Text del 07-07-2009
“Defensem tots els sectors, siguin o no propietaris, vinculats a l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal”
“El sector agroindustrial és el primer sector econòmic de Catalunya. La suma de la producció porcina, vinícola, cavista i fruitera està per davant dels sectors químics i automobilístics”
“De la crisi, en són responsables la mateixa societat, que ha viscut massa per sobre de les seves possibilitats, i sobretot els governants, que han permès que la construcció i el turisme es convertissin gairebé en un monocultiu”
“La prioritat haurien de ser les empreses que mai podrem deslocalitzar, i no a l’inrevés. Els pagesos sempre ens quedarem aquí”
“La presentació del producte ven tant o més que el propi producte. La vista en el comprador és el primer que treballa”
Presidenta de l’Associació Agrària de Joves Agricultors des del 1999, el compromís col·lectiu de la Rosa Pruna i Esteve ve, tanmateix, de més lluny. “El 1986 vaig ser nomenada delegada a Brussel·les del Comitè d’Organitzacions Professionals Agràries. Aleshores tenia quatre fills petits, i em recava acceptar el càrrec, però el meu marit em va convèncer.”
A la capital europea, descobrí que aquell càrrec representava tot un repte. “Hi havia molt de camí per recórrer, i era una oportunitat perquè les dones guanyéssim uns drets que encara no teníem. Els 16 anys que vaig passar a Brussel·les foren la meva universitat.”
L’Associació Agrària de Joves Agricultors, més coneguda per ASAJA, és la que té més afiliats a Espanya: actualment són 200.000. “A Catalunya, però, som la tercera organització agrària darrere de la Unió de Pagesos i els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, ja que al Principat existim només des de l’any 2000.”
Malgrat això, són l’única organització de Catalunya present a les taules sectorials de Madrid i Brussel·les, que es defineix com una entitat de persones i per a les persones. “Som una organització professional, no un sindicat. Som empresaris: petits, mitjans i grans. Una de les nostres divises és generar confiança.”
Les prestacions que ASAJA ofereix als seus afiliats són variades. “Defensem tots els sectors, siguin o no propietaris; representem tothom que viu i treballa de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal. També els informem constantment de les normatives que els afecten i ajudem a implantar les noves tecnologies amb cursos de formació.”
Un dels aspectes que darrerament mereix més atenció és la nova legislació europea sobre benestar animal. La senyora Pruna és molt crítica al respecte. “Són normatives molt exagerades. Recentment, n’ha sortit una de nova que vol garantir la felicitat del porc i, per aconseguir-ho, obliga a instal·lar a les corts pilotes i gronxadors, perquè vagin jugant. Pot semblar una broma, però ja s’estan fent inspeccions per vigilar-ne l’acompliment.”
El que val per als porcs, també val per a les gallines. “La llei obliga que les gallines que ponen ous siguin també felices. Això vol dir que a les granges, ara hi s’haurà de posar un espai de 600 cm2 /gallina. Això encarirà el producte.”
Per aquesta raó, la producció de la Unió Europea pateix la competència deslleial dels productes extracomunitaris, “que no passen els controls que passen els nostres i que, per tant, són més competitius.”
En aquest sentit, Rosa Pruna tem la nova presidència comunitària, que pertoca a Suècia. “Per als suecs és més important el medi ambient que el sector primari. Els que més creuen en l’agricultura França, Alemanya, Holanda i Àustria.”
És una queixa generalitzada al sector que Espanya sempre vagi a remolc de les polítiques agrícoles i ramaderes d’altres països. “Fins ara, no hem liderat mai res. Històricament, hem sigut el graner de Roma. I les fruites i hortalisses són totes espanyoles, i ni així. Sempre mirem a França.”
El principal sector exportador català és el porcí. “Abans també exportava el sector vaquí de carn.”
Tot i les mancances que hi pugui haver, “el sector agroindustrial és el primer sector econòmic de Catalunya. La suma dels sectors porcí, vinícola, cavista i fruiter està per davant dels sectors químics i automobilístics.”
Prova que ja no es pot parlar de pagesos, sinó d’agroempreses, és el fet que ASAJA ja compta amb afiliats dedicats al biogàs. La senyora Pruna opina que encara està per venir un president de la Generalitat que impulsi el sector. “Jordi Pujol fou un excel·lent president, però no creia gaire en el sector agrícola. Ara, amb motiu de les eleccions europees, per primera vegada els partits han començat a parlar d’agricultura. Esperem que no sigui flor d’estiu.”
ASAJA està vinculada a la CEOE com empresaris i també amb el sector de les cooperatives agràries. “Les cooperatives a Catalunya han funcionat de manera molt desigual. Algunes han sabut treballar molt bé (arrosseres, fruiteres i ramaderes), però el darrer any ha estat fatal per a diverses cooperatives del pinso. Una cooperativa es basa, evidentment, en la cooperació. Per tant, no pot ser que el gerent vagi amb Mercedes i el pagès, amb un cotxe atrotinat.”
Per això, elogia l’eficiència de moltes cooperatives. “Fan funcions creditícies i comercialitzen els millors productes artesanals a través d’una xarxa d’agrobotigues i, sobretot, tenen els seus pagesos contents.”
Pagesos i ramaders no s’espanten per la present crisi perquè hi estan acostumats. “Hem patit tants daltabaixos que no ens ve de nou. Aquesta crisi la sofrim com tothom, però nosaltres fórem els primers a experimentar-la.”
Rosa Pruna remunta el seu inici a fa dos anys, quan va haver-hi una escassesa mundial de cereals. “Un mal any en la collita de cereals produí que els pinsos s’apugessin un 40%, fet que causà que la cabana de bestiar vaquí de carn catalana es reduís en un 60%. La crisi per al consumidor no començà fins al juliol del 2007, quan es van apujar el pa i la llet un 40%.”
De tota manera, entén que l’actual recessió és un fenomen polièdric. “En són responsables també la mateixa societat, que ha viscut massa per sobre de les seves possibilitats, i sobretot els governants, que han permès que la construcció i el turisme es convertissin gairebé en un monocultiu.”
Un dels entrebancs per a les empreses del sector amb problemes financers és la dificultat d’aconseguir crèdits. “Els bancs i les caixes, de 100 sol·licituds rebudes, n’aproven sis o set, per molts avals que es presentin de l’Institut de Crèdit Oficial o de Saeca.”
La presidenta d’ASAJA és crítica amb les mesures preses pel Govern central. “Les mesures de Zapatero han destruït molts llocs de treball, perquè no han tingut en compte els empresaris que son els que creen llocs de treball; per contra es persegueix els negocis que encara no han hagut de plegar. Penso que la prioritat haurien de ser les empreses que mai podrem deslocalitzar, i no a l’inrevés. Els pagesos sempre ens quedarem aquí.”
Tot i així, la senyora Pruna augura que la pagesia serà el primer sector que sortirà de la crisi, “perquè hem de menjar cada dia.”
El proper repte d’ASAJA és treballar cada cop més en la línia del valor afegit. “El valor afegit és la meva preocupació principal d’ençà que vaig arribar a Brussel·les. A França, Bèlgica o Alemanya la presentació del producte, l’embolcall, ven tant o més que el propi producte. La vista en el comprador és el primer que treballa.”
El valor afegit també cal buscar-lo als productes de proximitat. “Hem començat una campanya per prioritzar els mercats locals davant dels mercats globals, en favor dels productes anomenats de quilòmetre zero. Estem totalment en contra de les marques blanques sense explicar com han estat produïdes.”
Una de les coses de la que està més satisfeta, malgrat tots els entrebancs, és del tarannà emprenedor dels catalans. “No sé si són els aires o la latitud geogràfica, però som emprenedors nats.”
