Text del 2001.
“Els drets del client són la nostra fita i l’aval més ferm de què disposem és la confiança que hi han depositat”
La família Rusiñol fundava el 1970 una assessoria amb el nom Gabinete Técnico SA. Fa uns anys la van rebatejar com a General de Asistencia y Servicios Laborales, l’únic centre jurídic mèdic en tot l’Estat espanyol. Avui dos homes de generacions diferents n’estan al capdavant: Alberto Rusiñol Serra i el seu fill Alejandro Rusiñol Mendoza.
Originalment, la firma va néixer com a apèndix d’un grup mèdic que “va detectar la necessitat de crear una societat que vetllés pels interessos d’empresa i treballadors en el camp de la medicina del treball, un sector al qual avui la Seguretat Social encara no presta prou atenció.”
Des d’aquest despatx barceloní tramiten qüestions com ara “invalideses, malalties comunes, incapacitats, reclamacions per negligències i accidents de treball.”
La seva va ser una iniciativa innovadora i encara ara “no hi ha cap altra firma que reuneixi els components mèdics i jurídics necessaris per facilitar aquest servei.” No ha de sorprendre, doncs, que aquests emprenedors treballin en tot l’àmbit estatal, mitjançant col·laboracions amb centres mèdics i delegacions.
Alejandro Rusiñol es va incorporar al despatx a l’edat de 17 anys: “Era un món que m’apassionava. Em vaig especialitzar en assessorament laboral i gestió de Seguretat Social. Al llarg dels darrers nou anys he adquirit coneixements suficients per dirigir el Departament Assessor de l’empresa.”
El seu pare assegura que “la seva intel·ligència i els seus estudis han estat fonamentals perquè s’incorporés al ritme de la firma sense gaires dificultats. És més, està plenament preparat per assumir les meves funcions en un futur. De fet, quan, fa uns anys, ens van trucar de diverses associacions i emissores per impartir-hi xerrades, vaig voler que hi anés ell en representació de la firma.”
D’aquesta manera els Rusiñol fan arribar al públic nocions sobre “temes molt desconeguts” i, d’altra banda, aquestes xerrades serveixen perquè “molts particulars ens visitin.”
“El nostre assessorament parteix sempre de la situació patològica dels pacients que acudeixen al gabinet. El primer pas és una valoració tècnica de la situació. Posteriorment els metges del Departament Mèdic avaluen el caràcter de la incapacitat de què es tracti. A partir d’aquí iniciem el tràmit per sol·licitar la invalidesa”, resumeix Alberto Rusiñol. D’aquesta manera, el gabinet supleix les mancances de la Seguretat Social, que “de vegades treballa amb dades insuficientment documentades.”
Subratllen que el seu servei també està dedicat a l’empresari: “El director de recursos humans pot adreçar l’empleat que estigui de baixa al nostre centre perquè valorem si les lesions que pateix poden ser motiu d’invalidesa.” Tots hi surten guanyant: “El treballador obté una pensió al cap de pocs mesos i el gerent saneja un lloc de treball sense descuidar els aspectes socials.”
Si és necessari, General de Asistencia recorre a la via legal, no en va “el nostre eslògan diu que els drets del client són la nostra fita i l’aval més ferm de què disposem és la confiança que han dipositat totes les persones que ens coneixen i han passat per la nostra societat des de fa 21 anys.”
La de General de Asistencia és, per tant, una llarga batalla. Ara bé, també adverteixen contra els nombrosos casos en què els ciutadans recorren a “la proverbial picaresca del nostre país per obtenir prestacions immerescudes.”
“L’ideal seria que totes les empreses disposessin d’un departament dedicat als afers amb què nosaltres treballem. El que passa és que aquesta mena de problemes no sorgeixen en el moment de constitució de la firma, sinó al cap d’uns anys, quan la plantilla comença a envellir, i l’empresari s’estima més resoldre els entrebancs que sorgeixin puntualment contractant els serveis d’altri”, apunta l’Alberto. Per sort, “la població és cada cop més conscient de la necessitat de ser equànime en els aspectes socials. Tampoc no fa tants anys que existeix la figura del director de recursos humans, un càrrec amb una vessant més social que la del responsable de personal.”
L’Alejandro no perd de vista que “quan vaig començar, un ampli sector del públic desconeixia la possibilitat de tramitar pensions d’invalidesa. Recordo el cas d’un director de recursos humans, amb un grau d’absentisme considerable en la seva empresa, que no es creia el que General de Asistencia podia oferir-li.”
Però, en general, l’empresari del nostre temps està assumint que “ha de disposar de tot un seguit d’elements de protecció per prevenir accidents laborals. Encara n’hi ha que no proporcionen als operaris tot el que necessiten per desenvolupar la seva tasca en condicions de seguretat. No oblidem, però, que en el marc d’indústries que respecten les normatives hi ha treballadors que, com que se senten incòmodes amb un casc o un arnès, opten per no posar-se’ls.”
La conclusió de l’Alejandro és que els membres d’una empresa han d’entendre que la llei del 1995 per prevenir riscos laborals beneficia tothom: “Els accidents no tenen lloc únicament en el sector de la construcció; un aparell d’aire condicionat també pot provocar lesions. Tots els sectors –mútues, Seguretat Social i empreses– haurien de vetllar pel compliment de la llei. D’accidents, sempre n’hi haurà. El que hem de procurar és que siguin cada cop menys i menys greus.”
El món laboral i social del segle XXI té molt poc a veure amb el de fa una dècada. L’Alberto reconeix que no tot són flors i violes: “Abans es concedien més pensions d’invalidesa. Ara els requisits són més estrictes, de manera que avui per accedir a una pensió és necessari disposar d’informes mèdics contundents.”
És interessant comparar el sistema espanyol amb el d’altres països, especialment el dels Estats Units: “Com que no disposen d’una Seguretat Social pública, els americans es troben molt més desvalguts des del punt de vista laboral. Espanya, com molts altres països europeus, disposa de convenis internacionals que permeten agilitar els tràmits. En definitiva, el sistema de Seguretat Social europeu és molt més accessible que el d’altres indrets.”
Per al fundador del despatx, que assessora fins i tot bufets d’advocats, ajuntaments i la mateixa Seguretat Social, “l’honradesa” constitueix la pedra angular de la seva tasca. Amb “un percentatge d’èxit gairebé del 100%” assegura que “mai no abandonem ningú dels qui sol·liciten la nostra orientació. Per a nosaltres, un client és, per damunt de tot, una persona.”
