PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

MONTSERRAT TORÀ BARNADAS

SERVEIS CIENTIFICOTÈCNICS – INSTITUT MUNICIPAL D’INVESTIGACIÓ MÈDICA

 Text del 2006

“Durant el segle xxi s’esdevindrà un gran desplegament en el camp de la biomedicina”

Filla del doctor August Torà Borràs, metge especialista en l’aparell digestiu, Montserrat Torà no va tenir cap dubte a l’hora d’escollir la seva carrera professional. “A casa sempre vaig viure l’ambient mèdic com un aspecte més de la vida quotidiana. El meu pare era una persona completament lliurada a la seva professió. Més enllà de la seva especialitat, li interessava qualsevol aspecte de la medicina. Aquest coneixement global el va convertir en un molt bon clínic, amb una gran capacitat de transmetre confiança i seguretat als malalts que el tenien com el seu metge de referència. Dins del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va presidir una de les seccions col·legials, on va dur a terme una gran tasca en favor dels metges que per raó d’edat o malaltia estaven retirats de l’exercici professional. Va rebre el reconeixement del COMB, que més endavant el va nomenar President d’Honor. Des d’un principi va saber-me transmetre l’estima cap a la seva feina i aviat vam compartir vocació. Quan va arribar el moment, vaig començar els estudis de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre incipient que s’obria camí amb molt d’entusiasme.”

L’elecció de l’especialitat mèdica va arribar de manera gairebé casual. “Abans d’acabar els estudis universitaris vaig entrar en un laboratori d’anàlisis per fer pràctiques de puncions venoses i arterials. Arran d’això, vaig conèixer el món dels laboratoris i, de mica en mica, m’hi vaig anar involucrant fins que vaig decidir fer l’especialitat en Anàlisis Clíniques, especialitat a la qual m’he dedicat durant diversos anys.”

Més tard, en embrancar-se en la seva tesi doctoral, la doctora Montserrat Torà va endinsar-se al món de la recerca mèdica. “A principi dels anys 90, per tal de realitzar la tesi, vaig entrar en contacte amb l’IMIM -Institut Municipal d’Investigació Mèdica-, una entitat que pertany a l’IMAS -Institut Municipal d’Assistència Sanitària- i que, adjunta a l’Hospital del Mar de Barcelona, es dedica a la recerca. Vaig entrar a la Unitat de Biologia Cel·lular i Molecular de l’IMIM i vaig desenvolupar la meva tesi doctoral sobre una malaltia neurològica associada al càncer de pulmó.”

Allà va formar part d’un grup que es dedicava a la recerca bàsica i s’incorporà com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “El meu projecte tractava d’un aspecte molt interessant de la recerca en l’àrea del càncer, l’estudi dels mecanismes de la resposta immunològica enfront dels tumors, des de dues vessants, clínica i cel·lular.”

A partir d’aquella experiència, la doctora Montserrat Torà va acabar assolint el càrrec que desenvolupa actualment com a directora dels Serveis Cientificotècnics de l’IMIM, una unitat de suport a la recerca mèdica a la qual acudeixen tots aquells científics que necessiten infraestructures complexes o equipaments costosos. “Durant la meva etapa de recerca havia assolit una sèrie de responsabilitats de gestió i organització al departament, i, després de llegir la tesi doctoral, la Direcció del centre em proposà el càrrec que ocupo avui. Actualment, la meva tasca consisteix a coordinar els Serveis Cientificotècnics, davant de cada un dels quals hi ha un responsable. Em dedico a interaccionar entre els científics i els tècnics per tal d’aglutinar les dues formes de treballar per aconseguir el major rendiment possible. És un tipus de departament que requereix personal amb una gran preparació i que cada vegada es va instaurant més en el món de la recerca, ja que ajuda a optimitzar millor els recursos disponibles.”

Properament l’IMIM es traslladarà a l’edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), també situat al costat de l’Hospital del Mar. Aquest centre té el propòsit de congregar un seguit d’institucions que es dediquen a la recerca científica. “És un projecte de gran envergadura que suposarà la possibilitat d’accedir a tot el ventall de l’àrea biomèdica: des de la recerca molecular més bàsica fins a la recerca a la capçalera del malalt. Així mateix, també tindrà l’avantatge de reunir totes aquestes fonts d’investigació en un mateix espai. Val a dir que actualment existeixen molt pocs parcs de recerca que estiguin connectats a un hospital, i aquesta serà una de les singularitats del PRBB.”

Serà també una entitat que disposarà de la tecnologia més moderna, quelcom que requereix una gran partida pressupostària. “Entre tots hem d’aconseguir que tingui una capacitat ininterrompuda d’obtenir fons econòmics que ens permetin seguir treballant en la recerca. La ciència es troba en contínua evolució i requereix una renovació constant; per aquest motiu considero que, en un centre d’aquesta envergadura, és indispensable que s’hi congreguin persones molt ben preparades. Els professionals hauran de disposar d’una bona dotació tecnològica, però, a la vegada, també hauran de ser capaços de plantejar-se reptes científics que els permetin dur a terme una recerca de qualitat.”

En el camp de la recerca mèdica són importants totes les contribucions. “Fins i tot són necessàries les que aporten resultats negatius, i aquest és un aspecte que a vegades costa d’entendre. Malauradament, no existeix un hàbit establert de publicar-los, i la divulgació dels descobriments que no funcionen també és important. També aporta coneixement i fa possible no malmetre esforços. Per tal que la ciència avanci s’ha de conèixer tant el que és positiu com el que és negatiu.”

Sovint, el progrés científic va unit a la polèmica ètica. “És per això que existeixen els comitès ètics. Aquestes comissions tenen una composició molt heterogènia, ja que no només hi figuren científics o experts en ètica, sinó que engloben persones procedents d’altres àmbits que no tenen res a veure amb la ciència; gent que aporta una visió global més propera a la del conjunt de la societat. Els comitès ètics també exerceixen altres funcions com la d’aconsellar als científics com procedir, des del punt de vista ètic, davant d’algun tipus de recerca o projecte concret.”

L’objectiu de la biomedicina és el de millorar les condicions de vida de les persones. “La seva finalitat és vèncer la batalla a la malaltia. En aquest aspecte hem avançat de manera sorprenent durant els darrers anys. El càncer, la cirurgia o l’anestèsia en són un clar exemple. Avui, la malaltia es viu d’una manera molt diferent de com es feia un temps enrere; fins i tot hem avançat en aspectes com el d’ajudar el malalt a afrontar la seva malaltia des d’un punt de vista psicològic.”

La divulgació científica és immediata i això permet que el coneixement avanci a gran velocitat. “La Medicina s’ha convertit en una ciència multidisciplinària que engloba camps tan diferents com l’Epidemiologia, l’enginyeria genètica o la Bioinformàtica. La informació ens arriba al moment i ja no cal esperar les revistes per accedir a les publicacions, sinó que podem aconseguir-les de forma immediata gràcies a internet. Els avenços se succeeixen veloçment, amb una progressió geomètrica que convertirà aquest segle en el segle de la biomedicina; les bases van assentar-se durant el segle xx, però serà durant el xxi quan s’esdevindrà un gran desplegament en aquest camp.”