Text del 30-07-2013

Enginyer industrial en Tècniques Energètiques, el director general del Grupo Iman, entitat dedicada a l’outsourcing empresarial i al treball temporal, fa palesa la responsabilitat de la banca en la difícil conjuntura actual i la importància de recuperar el crèdit per tal de generar inversió i reactivar el consum. Al seu parer, la gran distància que hi ha entre els interessos dels polítics i els de la societat exigeix que s’estableixin noves formes i nous espais de participació. 

Extensa i variada trajectòria dins de l’àmbit energètic

Vaig llicenciar-me en Enginyeria Industrial, especialitat de Tècniques Energètiques. Quan vaig optar per aquesta branca, tothom em titllà de romàntic, ja que als anys 70 el furor tecnològic enlluernava la societat. En ampliar els meus estudis a Grenoble, em vaig incorporar a Empresarios Agrupados, on m’encarregava de participar en la redacció dels informes preliminars de seguretat per a la Junta Nuclear. La posterior moratòria em feu reflexionar sobre el meu futur, el que em dugué a fer un curs a París sobre noves energies i a exercir com a professor per a l’Escola d’Enginyers. Com que l’ensenyament no estava fet per a mi, no vaig dubtar a entrar com a analista a Entel, filial de Telefònica, experiència que serví per adonar-me que m’agradava treballar en àmbits de gestió. Després de fer un màster a ESADE, vaig aconseguir feina a la consultora Icsa, fins que, finalment, vaig fer el salt cap a la direcció d’Imán.

Donar a les empreses una oferta global de serveis externs

Grupo Imán va néixer fa més de 20 anys amb l’objectiu de donar a les empreses una oferta global de serveis externs. Els socis fundadors van començar apostant per la seguretat, tant pel que fa a la vigilància com a les instal·lacions, i pels serveis auxiliars, com és la recepció i la consergeria. Els primers clients, que provenien sobretot del cinturó industrial de Barcelona, ens demanaren que els oferíssim una multiplicitat de serveis. Aleshores es constituí Imán Cleaning, dedicada a la neteja. Quan el 1994 entra en vigor la normativa sobre les Empreses de Treball Temporal, obrim Imán Temporing. La nostra vocació ja era d’àmbit nacional. I l’any 1996, creem la primera empresa d’outsourcing industrial, Citius. A partir del 2002, ens implantem a Madrid, a la zona de Llevant i a Andalusia. I inaugurem una filial de treball temporal a Lió. La crisi frena els nostres plans d’expansió internacional i fins al 2012 no tornem a estrenar seu també a París, Alemanya (Berlín i Munich) i Portugal (Lisboa). L’estratègia actual és esdevenir una empresa d’àmbit europeu.

S’ha de saber separar el pensament individual del col·lectiu

Un treballador pot tenir la sensació que les solucions que adopta la direcció de la seva empresa no són les adequades. Tanmateix, s’ha de saber separar el pensament individual del col·lectiu. És cabdal que tots els equips que integren una companyia entenguin que hi ha una estratègia d’empresa que han de fer seva malgrat no combreguin amb ella. I això no sempre és fàcil, sobretot quan hi ha gent que gaudeix de determinats àmbits de poder i volen anar per lliure. Per això és aconsellable mantenir reunions constants on s’expliqui quins objectius es pretén aconseguir, amb quins passos i per què es donen. No es tracta de manar de manera autoritària sinó de fer entendre el posicionament de la companyia.

L’outsourcing permet transformar costos fixos en variables

Amb el sistema de l’outsourcing no es pretén que una empresa externalitzi tots els seus serveis. De fet, no és recomanable subcontractar aquelles tasques que són el nucli de cada negoci. Tot rau en trobar la mesura adient. Si et sobrepasses externalitzant, perds el control i, si no subcontractes, entres en una dinàmica de sobrecostos regulars i innecessaris. Amb equilibri, l’outsourcing té grans avantatges: l’empresari pot transformar costos fixos en variables.

Subcontractar no significa desentendre’s

Primer de tot cal buscar un bona empresa que resolgui satisfactòriament la feina que es vol externalitzar i a la qual s’ha de considerar com a un igual. És a dir, no és només un soci que brinda un servei més, sinó que és una companyia amb la qual se signa un contracte i s’estableix un nivell de compromís, qualitat i control. Ha de quedar tot molt pautat abans d’arribar a l’acord escrit. Subcontractar no vol dir desentendre’s, sinó continuar controlant el procés amb una sèrie de mecanismes fixats prèviament. A Espanya, a diferència d’altres països europeus, aquest sistema encara no està prou desenvolupat, exceptuant el sector de l’automoció.

Gestionem al voltant de 12.000 nòmines al mes

Som uns 320 treballadors entre personal administratiu, caps de servei i directors de departament. Amb Imán Temporing obtenim la meitat de la nostra facturació. Gestionem al voltant de 12.000 nòmines mensuals, moltes de les quals són contractes temporals. Malgrat aquest gran volum, la nostra empresa té una organització molt plana, no existeix massa llunyania entre la direcció general i l’operari o el vigilant. Aquesta estructura ens ha empès a dotar-nos de bons sistemes informàtics de control de les incidències, per tal que aquestes no quedin amagades sense posar-hi solució.

Una bona cultura de gestió dels recursos humans

És molt difícil controlar tota la feina de més de 300 persones, però sí hem aconseguit fomentar una bona cultura de gestió dels recursos humans. A més, posem un èmfasi especial en la formació continuada del nostre personal, en les reunions periòdiques i en un correcte procés d’acollida per als nous treballadors. La complexitat no se’ns fa tan palesa pel volum de treballadors que gestionem sinó per la gran quantitat de convenis laborals amb què tractem, atès que una empresa de treball temporal els abasta tots. D’altra banda, tenim departaments que donen suport a la nostra estructura, com són el de recursos humans, prevenció de riscos o finances.

Cal un canvi en el sistema fiscal actual

Hom té la sensació que els empresaris i directius estem lligats de peus i mans: si bé paguem cada cop més impostos, no gaudim de cap tipus de finançament ni d’ajut. A més, la banca no està disposada a otorgar-nos nous crèdits en general i les negociacions amb la Seguretat Social o Hisenda són difícils; les administracions públiques poden deure’ns diners, però, si qui no paga és l’empresari, aleshores se li imputa un recàrrec o ha de fer front a un embargament. Evidentment, és una situació de desequilibri que cal canviar reformant el sistema fiscal actual. Si a l’empresari no se li ofereix cap incentiu, no podrà tirar endavant.

Expansió internacional implica inversió inicial

Obrir un negoci fora de les nostres fronteres representa una gran despesa. L’empresari ha d’invertir durant els quatre primers anys sense obtenir cap benefici. També ha de dedicar-hi temps, ha d’aprendre un nou entorn legal i ha de traslladar-hi molt personal. I una vegada ho ha aconseguit, ha de ser capaç de mantenir-ho en el temps. No és una tasca fàcil i és quasi impossible desenvolupar-la si no es compta amb mitjans econòmics previs o amb ajuda financera. Quan vam instal·lar la primera empresa de treball temporal a Lió, encara no se’ns tenia prou confiança. El nostre país d’origen estava en crisi i molts francesos pensaven que podríem tancar en qualsevol moment. Si vam poder obrir una altra delegació a París és perquè vam saber trobar l’estructura que ens funcionava millor, cosa que canvià la percepció que tenien de nosaltres.

A Alemanya li interessa cobrar el deute que tenim amb ella

Els alemanys faran tot el possible per cobrar el deute que mantenim amb ells, per això interfereixen en la nostra política. Hem d’assumir que ens vam gastar uns diners que en realitat no teníem i ara hem de pagar allò que fa uns anys vam gaudir sense cap límit. De totes maneres, els alemanys també haurien d’assumir la seva responsabilitat: ells tampoc van saber establir uns mecanismes de control sobre aquest finançament.

No és just que paguem pels errors de la banca

Els bancs tenen una responsabilitat molt gran, sinó tota, en la situació econòmica que estem patint actualment. Per començar, les entitats intervingudes no haurien d’haver estat tan flexibles atorgant crèdit, ni haurien d’haver retribuït els seus alts càrrecs amb sous extraordinaris; tampoc haurien d’haver col·locat determinats productes financers al mercat. I ara haurien de ser més oberts en la concessió de crèdits. Malauradament, i malgrat la seva errònia gestió, aquestes entitats continuen dominant el món.

Les administracions catalanes no han afavorit els empresaris

Alguns polítics catalans solen dir que han estat maltractats o discriminats per l’Administració central, però el cert és que els empresaris catalans també s’han sentit moltes vegades marginats pel tracte rebut de part de la mateixa Generalitat de Catalunya. Sovint, no ens ha afavorit i ha contractat empreses de fora. I això tenint en compte que, només canviant la nostra seu social a Navarra, pagaríem menys impostos.

Entrar en el joc polític no és productiu

Hem de ser objectius. Els polítics sempre volen perpetuar-se al seu càrrec. Però aquest no és l’objectiu de l’empresari. La nostra fita és millorar. Ho farem amb la independència? Quines altres opcions tenim? Realment, el que ens interessa és tenir les mans lliures per poder anar a treballar on sigui i tirar endavant els nostres negocis sense traves. Entrar en el joc polític no és productiu per a nosaltres. Ara és el moment de mirar cap a Europa. D’altra banda, s’haurien d’establir nous canals d’associació i d’opinió, lliures d’interessos partidistes, que ens orientessin realment cap a on més ens convé.