Text del 2007
Una ciutat sense balcons és una ciutat sense vida.
Un bloc d’edificis, un pati interior o, fins i tot, un petit balcó de ciutat no seria el mateix sense la presència del verd. Els jardins urbans, sovint relegats a un segon pla en l’arquitectura moderna, aconsegueixen vivificar amb aquest color reconstituent, sinònim de natura i de salut, la grisor dels totxos dels edificis i la duresa de l’asfalt. El jardiner Rubén López Molina està al capdavant d’Allgreen Jardiners, empresa barcelonesa que ofereix un ampli ventall de serveis professionals a comunitats de veïns i particulars. “El jardí té una gran importància en el resultat final de qualsevol construcció. Un pati interior o un balcó hi guanya molt si el decores amb verd, adquireix molta més harmonia.”
Ara bé, cal no oblidar que no tot és disseny en la creació d’un jardí, ja que és un element viu, i que hi ha un ampli ventall de possibilitats, més enllà de la gespa i la palmera: “Hem de pensar en el manteniment futur del jardí. Un espai verd ben dissenyat és un conjunt natural amb vida, que es manté i evoluciona per ell mateix.”
La vocació d’aquest jove jardiner pel món de les plantes té arrels sòlides. “A casa dels meus pares teníem un jardí. M’hi vaig apropar com a afició i vaig veure que se’m donava bé, que potser m’hi podria dedicar.”
Va decidir cursar estudis a l’Escola de Jardineria de Barcelona i, un cop graduat, començà a treballar en un establiment del sector. Després de treballar un temps per altri i adquirir prou experiència, pensà que havia arribat l’hora de muntar la seva pròpia empresa. Va comprar una furgoneta, invertí en la maquinària necessària i feu el pas més important: aconseguir clients. “La meva primera feina va ser amb una comunitat de veïns, on feia el manteniment setmanal. Després, els clients van anar augmentant amb el boca a orella.”
Internet també hi ha contribuït: “És una via de comunicació i de publicitat indirecta útil. Si poses al buscador la paraula jardiner, de seguida m’hi trobes. És una manera senzilla d’establir un primer contacte.”
Les primeres passes les va fer tot sol, però ara ja treballa amb dos assalariats. “Tenim molta feina. Gairebé tots els clients són comunitats de veïns o propietaris individuals que volen fer el manteniment del seu jardí. Treballem molt per Pedralbes, Sarrià i Sant Gervasi. Quan et veuen treballar també et solen oferir feina a la seva segona residència.”
A més a més, Allgreen Jardiners col·labora amb un constructor de Corbera de Llobregat: “A tots els seus futurs compradors, els facilita la creació d’un jardí. I aquí hi entrem nosaltres: els fem un disseny fotogràfic del nou espai amb un programa informàtic, i els en plantegem un pressupost. Solen ser clients que et tornen a trucar per fer-ne el manteniment; aleshores ja hi treballem per lliure.”
El clima mediterrani ofereix un ampli ventall de plantes i arbres autòctons, capaços d’embellir qualsevol espai destinat a esdevenir un jardí. Tanmateix, les modes imposen l’aclamada gespa o espècies foranes que necessiten cures especials per mantenir-se en bon estat de salut. “Intentem fer entendre als nostres clients les possibilitats que té un jardí sense la presència de la gespa i les quatre típiques palmeres. S’ha de tenir en compte que el nostre clima no és apte per a la gespa, sinó que és de secà. La gent encara se n’ha de conscienciar més. Un jardí que respecta el medi, que utilitza plantes autòctones, facilita l’estalvi d’aigua.”
Rubén López també és un defensor acèrrim dels balcons mediterranis. “Actualment, com que els metres quadrats escassegen, els constructors tendeixen a fer uns habitatges claustrofòbics, sense balcons, amb quatre finestres petites. Però els balcons són indispensables. Són una porta cap a fora, un punt de contacte amb l’exterior, amb la llum, el sol, la pluja, el vent, on fins i tot pots tenir el teu hortet de farigola, romaní, julivert, menta… Una ciutat sense balcons és una ciutat sense vida.”
El balcó també diu molt de l’inquilí de l’habitatge: “El típic balcó amb cactus sol pertànyer a una persona que es recorda un cop al mes de regar. Qui té un balcó ple de plantes frondoses, amb flors, és una persona que les rega, les acarona, que si tenen pugó les tracta, que les estima de veritat.”
Per a en Rubén López, la jardineria de mitjans del segle passat no té res a envejar als minimalistes dissenys actuals: “Prefereixo els jardins romàntics, amb racons i amb encant. Si passeges de la plaça Francesc Macià cap amunt, gaudeixes de l’entorn. Hi ha llocs amb pasadissos on et pots desconnectar del trànsit. Hi pots trobar flors, arbres, arbusts, i fins i tot ocells. Però de la Diagonal cap avall, tot és una avinguda recta per on passa el tramvia. Només hi trobes palmeres i trànsit. La jardineria de fa 50 anys era més rica, menys simple i monocromàtica que la que es dissenya en l’actualitat.”
Rubén López és un apassionat de la jardineria. “Per a mi anar a la feina cada dia no és difícil, hi vaig feliç. No em suposa cap sacrifici, perquè m’ho passo bé. A qui li agrada aquesta professió, la viu. M’apassiona treballar amb ésser vius, amb la natura.”
Va haver de convèncer la seva mare de la seva ferma vocació no sense abans consolar-la del disgust que li va ocasionar que el seu fill no volgués estudiar a la universitat: “Per què havia d’estudiar una carrera, com podria ser la de medicina, si jo no volia ser metge sinó jardiner?”
L’art de crear jardins i mantenir-los bells i sans és una professió que malgrat no estar valorada socialment demana molta formació i experiència: “Hi ha molt poc coneixement de la jardineria. Es valora molt més qualsevol altra feina de qualsevol altre sector. A Espanya, fer de jardiner és com fer d’escombriaire. Hi ha gent que es pensa que et passes el dia recollint floretes. I és que no es pot estimar allò que no es coneix. A altres països com França o Holanda, on sí s’estima les plantes i les flors, el jardiner està ben valorat, se’l respecta i se’l considera tot un professional. Espero que de mica en mica ens hi anirem apropant.”
