Text del 06-09-2010
«Si estem en crisi com a país és, entre altres raons, perquè parlem molt de R+D+I però no tenim encara l’estructura que permet fabricar-ne i vendre’n els resultats”
“La nanotecnologia és l’evolució empresarial de la recerca i la nanomedicina és la utilització de la nanotecnologia aplicada a la medicina”
“Menjar és un acte primitiu, de supervivència animal. D’aquí que tornem a allò que ja sabien les nostres àvies: menjar poc, variat i sovint és bo. L’alimentació també té, però, un alt component psicològic. Menjar influeix en l’estat físic i emocional de les persones. I a l’inrevés. Alimentar-se es converteix en un problema quan es menja massa o massa poc”
“La persona que s’opera d’estètica dubto que ho faci per agradar els altres, sinó per seduir-se ella mateixa”
“Hem d’aclarir si segueixen sent vàlids els valors cristians, que són els meus, o si hem de substituir-los per nous valors més polítics”
A nivell científic i mèdic, Catalunya és una capsa de sorpreses. El professor Simon Schwartz i Riera és per als profans una de les nostres sorpreses més agradables i alhora una de les que més prestigi ens proporcionen. “La sortida de l’atzucac filosòfic que vivim exigeix que dediquem part del nostre temps a ajudar els altres. Jo col·laboro amb dues fundacions de nens discapacitats. Hem creat una empresa perquè hi puguin treballar, rebre un sou i cotitzar. Així, quan morin els seus pares, els quedarà una pensió.”
Per la mateixa vocació de servei, el professor Schwartz deixà la recerca de primera línia com a investigador en l’àmbit de la bioquímica i la biologia molecular per dedicar-se a gestionar la recerca i a ajudar la internacionalització dels investigadors catalans. “El món de la recerca no s’ha d’acabar a Madrid. Formem part de la Unió Europea i el que ens pertoca és incidir-hi. Espanya fins ara no havia signat el Charter and Code of Conduct for the Recruitment of Researchers, que és el codi ètic que regula la mobilitat i la contractació dels investigadors europeus. Jo el vaig signar fa set anys en nom del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.”
Aquest codi ètic vol evitar els casos de nepotisme. “Els mèrits per contractar un investigador han de ser clars. Un mèrit molt clar és haver publicat articles, tenint en compte el seu factor d’impacte. I encara diria més: tenint en compte l’impacte del factor. Amb això vull dir que hem d’investigar, no només per publicar i poder, per exemple, ser catedràtics, sinó per afavorir la societat. Les patents no es poden quedar en un calaix. El coneixement sempre és important, però ha de mirar de ser utilitari.”
Actualment, a Espanya no s’està fabricant ni venent prou allò que s’investiga o inventa. “Si estem en crisi com a país és, entre altres raons, perquè parlem molt de R+D+I però no tenim encara l’estructura que permet fabricar-ne i vendre’n els resultats.”
El professor Schwartz ha estat 15 anys lluitant per portar la recerca catalana a Europa. “Vaig començar quan governava CiU. El meu projecte va convèncer el llavors conseller de Sanitat i Seguretat Social, el doctor Pomès, que em nomenà director de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) a nivell internacional. Els meus plans eren competir amb tots els països del territori Schengen, i durant un temps ho vam aconseguir, amb molt d’èxit pel que fa a diners rebuts d’Europa.”
En entrar el Govern tripartit, i fer-se’n responsable ERC, es renovà la confiança en el projecte del professor Schwartz. “En aquesta segona etapa, i juntament amb el meu fill Simon Schwartz i Navarro, començàrem amb la nanomedicina. Avui som gairebé els únics que treballem en nanomedicina acoblada a la nanotecnologia per noves formes de tractament de malalties. Igualment, disposem d’uns transportadors experimentals que, en injectar-los, fan que el medicament incideixi només en les cèl·lules malaltes, sense afectar les sanes. La nanotecnologia és l’evolució empresarial de la recerca i la nanomedicina és la utilització de la nanotecnologia aplicada a la medicina. Són àmbits de la recerca molt nous, dels quals se’n parlarà molt.”
El resultat de la feina dels Schwartz ha fet que Barcelona sigui, després de Boston, la segona ciutat del món en nanomedicina. “Tenim treballant al CIBBIM-Nanomedicina de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron 70 investigadors, però, malauradament, alguns són mileuristes. No anem gens bé quan professionals que estan fent una tasca importantíssima estan tan mal remunerats. Si ens ajudessin més les institucions, segur que podríem superar Boston.”
En un altre ordre de coses, l’alimentació, una de les bases de l’estètica corporal, és intuïtiva. “Al nostre país, per la nostra latitud privilegiada, hi ha aliments per triar, per això mengem per intuïció. I, curiosament, en aquesta intuïció també compten els colors màgics dels aliments. Quan anem malament de ventre, mengem aliments blancs o clars (arròs o peix bullit, pollastre a la planxa), no pas vermells o llampants (una mariscada, per exemple). Menjar és un acte primitiu, de supervivència animal. D’aquí que ara torni allò que ja sabien les nostres àvies: menjar poc i sovint és bo, i menjar variat, també. L’alimentació també té, però, un alt component psicològic. Menjar influeix en l’estat físic i emocional de les persones. I a l’inrevés. Alimentar-se es converteix en un problema quan es menja massa o massa poc. L’estat nerviós, per exemple, pot portar a menjar en excés.”
Això va contra un dels mites de la civilització moderna: tenir un cos perfecte. “La persona que s’opera d’estètica no crec que ho faci per agradar els altres, sinó per seduir-se ella mateixa.”
Com humanista convençut, el professor Schwartz està molt preocupat per la crisi de valors. “Una part de la nostra generació ha fet el que havia de fer, però una altra part, dins la qual englobaria alguns partits polítics, no ho ha fet; sense cap mala fe, però no ho ha fet. El que no pot ser són barbaritats com la que està passant a França amb els gitanos; això d’estigmatitzar algú per raó d’ètnia hauria de ser definitivament desterrat.”
Caldria que el debat sobre els valors fos primordial en les societats contemporànies, “si segueixen sent vàlids els valors cristians, que són els meus, o si hem de substituir-los per nous valors més polítics. Els grups mediàtics controlen molt els seus continguts, de manera que la llibertat d’expressió real està limitada. O crees un diari propi o una televisió pròpia, o no pots transmetre allò que vols. No hi ha prou amb tenir valors, cal fer-los públics. No serveix de res guardar-los a casa.”
Bona part del jovent exemplifica la pèrdua de valors. “Milers i milers de joves no estan disposats a reflexionar, ni a acabar els seus estudis, ni a produir per al país. Volen viure i prou, no se sap com. Per copsar el desencís col·lectiu que ens envolta només cal anar a un bar qualsevol de les nostres ciutats i observar. Sempre m’ha cridat l’atenció que la clientela no pari atenció a cap mena de programa cultural o a les notícies, i si que s’escolti atentament, en canvi, un programa esportiu.”
Darwin buscava l’esglaó perdut, “però l’esglaó perdut som nosaltres. Encara no hem arribat a éssers humans complets, ens falta camí per recórrer.”
Ja jubilat, el professor Schwartz no pensa desentendre’s de la seva realitat. “Seré un jubilat sempre a punt de col·laborar en les causes que he empès o en altres dignes que se’m presentin. Mai deixaré de treballar.”
Entre les noves causes col·labora amb el projecte Biocat, la BioRegió de Catalunya, i treballa amb el COMB perquè els sistemes mèdics de Catalunya entrin dins la Unió Europea. Fa poc, li van fer un homenatge, “presidit pel director gerent de l’ICS, el doctor Argelagués, on un dels ponents fou el doctor Trias i on a més hi havia gent de tots els partits polítics. Només vaig posar una condició: que tothom que vingués ho fes amb la seva roba de feina, sense protocols. Hi van assistir 500 persones: infermeres, pinxes de cuina, mecànics… Va ser molt emotiu.”
