, unida a una tecnologia moderna, garanteix uns resultats excel·lents i un procés de construcció molt àgil.”
La multinacional finlandesa combina el disseny d’avantguarda amb la consideració envers el medi ambient. “Quant al disseny, tenim en compte les tècniques i els materials d’última generació. Es tracta d’habitatges i edificacions amb caràcter propi, respectuosos amb el medi ambient i caracteritzats pel baix consum energètic.”
L’edificació de les cases de fusta Timberheart compleix amb escreix les normatives vigents en matèria mediambiental, de seguretat i d’estalvi energètic. “Som l’única empresa en possessió dels certificats de la Unió Europea per a tots i cadascun dels components dels nostres materials. Cal recordar que hem de treballar d’acord amb les normatives de països tan exigents com Finlàndia, Noruega, Alemanya i el Japó. Pel que fa a l’estalvi energètic, no s’ha d’oblidar que la construcció d’un habitatge de fusta contamina, en conjunt, un 350% menys que la d’un habitatge de pedra. Complim folgadament els coeficients tèrmics i de resistència al foc requerits per les normatives. Si per edificar una casa convencional el nou Codi Tècnic exigeix un coeficient tèrmic del 0,65%, Timberheart construeix amb l’índex 0,29%. Això significa que el nostre client consumirà un 70% menys d’energia que el veí del costat.”
El senyor Oller explica que a Finlàndia el consum energètic exterior de l’empresa és zero. “I no només és zero, sinó que nosaltres, dins de la mateixa planta on es produeix la matèria primera, tenim un generador d’energia, creat pels residus derivats dels troncs, capaç d’abastar de llum tota la planta productiva de 70 hectàrees i fins i tot el poble del costat, de 5.000 habitants. De la mateixa manera, si els espanyols ens dediquéssim a netejar els boscos, els municipis corresponents podrien alimentar una planta de generació de llum i de calefacció per a cada poble.”
La política seguida als països escandinaus per preservar la natura i perquè la tala no afecti el constant subministrament de fusta, està regulada per un ministeri específic de boscos. “Un dels nostres arguments, a l’hora de treballar, és un informe realitzat pel Ministeri de Boscos de Finlàndia. En aquest país, tot i ser el primer exportador de fusta i cel·lulosa mundial, la massa forestal ha crescut un 10% en els darrers anys, la qual cosa significa que la repoblació forestal és superior a la tala. A Escandinàvia, el propietari del bosc està obligat a netejar-ne el sotabosc. Hi ha un control exhaustiu sobre tota la massa forestal i mai no es tala un arbre que tingui més de 40 anys. Quan es tala una àrea, es deixa passar un any, es netegen les soques i a continuació es reforesta. Així, no és estrany que la part antiga d’Hèlsinki estigui plena de parcs. Al centre hi ha tres carrers, dues catedrals, el casc antic a la banda del port i res més. Els boscos són pertot, dins de la mateixa ciutat. Quan vaig a Finlàndia, la meva forma preferida d’evadir-me és perdre’m pel bosc.”
El senyor Oller apunta el fet que en els darrers anys la fusta va guanyant terreny al formigó, amb creixements anuals d’un 25%-30% en el sector. “La fusta viu un procés d’evolució molt gran en aquests moments. Tot i que continua sent la gran desconeguda, cada dia veiem més gent interessada en aquest producte, principalment perquè s’adona que és un material noble, viu i acollidor. Ens proporciona una sensació de benestar produïda per la manca de camps magnètics, perquè les instal·lacions elèctriques van a través de la fusta, on hi ha una alliberació de tanins i una transpiració constant de l’aire des de l’interior cap a l’exterior. El fet de viure en una casa de fusta és com estar en contacte amb la natura. Recordo quan entrava a casa meva a Finlàndia, tancava els llums, quan tothom dormia, em quedava assegut al sofà i sentia que l’entorn formava part de mi. Respirava confort, l’esperit de l’aire net, silenci… i pau.”
