Text del 2006
“A l’hora de receptar un medicament, s’ha de tenir en compte el benestar global de les persones, perquè, de vegades, intentant solucionar un trastorn, se’n pot originar un altre”
“El 50% dels consells que donem els farmacèutics es resumeix en la frase ‘vagi a cal metge’, perquè tenim molt clar fins on podem arribar i quin és l’espai del facultatiu. Quan veus que una cosa se t’escapa de les mans, o que pot ser secundàriament més important del que sembla, de seguida derives el pacient al metge.” El Sr. Tomàs fa vint anys que treballa a la farmàcia i onze que és farmacèutic, el temps suficient com per entendre perfectament quin és el seu àmbit d’actuació. A més, a la seva època d’estudiant la carrera de farmàcia tenia fama de ser una de les més difícils. “Les matèries eren molt dures i teníem un nivell d’exigència descomunal. Hi havia molta part de ciència, física, química. Em va costar déu i ajuda acabar els estudis.”
Pertany a la quarta generació d’una nissaga de farmacèutics que es remunta a l’any 1891. “El primer farmacèutic de la família va ser el meu besavi, Tomàs Julià Riera. El va succeir l’avi Ramon Tomàs Majòs, que no era farmacèutic, sinó que va fer un curs inferior i va treballar molts anys a la farmàcia, al costat d’un llicenciat titular. Fins al meu avi, la nostra farmàcia era un petit establiment del barri de Gràcia. Després va continuar el pare, en Tomàs Tomàs Julià. Va ser qui va donar nom a la farmàcia, hi va estar al capdavant durant cinquanta anys, fins que va morir l’any 2000.”
Confessa que li fa molta il·lusió parlar-ne: “El pare va impulsar la farmàcia gràcies al seu tracte amb els pacients. Va investigar molt, i va descobrir nombroses associacions de fàrmacs molt efectives. Recordo que vivia per a la feina i sempre que trobava una composició interessant, la comentava amb els seus amics metges, per veure si podia tenir alguna aplicació terapèutica. No va fer servir mai ningú com a conill d’Índies, excepte ell mateix. Ho provava tot.”
Durant una època, la mare també va treballar a la farmàcia. “La mare, Roser Gustín Lozano, treballava a l’empresa del distribuïdor Doctor Andreu. El pare la va conèixer gràcies a les comandes que li feia. Quan es van casar, ella va deixar de treballar a l’empresa Doctor Andreu i va estar un temps a la farmàcia.”
Per la via lateral, no és possible continuar la nissaga, ja que va ser fill únic; sí, però, per ordre descendent: “Tinc un fill de nou anys, Joan Tomàs Ambròs. Diu que farà farmàcia, això ja ho veurem quan sigui gran. M’agradaria que tingués l’opció de triar allò que vulgui. Segur que anirà ben orientat, perquè tindrà el suport de la meva dona, Núria Ambròs Roig, que és psicòloga i educadora social.”
La fitoteràpia és una especialitat que li agrada especialment. Creu que, de vegades, pot ser una bona alternativa a la medicina al·lopàtica. “Em vaig afeccionar a la fitoteràpia perquè era una de les vessants a les quals més es dedicava el pare. En general, els avantatges de la fitoteràpia, en relació amb l’al·lopatia, es fonamenten en la seva major innocuïtat. Hi ha persones que prenen una quantitat molt gran de medicaments químics i estan intoxicades. Crec que a l’hora de receptar un medicament, s’ha de tenir en compte el benestar global de les persones, perquè, de vegades, intentant solucionar un trastorn, se’n pot originar un altre.”
Tot i que defensa l’ús de la fitoteràpia, assenyala que també hi ha herbes que poden tenir efectes secundaris problemàtics. “Hi ha botigues de dietètica i herbolaris on venen substàncies molt actives, el consum de les quals s’ha de vigilar molt. Sense anar més lluny, la regalèssia, a dosis altes, pot tenir un efecte dolent sobre la pressió arterial, que, potser, no es té gaire en compte actualment. També s’ha de parar molta atenció en els productes per aprimar-se. Generalment, es venen remarcant-ne les propietats diürètiques, laxants, de crema de greixos, etc. Sense control mèdic, aquests productes poden provocar greus trastorns a les persones que els prenen.”
Mostra escepticisme quan parla de l’homeopatia. “Sóc conscient que és la meva opinió i em sap greu dir-ho, però no hi crec gaire. Diuen que l’efecte de l’homeopatia s’origina a causa de la memòria de l’energia d’una substància que hi ha a dosis infinitesimals a l’excipient homeopàtic. Això és una qüestió de fe. Hi ha persones que hi creuen i es curen.”
Se sorprèn de l’efecte que provoquen els genèrics en algunes persones. “Tot i ser la reproducció exacta dels principis actius originals d’un medicament, molts pacients em diuen que no els van bé. Veuen que hi ha diferències pel que fa a la marca, l’embolcall, la capsa, el color de les pastilles, la forma, la mida, tot és diferent d’allò a què estan acostumats, i fins i tot, de vegades, els fan mal. Algunes persones comenten que pot ser a causa de l’excipient, però costa de creure.”
El Sr. Tomàs considera que el farmacèutic ha d’estar al dia de totes les novetats que surten entorn de la seva disciplina. “El fet d’adquirir informació a través de revistes especialitzades és imprescindible per als farmacèutics, altrament et quedes amb les idees obsoletes en tres o quatre anys. La vida d’un principi actiu és llarga, però el problema és que en surten contínuament. A més, venem salut i si una persona ve a la farmàcia amb un dubte has de saber molt bé què li dius. Les conseqüències poden ser greus, tant si omets una informació, com si en dónes una d’equivocada o l’exageres.”
Les oficines de farmàcia han canviat molt. En aquest sentit, el Sr. Tomàs creu que és correcte que la farmàcia aprofiti l’espai que té de cara al públic per vendre altres productes que no siguin pròpiament medicaments. “Ens estan baixant els preus dels medicaments, des de sanitat, i ens posen moltes traves pel que fa a l’elaboració de les fórmules magistrals. Per tant, ens hem d’espavilar una mica, i hem de vendre altres productes relacionats amb la salut o la higiene. Preferiria vendre només medicaments, però per poder tirar endavant hauria d’estar més protegit.”
Al barri de Gràcia, la farmàcia que regenta el Sr. Tomàs ha arribat a tenir fama entre els veïns, gràcies als consells que tradicionalment han rebut dels seus empleats. “El pare ens ha acostumat, tant a mi com als nostres auxiliars, a atendre com cal les persones que entren a la nostra oficina de farmàcia i a donar-los consells quan es tracta d’una patologia petita. No hi ha res més agradable que poder recomanar quelcom a una persona i que vingui al cap d’uns dies i et doni les gràcies, perquè el medicament o el consell que li hem donat li ha anat força bé. Això et fa sentir molt valorat.”
Sovint els farmacèutics actuen complementant la tasca que fan els metges de la Seguretat Social. “Molta de la informació que els metges no poden donar per falta de temps, l’hem de donar nosaltres. Un dia va venir una senyora a la qual havien receptat un comprimit cada quatre hores, i abans no va venir a la farmàcia va estar tot el dia prenent-se quatre comprimits cada hora. Sortosament, no li va passar res perquè era un medicament per als gasos, bastant innocu.”
