PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

ROSA VIDAL MARTÍ

SERVEI DE FARMÀCIA. HOSPITAL EVANGÈLIC

Text del 2006

“El responsable d’un servei de farmàcia hospitalària ha de tenir visió de gestió”

.

El servei de farmàcia dels hospitals és l’espai on es promou i garanteix l’ús racional dels medicaments que se subministren als pacients. Els aspectes fonamentals d’aquest servei són la gestió, adquisició, preparació i dispensació dels medicaments. Com a servei general clínic, té un paper rellevant en la rutina hospitalària i exigeix un rigorós sistema de funcionament i de control de qualitat i seguretat de tot allò que s’hi duu a terme. M. Rosa Vidal Martí és cap del servei de farmàcia hospitalària de l’Hospital Evangèlic de Barcelona i una bona coneixedora de l’entramat d’un servei d’aquestes característiques. Al llarg de la seva àmplia trajectòria professional ha pogut prendre part en la posada en marxa i desenvolupament de tres serveis de farmàcia d’entitats clíniques i hospitalàries, etapes en les quals ha viscut l’evolució del concepte del servei de farmàcia. “Avui, aquests serveis han adquirit un pes notable en els hospitals, i els professionals sanitaris en són conscients, però tot just comencen a ser coneguts per la societat, que ha de descobrir la importància de la nostra tasca com a dispensadors i difusors d’informació farmacèutica.”

La M. Rosa Vidal va néixer en una família d’advocats i empresaris, però aquest fet no va influir en la seva vocació científica. “En un primer moment vaig plantejar-me de ser metge, però em vaig adonar que el contacte directe amb el malalt seria molt dur. En canvi, el món de la farmàcia també podia situar-me a prop del pacient però des d’una altra perspectiva. Vaig fer la carrera pensant que posaria una oficina de farmàcia, fins que vaig adonar-me que si volia treballar de forma més directa amb el medicament havia d’estar en un hospital. En acabar la carrera vaig tenir la sort d’entrar a la Clínica Barceloneta i posar-hi en marxa el servei de farmàcia. Aleshores l’especialització en farmàcia hospitalària encara no existia i la majoria de professionals que ens hi volíem dedicar havíem de formar-nos pel nostre compte. Tot plegat feia que portar endavant el projecte de la clínica es convertís en un gran repte. Vaig parlar amb diferents serveis de farmàcia, entre els quals hi hagué el del Sagrat Cor, dirigit per la doctora Maria Cinta Gamundi, que em van aportar informació per dissenyar l’estructura. Paral·lelament vaig estar compatibilitzant el vessant laboral amb la formació, una tasca per a la qual vaig rebre els consells del  Dr. J. Ribas a l’Hospital de Sant Rafel.”

Els temps han canviat i s’han creat estudis per preparar els farmacèutics d’hospital. Avui l’especialització “suposa arribar a l’exercici de la professió amb una seguretat que potser en aquells moments no teníem. Els professionals de la nostra època vam ser autodidactes. En tot cas, vam obrir les portes dels hospitals als farmacèutics. I no va ser fàcil. Hem hagut de trobar el nostre espai a l’hospital a base de demostrar que érem necessaris. Inicialment, la porta es va obrir perquè aquestes entitats pensaven que els farmacèutics milloraríem l’economia del medicament en comprar directament als laboratoris -la legislació espanyola estableix que no es pot comprar directament als laboratoris si no hi ha un farmacèutic que ho avali-. Després vam anar demostrant que teníem altres funcions, per racionalitzar l’ús del medicament i així, aportar una millora de la qualitat assistencial.”

El cap de servei de farmàcia és un gestor d’una empresa dins d’una altra, l’entitat hospitalària. “El servei és com una empresa: compra, ven, té clients, gestiona productes… i, per tant, el seu responsable ha de tenir una visió de gestió. En els centres petits i amb pocs mitjans econòmics cal pensar en sortides de gestió per donar millors serveis, més eficients, a més persones… Quan es posa en marxa un servei de farmàcia hospitalària té prioritat l’organització de les àrees  de dispensació de medicaments i l’econòmica. Una vegada assolides ambdues s’inicia el vessant assistencial amb l’elaboració de guies d’utilització de medicaments i butlletins d’informació per a metges i personal sanitari. També s’impulsa la formació continuada intrahospitalària del personal, i en hospitals més grans es realitzen recerca i assajos clínics.”

Després d’una primera etapa de set anys a la Clínica Barceloneta i de viure la reconversió sanitària dels anys 80, la M. Rosa Vidal, amb la il·lusió d’assolir nous objectius, va decidir fer un tomb professional per posar en funcionament un nou servei de farmàcia: “Mentre que la meva estada a la Clínica de la Barceloneta va  ésser l’etapa de formació i desenvolupament professional, la del Remei va ser l’espai de la meva reafirmació professional. Vaig guanyar la plaça de cap de farmàcia de la Clínica del Remei per obrir-hi el servei. En aquells anys la majoria de clíniques privades van començar a obrir els seus serveis de farmàcia. Va caldre fer una certa pedagogia a l’entitat per explicar la realitat del concepte de farmàcia hospitalària. Aquell projecte va anar prenent forma. Un dels pilars de la gestió és posar en marxa la distribució de medicaments en dosis unitàries, un sistema que suposa la implicació de tots els estaments que atenen el pacient: els metges que prescriuen medicaments i la farmàcia, que registra les ordres i prepara el perfil farmacoterapèutic del pacient per subministrar diàriament la medicació que li cal; la medicació se subministra a la planta i la infermera la revisa contrastant la informació del metge amb la de farmàcia per administrar-la al pacient. Tot això es va anar implantant tenint en compte que en aquells anys no existien tants mitjans com en l’actualitat, en què la informàtica té un paper fonamental. Els primers temps s’elaborava el perfil farmacològic a mà. El servei permetia controlar la medicació del pacient, detectar interaccions, possibles reaccions adverses  o errors a l’administració de medicaments; en definitiva, potenciar la qualitat assistencial del pacient.”

Si bé la labor de la M. Rosa Vidal s’ha centrat específicament en la gestió de serveis de farmàcia, també ha intervingut en una tasca important d’aquests serveis, el contacte amb els pacients. “Els farmacèutics també podem parlar amb pacients i familiars, que potser no són gaire conscients que el farmacèutic els pot assessorar i informar sobre aspectes farmacològics i d’administració de fàrmacs.”

Després de 14 anys a la Clínica del Remei, la següent etapa, iniciada el 2002, s’ha centrat a l’Hospital Evangèlic. “Ha estat un repte organitzar el servei i donar continuïtat a la tasca iniciada per l’anterior farmacèutica, Graciela Urrutia, que havia fet grans coses tot i els pocs mitjans dels quals disposava. S’ha assolit un dels objectius inicials, dissenyar l’organització interna del servei de farmàcia, les plantes i els dipòsits de medicaments. Ara volem ampliar plantilla per establir millores d’informació a pacients que se’n van en 24 hores.” I és que una de les motivacions i aspiracions dels serveis és anar ampliant horitzons i prestacions dins de l’entitat hospitalària amb plena voluntat de servei a la societat.