Sr. Olivier Benielli
Sr. Olivier Benielli
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

OLIVIER BENIELLI

ESEC – TOULOUSE BARCELONA BUSINESS SCHOOL

Text del 26/06/09

El vessant formatiu internacional que oferim permet a l’alumne conèixer altres maneres de pensar i treballar, i l’aprenentatge in situ a les empreses li descobreix la veritable realitat empresarial.

Les competències són tant o més importants que els coneixements, i cadascú ha de treballar el conjunt de talents en què se sent còmode i capacitat.

Barcelona està en camí de convertir-se en una gran ciutat de la matèria gris, potser en la gran ciutat del coneixement del sud d’Europa.

L’actuació per fer front a la crisi ha de ser una acció conjunta entre el sector empresarial i les institucions reguladores. No crec que pugui haver-hi una solució imposada pel Govern o pels empresaris.

Olivier Benielli és el director del campus barceloní de l’escola de negocis Toulouse Business School, una institució centenària i amb vocació internacional que va instal·lar a Catalunya el seu segon centre, seguit més tard d’un tercer campus a Casablanca. ESEC Barcelona naixia l’any 1995 a iniciativa de la Cambra de Comerç Francesa de la capital catalana, en col·laboració amb la Toulouse Business School, que el 2004 assumia definitivament la gestió del seu creixement. Aviat superarà els 500 alumnes, dins els prop de 3.000 que sumen els tres campus de la institució. “Actualment ens situem entre les 20 millors escoles de negocis d’Europa, i tenim l’objectiu d’estar entre les 15 primeres en els propers cinc anys.”

La Toulouse Business School ofereix formació oficial de grau i postgrau del sistema francès Grande Ecole, a més de màsters i programes adreçats a professionals amb experiència. Tal com explica el senyor Benielli, el seu model pedagògic es fonamenta en un fort component internacional i un aprenenatgte integrat en la realitat de l’empresa. “El vessant internacional, tant en la mobilitat com en els continguts que oferim, permet conèixer altres realitats i maneres de pensar i de treballar; d’altra banda, l’aprenentatge in situ a les empreses, mitjançant períodes de pràctiques, permet a l’alumne descobrir cada any la realitat empresarial i articular-la amb el que aprèn a l’escola, i desenvolupar competències com la capacitat d’escoltar i de col·laborar, de mediar o d’organitzar, que són tant o més importants que els coneixements purs.”

El treball del que anomena “competències paratècniques” és per a Olivier Benielli un factor clau per a l’encaix entre la formació i la posterior integració laboral. “Per això insistim tant en allò que diem projecte professional, en el qual cada alumne ha de trobar i desenvolupar el seu millor talent, i on és competent i se sent còmode, perquè, quan algú és competent està i treballa a gust, i en canvi és difícil estar a gust i ser incompetent. Tampoc no crec massa en la vocació com a predestinació; l’important és buscar el millor que un té i cultivar-ho, perquè això és el que permet a cada persona tenir un lloc en l’acció col·lectiva. No tots ens hem de posar al capdavant de l’empresa; precisament els emprenedors necessiten al costat persones que no siguin emprenedores perquè aporten altres qualitats al projecte.”

Els continguts teòrics, necessaris però sovint efímers, no són suficients per formar els alumnes davant les necessitats de les empreses. “Les organitzacions necessiten, cada cop més, gent capacitada per enfrontar-se als reptes i problemes, que sàpiga actuar amb autonomia i tingui iniciativa. I això no és qüestió de tècnica; és clar que l’aprenentatge de la tècnica és important, però, per ella mateixa, no resol res. El que cal són persones capacitades per mobilitzar diferents habilitats i crear solucions. Per això és necessari saber analitzar, comprendre i aprendre. Un dels reptes de l’ensenyament superior és desenvolupar la capacitat d’aprenentatge dels alumnes, perquè en molts camps allò que avui s’imparteix caducarà als cinc anys, i s’ha de ser capaç de saber com buscar i regenerar aquest capital de coneixement.”

La capacitat d’adaptació al canvi és especialment necessària en moments de crisi. “En l’actual situació recessiva, un bon exemple és l’àmbit comercial. Sortim d’una època en què vendre era gairebé un automatisme, i no es tractava tant d’aconseguir vendes com de maximitzar-les. Ara la situació és just al contrari, és essencial aconseguir clients que comprin. En pocs mesos, per tant, els responsables de les vendes han hagut de canviar totalment la seva manera d’actuar, i això no és possible si abans no tenen la capacitat d’analitzar el problema i d’adaptar la seva conducta, les seves tècniques o organitzacions, a la nova conjuntura.”

El senyor Benielli creu que la crisi posarà fi, en major o menor grau, a l’actual model de consum, i potser servirà per detectar necessitats ocultes o mai buscades. “Un empresari és algú que reflexiona sobre la societat en què viu, que entèn com funciona i quines són les seves dinàmiques de fons, i li proposa serveis i productes. És possible que l’actual crisi qüestioni el model del consum pel consum, un canvi de mentalitat sens dubte positiu, tant debò l’empresari del futur detecti les necessitats profundes de les persones més enllà de les únicament consumistes. En tot cas, si la crisi es perllonga, la gent haurà de canviar la seva manera de comprar, i caldrà llavors trobar altres tipus de productes i serveis que s’ajustin a aquesta nova realitat social. En els serveis, per exemple, hi ha un camp absolutament infinit per explorar. I, òbviament, la capacitat d’innovar i d’inventar juga un paper clau, perquè és d’on surt la diversificació; cal estar obert de ment per veure oportunitats a llocs on abans no havíem ni pensat de mirar.”

L’acció de l’empresari és cabdal però no miraculosa en temps de dificultats econòmiques; per afrontar l’actual situació i generar ocupació, és imprescindible una acció conjunta entre els governants i el món empresarial. “L’actuació per fer front a la crisi i l’atur és necessàriament una acció col·lectiva i conjuntament decidida entre el sector empresarial i les institucions reguladores. No crec que pugui haver-hi una solució imposada per un govern ni encarregada pels empresaris. L’empresariat no té poder de crear ocupació sense més, no disposa de cap vareta màgica; les companyies creen ocupació quan hi ha una necessitat de produir, és a dir, si existeix demanda i activitat econòmica. Tanmateix, si no hi ha recursos, l’empresari no té més poder que qualsevol altra ciutadà. Jo estic convençut que la majoria dels governs d’Europa són plenament conscients de la gravetat de la situació, i vull creure en la capacitat i voluntat dels nostres dirigents i emprenedors per fer allò que honestament creuen que és el millor per al país.”

Per a Barcelona, Olivier Benielli dibuixa un escenari futur d’alt valor afegit, sempre que la ciutat sigui també capaç de treballar les seves mateixes aptituds i competències. “A Espanya i Catalunya hi ha un alt grau d’inquietud, si no, no hi existirien les escoles de negocis, que van néixer ja cap els anys 50. Jo tinc la sensació que Barcelona està en camí de convertir-se en una gran ciutat de la matèria gris, potser en la gran ciutat del coneixement de l’Europa del sud; ho té tot perquè així sigui: ideal espai geogràfic, social, cultural i econòmic, i una gran qualitat de vida.”

Amb eloqüència i convicció, aquest expert en el món de l’educació, els negocis i la comunicació defensa els pilots del canvi que pretén formar la Toulouse Business School. “En la nostra filosofia com a escola no hem parlat mai de triomfadors; el nostre lema és Former les pilotes du changement, formar a la gent que acompanyarà l’evolució, que la farà possible. Si formem guanyadors seran sempre guanyadors col·lectius, gent capaç de fer guanyar les organitzacions, els equips.”