Sr. Raimon Jané Campos et alia
Sr. Raimon Jané Campos et alia
PC, 14è VOLUM. Associacionisme cultural, esportiu i assistencial

SR. RAIMON JANÉ CAMPOS

ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA PROMOCIÓ DE LES PERSONES SORDES

Text del 2002

Les persones sordes, amb els avenços mèdics, tecnològics i educatius actuals, poden aprendre i comunicar-se en llengua oral, accedir a la formació i participar a la societat.

El col·lectiu de ciutadans amb deficiències auditives disposa, des de fa deu anys, d’una nova entitat que els defensa, l’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS), presidida per Raimon Jané. Les vicepresidentes de la institució són Mireia Soler i Francesca Llorens. L’Associació publica trimestralment la revista de divulgació Comunicar.

El president considera el rol del món associacionista a Catalunya “absolutament imprescindible, perquè desenvolupa una tasca fonamental, en el sentit de mantenir un vincle entre l’Administració i els ciutadans. Constitueix una mena de catalitzador per arribar als catalans i transmetre’n les necessitats als governants. Aquesta tasca encara esdevé més rellevant en el cas dels qui pateixen discapacitats; no en va parlem de persones que poden ser víctimes de marginació i de manca de recursos per integrar-se a la societat”, adverteix Raimon Jané.

L’entitat va néixer amb la idea que “les persones sordes han de ser, per sobre de tot, ciutadans de ple dret i desenvolupar una tasca rellevant a la societat. El nostre objectiu és realitzar tot un seguit d’accions que permetin la plena integració d’aquest col·lectiu.”

Un col·lectiu que, bàsicament, està format per dos grans grups: “Per una banda, els qui ja han nascut amb sordesa, darrere dels quals hi ha, lògicament, les seves famílies. El 95% dels pares de fills sords són oients i no tenen cap antecedent d’aquesta discapacitat. En conseqüència, no saben com afrontar aquesta situació i se senten molt desorientats.”

En aquest sentit, destaca la importància de l’intercanvi d’experiències entre famílies amb fills sords: “És molt interessant posar en contacte pares de nens sords de diferents edats. Al llarg de les colònies que organitzem, per exem­ple, els pares tenen oportunitat de comprovar com aquests infants es relacionen entre ells. Quan una família co­men­ça a acceptar la situació i a considerar-la des d’un punt de vista positiu, la seva evolució, juntament amb la del nen, ex­pe­­ri­menta un progrés d’una enorme importància i supera múltiples tabús que envolten el món de la sordesa.”

Per altra banda, hi ha “els sords postlocutius, és a dir, aquelles persones que eren oients i que per alguna circumstància s’han quedat sordes. En aquest cas, cal treballar perquè aquests ciutadans puguin seguir portant la vida que portaven abans d’esdevenir sords. Els prestem un servei que consisteix en una primera atenció per aprendre a encaixar aquesta nova situació, en acolliment i en ajuda mútua.”

En aquest grup, ens trobem amb “persones a qui els costa molt superar el fet de no sentir i entendre que poden seguir endavant.”

Per facilitar aquest suport, l’Associació disposa d’un equip de psicòlegs i, evidentment, d’un grup important de membres de l’entitat que també han passat per la mateixa experiència: “Els sords s’enfronten a tot un seguit de barreres de comunicació difícils de superar si no les reivindiquen associativament. Ara bé, la mateixa persona sorda pot utilitzar ajuts tècnics que li facin la vida més fàcil i evitin que resti aïllada del món que l’envolta.”

Entre altres serveis i activitats, l’Associació ofereix actualment “classes de lectura labial, que permeten a les persones sordes seguir una conversa. Per a nosaltres, la comunicació ha de continuar sent bàsicament oral, perquè és la que impera a l’entorn tant professional com familiar.”

Així, doncs, l’Associació treballa en múltiples àmbits: “Tecnològic, educatiu, laboral…”

Ofereix un servei “d’atenció i suport a les famílies que es dedica a facilitar informació i a organitzar sessions de grup, perquè els assistents tinguin consciència de què és la sordesa i el que comporta. Fomentem la informació a aquestes famílies de les possibilitats que tenen per sortir endavant i lluitar perquè els seus fills participin plenament a la societat.” I és que, en aquests moments, hi ha multitud de recursos disponibles perquè la sordesa no suposi un impediment per fruir de la vida com ho fa la resta de ciutadans.

D’altra banda, Raimon Jané ens recorda que l’entitat organitza una vegada a l’any “unes jornades internacionals que tenen com a eix fonamental les qüestions educatives i tecnològiques. Hi convidem professionals d’arreu del món perquè ens presentin les darreres novetats pel que fa a la tecnologia destinada al col·lectiu amb què treballem.”

“Cal afegir” –subratlla– “el fet que, al llarg dels darrers anys, s’han produït tot un seguit de canvis que afavoreixen la plena integració dels ciutadans amb discapacitats auditives. Tecnològicament, per exemple, s’han transformat totalment les expectatives que podien tenir les persones sordes, la qual cosa facilita de manera considerable la nostra tasca.”

I continua tot dient, “abans, el sord vivia en un món de silenci, era una persona totalment visual, amb greus dificultats per aprendre la llengua oral. Ara les coses han canviat molt, gràcies, en gran mesura, als avenços mèdics i tecnològics com els audiòfons digitals o els implants coclears.”

“D’aquesta manera, els nens que neixen amb sordesa profunda, si són diagnosticats de ben petits i tenen accés a les pròtesis auditives, tenen unes possibilitats enormes d’aprendre el llenguatge oral, de comunicar-se amb la família, d’anar a una escola integradora amb companys oients i seguir les classes, amb el suport de professionals de la logopèdia.”

En definitiva, posa l’accent en el fet que “la situació de les persones amb sordesa de naixement d’aquesta generació no té res a veure amb la dels ciutadans d’altres èpoques.” Quan els nens creixen, ACAPPS ofereix als joves sords, tant si ho són de naixement com si són postlocutius, un espai per trobar-se, així com els serveis promoguts per l’entitat, especialment el d’inserció laboral.

De tota manera, es lamenten que les persones amb aquesta discapacitat encara s’enfronten a un nombre considerable de barreres, com, per exemple, “a l’hora d’anar als actes públics, reunions, cinema o teatre, a causa de la manca de subtitulació.”

Encara hi ha, doncs, molta feina per fer i, sense cap mena de dubte, ACAPPS, que defensa “la diversitat de les persones sordes”, continuarà treballant cada dia perquè se sentin com un ciutadà més.