Texto del 2007
Construir amb fusta és econòmic, segur, ecològic i bonic.
.
La fusta s’ha utilitzat al llarg de la història de la humanitat per a la construcció d’habitatges. Tot i que havia caigut una mica en desús, la societat actual poc a poc va recuperant l’interès pels materials nobles, i altres productes com el plàstic o l’alumini perden terreny. Entre els materials de construcció, la fusta és l’únic natural i renovable. Els professionals de l’empresa Top Timber, a través del seu treball, difonen arreu les propietats de la fusta. Xavier Montesinos Pla és el fundador d’aquesta empresa de Montgat que dóna servei a importadors del territori espanyol. Els boscos són el pulmó del planeta i, per tant, de la vida. Cal tenir-ne cura. Això no significa, però, evitar l’extracció de la fusta, sinó fer-la de forma responsable. “La protecció dels boscos és vital i per això s’estan adoptant fórmules per realitzar una extracció de fusta de forma sostenible. Avui, l’explotació dels boscos mundials està regulada. Les empreses dedicades al món de la fusta formem part de l’Asociación Española de Importadores de Madera, que ha signat un acord amb els grups ecologistes a través de les certificacions forestals FSC (Forest Stewardship Council) i PEFC (Paneuropean Forest Certificate). Ambdues proven que els administradors forestals són capaços de satisfer un nivell adequat de gestió ambiental i social, ja que dóna fe que el bosc o la plantació forestal estan ben gestionats i que la fusta que s’hi produeix pot ser adquirida pels consumidors amb la certesa que prové d’un sistema d’explotació sostenible. Aquest protocol s’aplica a tot el món. Totes les obres que es duen a terme a Barcelona i que incorporen elements de fusta han de tenir una certificació forestal que acrediti que la fusta ha estat talada d’un bosc sostenible. El mateix passa amb elements decoratius com poden ser els bancs dels parcs.”
Suècia té una llarga tradició en la bona gestió dels seus boscos a través d’una explotació racional. “Arbre que arrenquen arbre que replanten. Avui una parcel·la de bosc es divideix en 30 parts i se’n tala una cada any durant 30 anys, i quan s’arriba al final d’aquesta etapa es torna a començar amb la primera part. És una bona manera de mantenir viu i en bon estat el bosc. A Europa i al Canadà hi ha molta sensibilitat ecològica. Als Estats Units, on hi ha una important indústria de la fusta, s’està avançant paulatinament.”
La fusta és el material més ecològic entre els productes dedicats a la construcció perquè és natural. “El procés de transformació de la fusta per utilitzar-la en la construcció és senzill i necessita poca energia si es compara amb altres mètodes d’obtenció de materials. La fusta absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen a l’atmosfera, i assimila i expulsa la humitat de manera que regula els ambients interiors d’un habitatge. La seva capacitat d’aïllament fa que s’utilitzi molt per a la construcció en països amb climes freds. Als països nòrdics, com Suècia, construeixen habitualment amb fusta, la qual aporta qualitat de vida i benestar a les persones.”
Les estructures de fusta són molt resistents, com ho demostra el fet que avui podem trobar cases i edificacions fetes d’aquest material amb diversos segles de vida. El foc és considerat per molts com la gran amenaça de la fusta com a material de construcció. Si bé aquest temor ha pogut contribuir en èpoques passades a rebutjar-la, avui hi ha una tendència diferent i s’utilitza com a material noble i de grans avantatges estructurals en moltes construccions. “El comportament de la fusta davant del foc no és tan inflamable com podria semblar, sinó que mostra una gran resistència, la qual, a més, es pot incrementar a través de tractaments ignífugs.” La fusta pot estar present a molts punts de l’habitatge. “S’empra molt en revestiments de sòls, en decoració, en finestres, en mobiliari, però també com a estructura d’una casa. Les bigues de fusta són molt valorades. Per molta gent, envoltar-se de fusta és senyal de confort. Construir amb fusta és econòmic, segur, ecològic i bonic.”
Els espais públics de les nostres viles i ciutats compten cada vegada més amb espais que presenten la fusta com a element destacat. “El Port Olímpic de Barcelona i molts altres espais han posat de moda aquest material.”
Top Timber subministra matèria primera a magatzems espanyols. “Representem empreses que manipulen la fusta. Estem molt especialitzats en els parquets massissos, un camp que viu un bon moment. La nostra empresa fa d’intermediària entre un productor, per exemple un industrial romanès que té una serradora de faig, i el mercat de consum per al seu producte. Jo li busco clients a l’Estat espanyol. Al llarg de l’any viatgem a molts països per conèixer-ne les fustes i poder-les oferir als nostres clients.”
En l’àmbit de la comercialització, la fusta té un preu molt oscil·lant. “El PVC o l’alumini incrementen anualment el preu en consonància amb la pujada del nivell de vida. La fusta, en canvi, s’integra en un mercat molt especulatiu amb una fluctuació segons la demanda. Als Estats Units es publiquen setmanalment els preus de referència de la fusta a l’alça i a la baixa. Actualment, hi ha dos països que provoquen alces considerables, la Xina i l’Índia. Tenen uns mercats en creixement, potencialment molt grans, que poden provocar un col·lapse del sector en els propers anys. Són consumidors de fusta i no en produeixen gaire. No hi ha suficients faigs al món per subministrar un cadira de fusta a cada xinès.”
L’Estat espanyol compta tradicionalment amb una gran quantitat d’empreses petites i mitjanes dedicades a la manipulació de la fusta. “A l’Estat espanyol hi ha uns 600 magatzems de fusta, dels quals un 16% està localitzat a Catalunya. En total es calcula que hi ha 3,17 milions de metres quadrats de magatzems espanyols que comercien amb fusta. Al nostre país, la fusta de gran consum és el pi roig silvestre, també conegut per pi de flandes. La fusteria en general es fa de pi roig, però la tipologia de fustes és molt àmplia i cada país ens ofereix diversitat de materials i qualitats. Per a parquets i decoració és habitual treballar amb el roure, una fusta de gran qualitat, tot i que també més cara. Actualment, s’exporta molt de roure europeu transformat en bótes per al Japó, on es produeix whisky. Però amb l’expansió de mercats avui tenim accés a fustes de països sud-americans i africans. La fusta de teca, la d’abebai, el sapel·li africà, l’iroc africà (sobretot per a fusteria exterior) i, finalment, una varietat amplíssima de noguera i freixe americà formen part de la gamma més habitual que trobem al nostre mercat.”
Xavier Montesinos Pla té al seu costat els seus fills: en Xavier, especialitzat en el revestiment de sòls; l’Elisabet, dedicada a la biga de fusta, i en Ferran, que segueix els seus passos cobrint els magatzems de fusta europeus i mundials. Són conscients que per treballar amb la fusta cal valorar-la i difondre’n les propietats posant especial èmfasi en la gestió racional dels boscos, la font d’aquesta riquesa natural.
