Text del 25-05-2010
“Dedicar-se als medicaments genèrics té un component social molt important, ja que són fàrmacs més barats per al malalt i per a l’Estat i tenen exactament el mateix efecte i la mateixa fiabilitat que els originals”
“Tant de bo hi hagués més prevenció. Moltes malalties es podrien evitar amb una millor alimentació i fent activitat física regular i moderada; en definitiva, amb una vida més saludable, que donaria equilibri físic i, de retruc, alleugeria molts desajustos psicoemocionals”
“Synthon creu en el lideratge i el treball en equip, començant per un comitè de direcció fort i unit, format pels professionals que apareixen a la fotografia adjunta”
“Hi ha qui identifica l’estètica amb quelcom banal i frívol. Tanmateix, cuidar la imatge i el físic és bo, i és innegable la seva relació amb un benestar intern i profund”
Oriol Segarra i Montaner és el director general de Synthon Hispania, la filial espanyola d’una empresa d’origen holandès dedicada a la producció i comercialització de productes farmacèutics. Amb seu central i fàbrica a Sant Boi de Llobregat, l’entitat ven a 45 països d’arreu del món, inclòs els Estats Units. Tot i capitanejar una empresa dedicada a la cura de la malaltia, el senyor Segarra no dubta a predicar “la bondat de la prevenció per al benestar físic, indestriable del benestar interior.”
Synthon Hispania té un peculiar model de negoci que el fa invisible per al consumidor final, però que li permet dur a terme la investigació que marca la diferència. “Desenvolupem el producte, el fabriquem i el distribuïm, però no el venem al mercat, sinó que llicenciem altres laboratoris perquè el venguin a través de les seves xarxes comercials i amb la seva denominació. Gairebé tots els productes que fem són genèrics, però normalment no fem còpies simples d’altres, sinó que hi intentem afegir alguna millora, com ara un sistema de dosificació més còmode o una reducció dels efectes secundaris; això ho podem fer precisament perquè no tenim la despesa associada a la venda a mercat i podem destinar més recursos a R+D.”
L’elecció del sector dels genèrics no és casual, sinó que amaga “un component social molt important”, atès que “són productes que arriben al consumidor final a un preu molt inferior a l’original. Replicar un fàrmac no és quelcom simple, com es pot pensar; els genèrics han de passar els mateixos tràmits i controls de qualitat i la mateixa regulació que els originals per poder sortir al mercat, sense disposar, en canvi, de la protecció de la patent de 20 anys que tenen els originals. La competència és molt dura, cada cop hi ha més empreses que s’hi dediquen perquè el Govern hi està molt interessat, ja que baixa la factura sanitària. Per això, els marges són cada cop més reduïts, sobretot a zones on la quota de mercat és baixa.”
I és que, en la societat de la imatge i l’aparença, les còpies sovint no són ben vistes. “Els genèrics tenen a vegades un problema d’imatge, es comparen amb les marques blanques, de menys categoria. Malauradament, a Espanya i a Catalunya no hi ha tant coneixement dels genèrics com a altres països. Tothom, o gairebé tothom, ja sap què és un genèric, però segueix havent-hi malentesos o llegendes urbanes, metges que creuen que no són tan eficassos com els productes originals i pacients que pensen que els productes amb marca són millors. No hi ha prou consciència que el genèric és un producte bio-equivalent amb l’original, que té exactament el mateix efecte en el cos i les mateixes garanties de qualitat i fiabilitat. A països com els Estats Units o Alemània els genèrics tenen quotes de mercat molt més altes. En clau internacional, sense genèrics el mercat farmacèutic no seria sostenible, perquè ni es poden fer tants productes originals com caldrien ni els seus preus són sostenibles: els governs no podrien assumir la despesa sanitària. En aquests moments, el sector farmacèutic manté un equilibri, en el qual necessita evidentment de l’existència de productes originals i de la invenció de nous productes, però també de genèrics de qualitat.”
El sistema cardiovascular, el nerviós central i l’oncologia són els camps amb els quals més treballa Synthon Hispania, tots associats amb malalties que són causa principal de mortalitat, malgrat que moltes serien evitables amb més cura pel benestar propi. “Tant de bo hi hagués més prevenció. La prevenció és la solució més barata, natural, sana i, de fet, consubstancial a l’ésser humà. Moltes malalties cardiovasculars o molts càncers es podrien evitar amb una millor alimentació i fent activitat física regular i moderada; en definitiva, amb una vida més saludable, que donaria equilibri físic i, de retruc, alleugeria molts desajustos psicoemocionals. Els fàrmacs s’haurien de limitar a curar aquells casos greus o congènits. Nosaltres, que tenim vocació de millorar la qualitat de vida de la gent i creiem molt en el negoci que fem, no negarem que la prevenció és fonamental: seria hipòcrita i contraproduent. Com empresa, això ho tenim molt clar, i ho apliquem portes endins amb un programa wellness que pretén que la nostra gent, uns 250 treballadors, tinguin una vida més sana, en oferir fruita gratis a la cafeteria, descomptes a gimnasos, una dieta sana a la cantina o programes de deshabituació al tabac, entre altres.”
Oriol Segarra també té clar que el benestar de qualsevol persona és una combinació d’aspectes externs i interns, que són difícilment separables, i que cal afavorir aquest equilibri, tant a nivell individual com social. “La crisi actual té un component de pèrdua de certs valors que no s’haurien d’haver oblidat, com l’ètica, el respecte o l’equilibri, també l’equilibri emocional i, fins i tot, l’espiritual. Ens hem anat enfocant massa en la part materialista de l’ésser humà i n’hem abandonat d’altres. Tampoc cal, però, demonitzar el consumisme, que no és dolent en ell mateix, sinó en la seva desmesura. De nou, és una qüestió de terme mig, d’equilibri. A Synthon hi creiem molt en aquestes coses; si la gent està còmoda treballant i se sent a gust i tranquil·la, els resultats, també els productius i els econòmics, són millors. És un cercle virtuós: si l’empresa dóna confiança al treballador, aquest l’hi torna, i això es reflexa en els resultats, perquè qui els dóna són les persones. I les persones al final som el que som; si vols que la gent se senti més còmoda, no ho aconsegueixes només pagant més, has de tenir en compte també les seves emocions. Aquest cercle virtuós també es pot fer en un país, amb un lideratge diferent, que doni confiança als ciutadans, que al seu torn es comprometrien més. Hi ha una forma de liderar diferent, que pot fer que la gent se senti més còmoda i que una empresa o un país funcionin millor.” Synthon creu en el lideratge i el treball en equip, començant per un comitè de direcció fort i unit, format pels professionals que apareixen a la fotografia adjunta.
Paradoxalment, la societat de la imatge ha menystingut l’estètica com a valor; una potencialitat que també pot generar benestar intern a les persones i les societats. “El valor de l’estètica s’ha perdut en cert sentit. Hi ha qui l’identifica amb quelcom banal, frívol i fins si tot immadur, d’aquí que es critiquin els tractaments farmacològics amb finalitat únicament cosmètica. Però el cert és que cuidar-se és bo, i l’estètica és un valor, i ho ha estat sempre, ja des de l’antiga Grècia. A més, és innegable la seva relació amb un benestar intern. De fet, la relació entre l’estètica corporal i l’equilibri emocional és bidireccional. Un equilibri intern et fa tenir una millor estètica, llueixes més quan téns un bon estat emocional interior. I a l’inversa, una millor estètica fa tenir també un millor equilibri perquè et sents millor amb tu mateix, tant en un aspecte purament físic, perquè el cos funciona millor, com estètic, perquè simplement t’agrades més.”
