Text del 2001.
“En el món informàtic hem hagut de desenvolupar l’habilitat de moure’ns en l’incert, d’entendre que hi ha poques coses concretes perquè totes duren molt poc”
La trajectòria de Valentí Sallés en el món de la informàtica és llarga. De fet, va ser de les primeres promocions d’enginyers que en van sentir a parlar. “Sóc capaç d’endevinar l’edat de la gent preguntant-los quin és el primer ordinador que van utilitzar.”
La curiositat de la joventut el va portar a encaminar-se cap a una nova disciplina que ja augurava un futur brillant: “Crec que els qui vam estudiar carreres tècniques en aquella època vam trobar un terreny molt abonat, amb uns grans canvis tecnològics dels que avui encara gaudim. Va ser llavors que es va produir el gran boom de l’electrònica, de la química i de la bioquímica, per exemple, i tot això et donava una certa tranquil·litat a l’hora de desenvolupar-te professionalment.”
El que més atreia a en Valentí, tanmateix, eren les computadores: “Vaig entrar a treballar a una fàbrica d’ordinadors; del software ni tan sols se’n parlava, perquè el que aleshores era important era la màquina, l’electrònica. Teníem clar que l’eina era d’una potencialitat enorme i que aportaria moltes solucions, el que no ens podíem ni imaginar és que es desenvoluparia a la velocitat a què ho ha fet.”
Als 25 anys, amb el títol d’enginyer sota el braç, en Valentí va començar a moure’s entre ordinadors, i aviat va adquirir càrrecs de responsabilitat dins l’empresa: “Treballava a l’única societat espanyola que fabricava aquest tipus de màquines i, malgrat que vam instal·lar milers d’ordinadors, en el nostre país era molt complicat continuar amb una iniciativa d’aquesta mena sense agrupar-se, perquè el mercat no era suficient per finançar la rapidesa amb què la tecnologia canviava.”
Això va portar, per tant, certs canvis: “Es va crear una altra companyia, nascuda a l’ombra de l’INI i de Telefónica, que agrupava totes aquelles iniciatives que s’havien mogut per la informàtica, i va absorbir una part important de Telesincro, l’empresa on jo treballava.”
Secoinsa era fruit, doncs, d’una nova forma de veure la indústria al voltant dels ordinadors: “Vam col·laborar en projectes com el que va portar a la implantació a Espanya dels primers caixers automàtics. La informàtica ens va permetre aconseguir que l’autoservei bancari fos un fet, un fet que ha tingut una transcendència social considerable i que va canviar la forma de treballar dels bancs i de moltes persones.”
No obstant això, Fujitsu va absorbir Secoinsa i en Valentí va quedar-se a treballar per a aquesta multinacional. Després vindrien altres empreses del mateix sector fins que l’any 1989 es va decidir a obrir la seva pròpia: “Em vaig plantejar desenvolupar una feina diferent, una feina que em permetés tenir capacitat d’acció per fer el que m’interessava, però de totes maneres sempre m’he sentit molt més enginyer que empresari.”
En un mercat reduït com el nostre calia plantejar-se una altra forma de veure la informàtica: “Els grans negocis al voltant d’aquest sector han estat sempre en el món del hardware i del software, i els han dominat empreses multinacionals consolidades que han crescut enormement. Però això no es podia donar en un entorn com el nostre, amb un mercat petit i amb dificultats per exportar.”
Tot plegat no significa, però, que anem mancats d’idees: “Hi ha gent excel·lent que s’ha format i que treballa aquí, però estem parlant d’economia a gran escala i l’important és tenir un mercat ampli que et financi les noves versions del producte que has desenvolupat. M’explico: pots ser molt brillant fent el prototip, i fins i tot un producte acabat, però al cap de sis mesos n’has de fer un altre, i al cap d’un any, el següent.”
A Seys de tot això n’eren molt conscients, de manera que es van decidir a fer implantació de solucions informàtiques gràfiques, és a dir, disseny assistit per ordinador: “Cap al 1989, quan nosaltres vam començar, esclatava la importància del gràfic en el món del software, i vam creure que havíem de seguir per aquell camí.”
Les dades alfanumèriques han estat durant molts anys les utilitzades per representar la realitat; ara també calia trobar una nova manera de fer-ho, molt més directa i eficaç: “La nostra idea és que hi ha una altra informació a més de la que ens poden donar els números i les lletres, i aquesta està formada per les dades gràfiques. De fet, estem vivint l’explosió del món virtual, que és l’expressió màxima del que jo en aquell moment em podia imaginar.”
I afegeix: “La realitat no cal escriure-la, presentem-la. Aquesta era la nostra idea, però ens faltava l’electrònica de base i el software necessari per fer-ho.”
El que calia eren màquines més potents i sistemes gràfics per treballar: “A finals dels vuitanta no estava tan clara l’enorme força que tindria tot el món Microsoft, hi havia dubtes seriosos sobre la seva capacitat i Unix empenyia fort i era una alternativa creïble i molt vàlida per poder fer el que nosaltres ens proposàvem. De fet, encara ara hi ha determinats aspectes en què supera els altres sistemes operatius.”
Aquests són els començaments de Seys. Amb el pas dels anys, les coses han anat canviant, però la idea d’en Valentí s’ha fet realitat: “El que oferim és suport i assessorament en determinades tasques. Els nostres clients són empreses petites, mitjanes, grans i també administracions públiques. Per poder-les atendre correctament tenim dues divisions: l’una, dedicada a tot el que és la indústria, i l’altra, al món dels serveis.”
El que es demana a en Valentí i als seus col·laboradors és que facilitin la feina a través d’imatges i gràfics: “Si has de fer l’inventari d’una habitació, per exemple, tens dues opcions, o agafar paper i llapis i començar a anotar objectes, mides i materials, o bé fer un dibuix d’aquesta sala i emmagatzemar totes les dades de cada objecte. Aquesta és la diferència que suposa fer una virtualitat de la realitat, la qual ens serveix com la mateixa realitat.”
El de la informàtica és un món que canvia constantment i els qui hi treballen en són els més conscients i saben que l’evolució forma part de la seva feina: “Jo diria que hem hagut de desenvolupar l’habilitat de moure’ns en l’incert, d’entendre que hi ha poques coses concretes, perquè totes duren molt poc. A més, no cal que funcionin totalment bé, simplement necessitem que funcionin, perquè al cap de tres mesos ja tindrem una nova versió que arreglarà els errors de l’altra, i que alhora en cometrà de nous.”
La informàtica i les telecomunicacions han estat unes disciplines, a més, que s’han avançat a les demandes del mercat: “la tecnologia ha pogut oferir coses abans que la gent s’imaginés que les podia necessitar. El telèfon mòbil, per exemple, ha agafat el públic per sorpresa, i ha passat el mateix amb moltes altres eines informàtiques que han aparegut abans que l’ús que n’havíem de fer fos prou clar.”
