Sr. Quirze Salomó i González
Sr. Quirze Salomó i González
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

QUIRZE SALOMÓ I GONZÁLEZ

Nostrum

Text del 20-03-2014

La necessitat d’apostar per les noves tecnologies i d’adaptar-se a la realitat canviant del mercat, així com les causes del desig d’emancipació d’una gran part dels ciutadans catalans, destaquen en les paraules d’aquest emprenedor del sector alimentari, que està a punt d’engegar l’expansió europea del seu negoci després que la recessió hagi possibilitat reflexionar i reubicar la companyia dins del sector dels menjars preparats. 

Establiments de menjar preparat amb un tarannà casolà i mediterrani

La meva família ha estat tradicionalment vinculada a l’emprenedoria. Després d’haver estat propietaris d’una companyia de productes de neteja –detergents i lleixius–, que vam vendre finalment a un grup multinacional, fundàrem l’any 1998 la cadena d’establiments de menjar preparat Nostrum. El nostre propòsit era crear un negoci relacionat amb el sector alimentari, al qual també havia estat vinculada la nostra família des de començament del segle XX. L’objectiu de l’entitat, anomenada Home Meal Replacement, era justament elaborar menjars preparats en cadena seguint l’estil casolà d’arrels i filosofia mediterrànies. Per aquesta raó, ens decantàrem per una denominació com Nostrum, que englobava totes aquestes connotacions històriques i culturals: la noció del topònim llatí Mare Nostrum i l’orgull de disposar d’una gastronomia amb senyes d’identitat pròpies.

Injecció de capital vingut des d’Andorra

Vam néixer en una època de gran activitat econòmica, de manera que visquérem una expansió contínua fins a l’any 2008. Tanmateix, ja vam patir el 2001, com a conseqüència de l’esfondrament de les Torres Bessones, una primera crisi financera d’arrels internacionals, fet que va comportar l’entrada de capital provinent d’una família de banquers andorrana que en l’actualitat és la propietària del 49% de la societat. Aquesta forta injecció econòmica ens permeté inaugurar en pocs anys quaranta establiments propis i semblà que consolidava la nostra activitat.

Adaptar-se al nou mercat de la recessió

Durant els primers anys de la recessió patírem les conseqüències d’una presa errònia de decisions: inicialment, l’any 2008, creguérem que la contracció seria molt intensa, però breu, de manera que no aplicàrem les mesures correctives adients. L’any 2010, quan començava a haver-hi una certa recuperació econòmica, la situació de l’empresa era molt delicada i decidírem aplicar retallades molt fortes que inclogueren el tancament de diverses botigues. El 2012, finalment, un grup de treball intern analitzà les causes, la situació i les alternatives, i ens poguérem resituar en el mercat: vam comprendre que el concepte “menjar de substitució” estava lligat amb la popularitat, és a dir, ens havíem d’adreçar als consumidors populars i apostar per l’ultra low cost. Aquest nou model ha estat tot un èxit i ha comportat des d’aleshores l’expansió del grup.

Estudiants i treballadors

Tot i que els nostres productes s’adrecen a un públic molt heterogeni, els canvis  i les conseqüències socioeconòmiques dels últims anys han determinat un increment del nombre d’estudiants i de treballadors que es veuen obligats a dinar fora de casa. La competitivitat dels nostres plats permet que es puguin oblidar d’haver de preparar i transportar els àpats a diari.

Una nova fórmula d’expansió

La recessió ens ha ajudat a analitzar i redefinir el model de negoci. No només ens ha aproximat un altre cop al nostre consumidor originari, sinó que també ens ha conduït a replantejar-nos la fórmula d’expansió. És per això que ens hem decantat per la franquícia com a mètode de difusió i increment del volum de negoci.

Presents a bona part de l’Estat

A més d’estar molt presents a tot Catalunya, disposem d’establiments a Madrid, València, Saragossa, Sant Sebastià, Bilbao, Valladolid i Santiago de Compostel·la. En conjunt, Nostrum dóna feina a 400 persones, 200 de les quals treballen directament per a Home Meal Replacement.

Futura expansió europea per competir amb les cadenes de menjar ràpid

Aquest mes d’abril inaugurem un establiment a Perpinyà, que iniciarà l’expansió europea de la nostra cadena. L’objectiu és, d’una banda, posicionar-nos al sud de França i, de l’altra, ser presents, a través de 20 master franquícies, a les ciutats més emblemàtiques del nostre continent, com ara Berlín, Londres o Amsterdam. En tots els casos els establiments continuaran amb la filosofia de proximitat i popularitat de l’Estat espanyol: els plats ultra low cost. El preu i els valors gastronòmics i nutritius de la nostra proposta poden convertir els menús que oferim en una opció dietètica que competeixi directament amb les grans cadenes de menjar ràpid. A més, cal tenir en compte que el nostre model d’expansió de moment no comportarà canvis estructurals, és a dir, els aliments es continuaran elaborant a Sant Vicenç de Casteller, la qual cosa ens atorgarà un cert avantatge competitiu, atès que els costos de producció estan més ajustats a Catalunya que a França.

Emblema d’innovació i modernitat tecnològica

Els avenços estan presents en la fabricació, logística i comercialització dels nostres productes: els plats s’elaboren seguint processos d’eficiència industrial a Sant Vicenç de Casteller, mentre que un sofisticat sistema informàtic gestiona les existències i les comandes de cada establiment, de manera que diàriament s’envien les racions necessàries mitjançant els serveis d’agències de transports. Finalment, també recorrem a les noves tecnologies per comercialitzar els productes amb iniciatives com les següents: la imminent introducció d’un sistema de vendes a través de màquines dispensadores gestionat mitjançant una aplicació al mòbil o la creació d’aplicacions per adquirir els nostres plats des de la pantalla Google Glass o per elaborar una dieta personalitzada a partir dels nostres menús. Es tracta d’adaptar-se a les necessitats i als nous hàbits de consum dels usuaris, perquè som conscients que l’activitat comercial serà cada vegada més telemàtica.

Desil·lusió envers el projecte comunitari europeu

Europa està conformada per un conjunt d’Estats amb una història compartida, malgrat les divergències culturals;  el progrés i la prosperitat del nostre continent, avui, passen per la construcció d’una realitat continental supranacional. Tanmateix, l’actual projecte unitari està resultant inoperant. La Unió Europea ha de ser quelcom més que un nom o un espai de relacions comercials: és necessari que esdevingui una entitat sociopolítica harmònica, forta i igualitària, que faci factible el creixement i benestar de tots els països membres. En canvi, en el cas català, pertànyer a aquesta entitat, ni ha contribuït a un major benestar dels catalans –més aviat, tot el contrari– ni ha propiciat l’enfortiment de la identitat catalana a l’exterior. Cal, doncs, reformular la UE perquè esdevingui un organisme vertebrador i identitari eficaç.

La fortalesa de la marca Barcelona no és fruit de l’atzar

La marca Barcelona es consolida cada dia més com un símbol de prestigi i modernitat, la qual cosa contrasta amb la forta devaluació internacional soferta per la marca Espanya arran la recessió econòmica. I aquest fenomen no és pas casual: és gràcies al dinamisme, la flexibilitat i l’esperit de sacrifici de l’empresariat català i de la societat civil en general.

Austeritat ben gestionada

Estem vivim una època de profunds canvis socioeconòmics, propiciats per la revolució tecnològica, que està transformant tots els aspectes de la vida de les persones, i pels excessos d’èpoques anteriors. La saludable austeritat actual és el contrapunt del malbaratament de l’època de bonança; tanmateix, el control i rigor de la despesa sempre ha de basar-se en criteris racionals i no ultrapassar la línia de les necessitats de benestar i creixement del país. Per tant, el crèdit empresarial per a les empreses viables s’hauria de recuperar, així com cal mantenir o inclús ampliar l’assumpció de les despeses sanitàries –garantia d’una certa qualitat de vida per a la població– i educatives –garantia del futur del país.

Causes i parers del procés independentista

En les reivindicacions identitàries actuals hi ha un component econòmic i un altre de sentimental. Els ciutadans catalans ens hem sentit històricament incompresos per l’Estat. Aquest sentiment de solitud i d’inoperància ha estat el detonador de les nostres inclinacions secessionistes. Crec que avui la gran majoria dels empresaris estan a favor del procés sobiranista. Tanmateix, mai es pot generalitzar: també hi ha un segment contrari per motius ideològics i, en el cas d’algunes grans corporacions, poden prevaldre interessos comercials per la protecció i l’ajut que tradicionalment l’Estat espanyol els ha brindat.

Establir una veritable relació d’igualtat amb Espanya

El nacionalisme català es caracteritza pel seu tarannà integrador, en part perquè un percentatge molt elevat de catalans tenen orígens espanyols i se’n senten orgullosos. No és un procés en contra d’Espanya, doncs, sinó a favor de Catalunya. La màxima aspiració del moviment és aconseguir l’emancipació de Catalunya per poder establir una veritable relació d’igualtat amb Espanya.

Homenatge a Joan Salomó

El meu pare era un emprenedor brillant que sempre lluità pels seus objectius des de la consciència que a la vida res no és ni fàcil ni gratuït. El seu exemple m’ha mostrat la importància de la perseverança, i més encara en temps de recessió. Els empresaris, i les persones en general, ens hem de fixar uns objectius i treballar, des de la responsabilitat i amb constància, per aconseguir-los, i analitzar i valorar els possibles entrebancs per elaborar estratègies de superació.