Text del 30-11-2009
Fabriquem dipòsits d’acer inoxidable per a l’emmagatzematge de líquids i sòlids destinats a les indústries alimentària, química i petroquímica.
Tot el que fem és específic per al client; li solucionem qualsevol problema amb productes ad hoc. Hi ha competència nostra que produeix més, però no ofereix la nostra excel·lència. Nosaltres compten amb tot tipus de certificats de qualitat i garanties.
Què tenim a Espanya? Estan destruint la indústria, el sector immobiliari s’ha vist que era un bluf i el turisme aviat no podrà competir amb Croàcia o Turquia, països amb una exquisida cultura del servei.
Moltes empreses perden agilitat per no tenir flexibilitat en l’acomiadament i acaben tancant per culpa de la rigidesa del mercat laboral, cosa que, paradoxalment, perjudica a més treballadors.
El Grup Herpasa fou fundat a la dècada dels 60 per tres socis, sent-ne el majoritari Rafael Herrera Palmés. Des de l’any 2001, el seu fill, Rafael Herrera Gay, llicenciat en Empresarials, n’és el conseller delegat. “Fabriquem dipòsits d’acer inoxidable per l’emmagatzematge de líquids i sòlids destinats a les indústries alimentària, química i petroquímica. Treballem tot tipus de capacitats: des dels 5.000 litres fins als dos milions.”
Els dipòsits per a vi o cava són els més coneguts (entre els seus clients compten amb els cellers Torres, Codorniu, Juvé i Camps o Freixenet). Tanmateix, “qualsevol líquid pot ser susceptible d’esdevenir emmagatzemat en els nostres dipòsits, des de sucs de fruita fins a aigües minerals; Font Vella, per exemple, és clienta nostra. També licors: rom (Bacardí, Bardinet, Captain Morgan), whisky, etc. Igualment, s’hi contenen líquids no ingeribles: sèrum, sang, greix…”
El sector químic els suposa, així mateix, un bon mercat. “Fem dipòsits per a sabó líquid, pintures, etc.”
La companyia treballa sempre sota comanda. “Tot el que fem és específic per al client; li solucionem qualsevol problema amb productes ad hoc. I, com hi ha dipòsits de grans dimensions que no es poden transportar, sovint treballem directament a casa del client.”
El Grup Herpasa té diverses fàbriques, una d’elles, la primera i la més important, a Castellbisbal, a 20 km de Barcelona. La resta estan ubicades a Jérez de la Frontera (per a dipòsits d’oli, des del 1990), La Rioja (per a vi, des del 1998) i València (per a sucs de fruita, des del 2001). La implantació a altres autonomies permet al senyor Herrera criticar l’actuació de l’Administració catalana. “Per fer la fàbrica, la Generalitat de València ens va donar una subvenció del 16% a fons perdut en concepte d’Incentius Regionals Europeus. A Catalunya, en canvi, quan vam voler ampliar una nau, no només no ens van ajudar, sinó que encara ens van posar pals a les rodes.”
El Grup Herpasa també ha estès la seva presència per l’estranger. “Vam obrir una fàbrica a Xile, però la distància és un factor perjudicial, perquè no pots estar-hi tan a sobre com voldries. A més, és una cultura diferent, amb una forma de treballar diferent. Avui dia som una mica reticents envers aquest tipus d’aventures.”
Això no significa que descartin muntar altres fàbriques més endavant. “Seria molt interessant tenir-ne una als Estats Units. I Àfrica és un món fascinant: és el futur. Països com Sud-àfrica, Nigèria, Ghana o Costa d’Ivori tenen unes possibilitats immenses.”
La matèria primera del Grup Herpasa és l’acer inoxidable, que compren en bobines de cinc tones. Que l’acer inoxidable cotitzi a borsa és una garantia de la regulació del seu preu. “És una matèria primera cara, però, com que disposa de valor bursàtil, difícilment s’hi pot especular, com succeeix, posem per cas, amb l’or. Tothom compra l’acer, doncs, al mateix preu.”
Treballar amb aquesta matèria primera té avantatges respecte al ferro. “L’acer inoxidable no es rovella, no cal protegir-lo amb pintures.”
Aquest avantatge es converteix, però, en un inconvenient des del punt de vista comercial. “Els nostres productes són per a tota la vida, i moltes vegades el client no ens torna a comprar fins que amplia el negoci.”
L’empresa compta amb representants a diversos països. “En tenim una dotzena a Espanya, així com a Mèxic i a l’Amèrica del Sud, a França, al Marroc, a Tunísia, a Síria, etc. Més que com a representants, jo els definiria com a persones de confiança que coneixen totes les prestacions del nostre producte. Hi ha competència nostra que produeix molt, però que no ofereix la nostra excel·lència. Els nostres dipòsits compten amb tot tipus de certificats de qualitat i garanties.”
Durant els darrers anys, el creixement del Grup Herpasa ha estat exponencial. “Temps ençà, estàvem especialitzats en el vi i en el cava, i només veníem a Catalunya i a Espanya, però vam decidir internacionalitzar-nos i diversificar. En l’actualitat, si bé encara no venem a tot el món, sí que tenim capacitat per fer-ho. Abans, un 80% de les nostres vendes corresponien a Espanya, i un 20%, a fora; ara és a l’inrevés. Mercats molt nostres són Xile, Argentina o el Marroc, per exemple.”
Aquest volum de producte pot sorprendre els profans. “Nosaltres fabriquem uns 2.000 dipòsits anuals. I portem ja molts anys.”
La darrera fita de l’empresa ha estat inserir-se, per via indirecta, als Estats Units. “Els nostres clients del Marroc han fet instal·lacions als Estats Units fabricades per nosaltres. Això té molt de mèrit, perquè a aquest país hi ha moltes empreses similars a la nostra.”
A banda de la internacionalització, el Grup Herpasa no para de diversificar. “Tenim una línia de productes per emmagatzemar la sang dels porcs dels escorxadors, que abans es perdia al clavegueram i ara s’aprofita per a subproductes. També hem diversificat en biodiesel, que és tot un nou sector.”
El biodiesel semblava un camp de possibilitats immens, però “la seva expansió ha estat frenada pels polítics, en argumentar que conrear menjar per fabricar combustible és incompatible amb la fam al món: una manera molt simplista de veure-ho.”
La incidència de la crisi a les nostres terres és especialment preocupant per al senyor Herrera. “A Catalunya estem perdent l’emprenedoria i el ritme que ens caracteritzava. No tenim ni indústria ni polítics que la defensin. I el pitjor de tot: no tenim ganes de fer res. La gent de la meva edat està desmotivada, ha perdut l’empenta.”
La imatge que Espanya projecta a l’exterior no és millor. “Els francesos i els italians se’n riuen. Diuen que amb Zapatero no tenim cap mena de futur. Berlusconi i Sarkozy seran el que siguin, però marquen un camí i la gent els segueix.”
Això és degut a l’absència d’una riquesa pròpia real. “Què tenim a Espanya? La indústria se l’estan carregant, el sector immobiliari s’ha vist que era un bluf i el turisme aviat no podrà competir amb Croàcia o Turquia, països amb una exquisida cultura del servei.”
L’actuació del Govern central i mesures com l’economia sostenible no milloren gens aquesta situació. Potser aquest és el motiu que impedeix posar sobre la taula el tema –essencial– de la reforma laboral. “Com a vicepresident de PIMEC a la zona del Vallès Sud, tracto amb representants sindicals. Moltes empreses perden agilitat per no tenir flexibilitat en l’acomiadament i acaben tancant per culpa de la rigidesa del mercat laboral, cosa que, paradoxalment, perjudica a més treballadors.”
Tampoc veu gaire clara la fusió de les caixes catalanes. “Malgrat que calia una regulació, perquè hi havia massa oficines, els problemes de fons subsistiran i, a sobre, amb l’acomiadament de molts empleats.”
En qualsevol cas, la feina ben feta i satisfacció de consolidar el llegat del seu pare mantenen esperançat i actiu Rafael Herrera. “Fa 20 anys que el pare ens deixà, però encara trobo molta gent que me’n parla, perquè era un home molt proper. Si és veritat que no morim mentre els vius ens evoquin, el meu pare és ben viu.”
