Text del 23-09-2009
Millorem la qualitat de l’aigua corrent en funció de l’ús que se’n faci. La tractem per eliminar problemes de sorra, calç o alta salinitat.
El que anomenen aigua de boca no és tal. L’aigua potable requereix una qualitat que l’aigua corrent no dóna; i és lògic, sinó seria molt cara.
Quan es diu que en el futur tindrem problemes d’aigua, s’està sent inexacte. Al món hi ha tota l’aigua que es vulgui; el que comença a ser valuós és l’aigua dolça.
No seré jo qui negui la realitat, però no crec equivocar-me molt si qualifico la crisi com a un fenomen induït, nodrit a base de parlar-ne i parlar-ne.
Les arques municipals han viscut de la construcció, i les obres han proliferat sense ordre.
Tant de subsidi el que fa és que la gent no s’espavili. La cultura de l’esforç ha desaparegut.
El 1996 fou fundada l’empresa Puragua Systems 2000, que té per objecte el tractament de l’aigua en el seu punt d’ús. Pere Calvera i Sagué, economista, n’és el conseller delegat des de l’any 2003, a més del principal accionista. “Millorem la qualitat de l’aigua corrent en funció de l’ús que se’n faci. La tractem per eliminar problemes de sorra, calç o alta salinitat. Venem, instal·lem i fem el manteniment de sistemes de tractament a Barcelona, i importem i distribuïm a tot Espanya. També ens dediquem a les plantes dessaladores.”
Les perspectives de futur de Puragua Systems 2000 no poden ser millors. La generalització dels sistemes de tractament d’aigua no ha fet més que començar. “Els sistemes de filtració per osmosi invertida són productes fins ara poc coneguts, però ja han començat a entrar a les grans superfícies. No estic parlant de gerres que eliminen el clor, sinó de sistemes alhora simples i elaborats, veritablement eficients.”
A parer del senyor Calvera, les gerres que eliminen el clor només tenen aquesta funció i, per tant, “no garanteixen la qualitat general de l’aigua.”
Puragua Systems 2000, en canvi, ofereix microsistemes de filtració i tractament que traslladen a l’àmbit domèstic, comercial o industrial les mateixes tècniques de les grans plantes dessaladores. “L’aigua de xarxa resultant dels nostres sistemes fa innecessària la compra d’aigua mineral embotellada, perquè el producte final que oferim és aigua pràcticament pura.”
En l’imaginari col·lectiu, se sol associar l’aigua urbana a mala qualitat i l’aigua rural, a bona; Pere Calvera ens ho desmenteix radicalment: “Bacteriològicament, té més risc l’aigua, posem per cas, de Puigcerdà que la de Barcelona. De fet, el barceloní que puja a la Cerdanya a passar el cap de setmana, sovint torna a casa amb mals de panxa a causa del canvi d’aigües. A l’Alt Empordà, per dir un altre punt del país, l’aigua ha tingut durant molts anys problemes de nitrats.”
Això és així perquè la capa freàtica està exposada a múltiples contaminacions. “L’aigua és el millor dissolvent que hi ha, una característica molt avantatjosa que, tanmateix, té el seu aspecte negatiu, perquè també atrapa totes les substàncies amb les quals entra en contacte. Us posaré un exemple molt visual: per què l’endemà de ploure l’atmosfera està més neta? Perquè l’aigua, la pluja, atrapa la contaminació.”
Que una capa freàtica sigui molt profunda no garanteix l’obtenció d’aigua de qualitat. “Tota aigua subterrània ha de ser tractada, com a mínim, de cloració. Això no vol dir que si la tastem abans de tractar-la no la puguem trobar boníssima i pura: una cosa és el tast i una altra, els riscos bacteriològics que pugui contenir.”
En l’actualitat, el projecte més ambiciós de Puragua Systems 2000 és instal·lar petites dessaladores en els ports esportius. “La llei obliga els camps de golf a ser autosuficients en recursos hidràulics, però hi ha un buit legal respecte als ports esportius, que malbaraten molta aigua dolça per rentar les embarcacions. Nosaltres proposem instal·lar-hi petites dessaladores que permetin utilitzar aigua de mar.”
Malgrat la sostenibilitat intrínseca del projecte, la companyia està tenint veritables dificultats per tirar-lo endavant. “Estem en converses amb l’Associació de Ports i amb les universitats pertinents per fer-ne els estudis d’impacte ambiental. Hi ha reticència perquè ha corregut la veu que l’aigua de les grans plantes dessaladores surt molt cara. No passa el mateix amb les petites i mitjanes dessaladores (d’uns 60 m3), però costa fer-ho entendre. Són un negoci, són viables i són sostenibles.”
D’altra banda, el senyor Calvera vol deixar clar que l’aigua potable no és per força aigua saludable. “El que anomenen aigua de boca no és tal. L’aigua potable requereix una qualitat que l’aigua corrent no dóna. I és lògic que sigui així, sinó seria molt cara.”
Es calcula que, de tot el consum d’aigua, només un 5% és d’ús domèstic, i d’aquest percentatge una part minúscula és aigua de boca. “Quan es diu que en el futur tindrem problemes d’aigua, s’està sent inexacte. Al món hi ha tota l’aigua que es vulgui, el que comença a ser valuós és l’aigua dolça.”
Això comportarà l’ús d’aigua de dessaladores, un fet que no preocupa al responsable de Puragua Systems 2000. “L’aigua resultant de les dessaladores millorarà de qualitat pel que fa a la calç que conté l’aigua del riu Llobregat, però seguirà tenint elements tractables, com ara l’alt contingut de sodi de l’aigua de mar. L’aigua de xarxa sempre s’haurà de tractar.”
De fet, un dels elements més tractats pels sistemes de filtració de l’entitat és la calç. “L’aigua sense calç consumeix un 50% menys de sabó. També representa un estalvi en consum energètic del 30%, ja que fa treballar menys les resistències, sobretot en els sistemes de caldera. I igualment suposa una minva en la contaminació mediambiental.”
La instal·lació dels sistemes per treure la calça requereix dos aparells diferents: “El descalcificador, que va a l’entrada de l’aigua a la casa, i el filtrador, que va sota l’aigüera.”
Els components dels productes Puragua provenen dels Estats Units. “Els americans són líders mundials en el tractament de l’aigua, juntament amb Israel. En una gamma de producte més econòmica, la que comercialitzem a les grans superfícies amb una altra marca, també treballem amb Àsia, en concret amb Corea, Taiwan i la Xina.”
Avui, Puragua Systems 2000 compta amb una plantilla de 18 persones. “Som una de tantes PIME que lluiten dia a dia en aquest país, les entitats més oblidades pel Govern. I no és que demanem ajuts; n’hi ha prou amb què no ens posin entrebancs.”
La seva protesta ens porta a parlar de la gestió de la crisi a l’Estat. “Em costa jutjar les mesures preses contra la crisi, perquè no sé veure-les. A tall d’exemple: el Govern facilita la línia dels crèdits ICO, però només es concedeixen a través de les entitats financeres privades, o sigui que, a la pràctica, poca diferència hi ha entre la concessió d’un crèdit ICO i un de normal. Quina mena d’ajuda és, doncs, aquesta línia creditícia? En qualsevol cas, parlo a nivell general, perquè, per sort, nosaltres no hem tingut cap problema perquè els bancs ens fessin confiança.”
Pere Calvera situa la recessió en el seu context. “No seré jo qui negui la realitat, però crec no equivocar-me gaire si qualifico la crisi com a un fenomen bastant induït, nodrit a base de parlar-ne i parlar-ne.”
Un dels mals estructurals de la nostra economia, relacionat amb la bombolla immobiliària, és el del finançament local. “Les arques municipals han viscut de la construcció, i les obres han proliferat sense ordre ni concert. El resultat és que hem destruït el paisatge del país; a Catalunya, molts pobles són horrorosos. I hi ha comarques senceres que han perdut la seva bellesa per sempre. Només cal viatjar fora per constatar-ho.”
També assenyala l’atur com l’altra gran dèficit de l’Estat. “Tant de subsidi el que fa és que la gent no s’espavili. La cultura de l’esforç ha desaparegut.”
