Francesc Sellés Carreras
Fotografia: Àngel Font
PC, 10è VOLUM. Assessors d’empresa

Sr. Francesc Sellés Carreras

ONIX ASSESSORS

Text del 2001.

“Cada vegada la tecnologia és més a l’abast de tothom, tant econòmicament com quant a la facilitat d’ús”

La quantitat d’oportunitats laborals que els enginyers en telecomunica­cions troben un cop han finalitzat els seus estudis, juntament amb les dificultats que tot projecte empresarial comporta, motiva que només un petit nombre d’aquests professionals es llencin a l’aventura d’establir-se pel seu compte. Francesc Sellés és un d’aquests emprenedors: “Ja abans d’acabar la carrera un grup d’amics vam decidir que la nos­tra fita professional seria muntar una empresa per a assessorar-ne i informatitzar-ne d’altres. En completar la meva formació em vaig incorporar a una multinacional del sector de les telecomuni­ca­cions. No obstant l’estabilitat i l’elevada qualitat de vida de què gaudia, vaig continuar amb la intenció d’establir-me pel meu comp­te, segu­ra­­ment perquè a casa sempre havien treballat per a ells mateixos i jo havia pogut observar les dificultats i les satisfac­cions que dóna l’au­to­ocupació. L’any 1993 vaig començar amb els primers projec­tes, i el 1995 em vaig establir de manera definitiva en el sector pri­vat, dedicant-me a l’assessorament, venda i mante­ni­ment de pro­duc­tes propis i externs tant de maquinaris com de programaris.”

Els obsta­cles dels primers anys van ser molt nombro­sos, fins a l’extrem que “a poc a poc el nombre de persones implica­des es va anar re­duint en com­pro­var els entrebancs de dependre exclusivament de la teva feina i la multitud de factors externs que incideixen en un projecte. Tot això va provocar que decidissin restar al sector privat, on les seves preo­cu­pacions serien me­nors.”

Sens dubte, però, el més difícil va ser la vessant comercial: “És indispensable que els teus productes tinguin qualitat, però alhora també cal saber vendre’ls i satisfer les necessi­tats dels clients. En el meu cas concret, els ini­cis van ser problemà­tics per una sèrie de raons: d’una banda, era molt jove i l’experiència és un grau en l’assessorament perquè els anys inspiren més confi­an­ça en els clients. D’altra, els enginyers de telecomunicacions són formats, bàsicament, per dedicar-se al sec­tor privat i disposen d’uns co­nei­xe­ments tècnics molt precisos i valuosos però no tenen ni tan sols la formació bàsica empresarial necessària per tirar endavant un projecte professional propi. Penso que aquest és un repte que el món acadèmic hauria d’encarar en el futur perquè actualment les pers­pectives d’autoocupació són molt elevades i seria conve­nient que les noves promocions disposessin d’una formació que els estal­viés maldecaps i petites frustracions.”

Tot i aquestes problemàtiques inicials, Abox es va saber fer una petita cartera de clients ràpidament. Des d’aleshores el creixement ha estat constant i en aquests moments hi col·laboren unes vint persones que as­ses­soren més d’una centena d’empreses. “Un dels nos­tres se­­crets és que tots els clients tenen nom i cognom per a nos­al­tres.” Les seves línies d’actuació estan força diversificades: “Dins de la ves­sant estric­ta­ment creadora, ens hem especialitzat en la programa­ció a mida per a les nostres empreses clientes, en la seguretat en les àrees d’In­­ter­net i d’informàtica empresarial i en el desenvolupa­ment de so­­­­­lu­­cions específiques per a la xarxa. També ens hem pre­o­cupat molt de poder assolir la posició de representants per a Espa­nya, Portugal i França de determinats productes estandardit­zats més espe­­­ci­­a­­lit­­zats que no es distribueixen directament. Per tal de conèixer-los nosaltres mateixos ens po­sem en contacte amb els seus crea­dors mitjançant una trobada o la visita de les princi­pals fi­res euro­pees i nord-americanes.”

La seva aposta actual i de cara al futur és la seguretat i el servei post­venda: “Hi ha determinats períodes de l’any en què el volum de venda és mínim. Gràcies al nostre ser­vei de man­te­ni­ment i implementa­cions, que es regula mit­jan­çant un contracte anual renova­ble, po­dem superar positiva­ment aquestes èpo­ques. La nostra intenció per al futur és conti­nuar amb les matei­xes línies d’ac­tuació, tot millorant-les i superant-nos dia a dia.”

Si la informàtica ha viscut un canvi substancial durant els seus anys d’e­xer­cici professional, aquest ha estat el de la humanització: “Cada vega­da la tecnologia és més a l’abast de tothom tant econò­micament com quant a la facilitat d’ús d’aquests instruments. A això cal su­mar el fet que el mercat està ple d’ofertes i en aquest context l’em­pre­sari ne­ces­sita un professional que li recomani qui­na és la millor opció per a la seva situació concreta. Tot plegat explica que l’asses­so­ra­ment en aquestes matèries sigui una professió amb futur i que molts professionals estiguin actualment cercant el seu propi espai de mercat, la qual cosa fa que la competència sigui molt dura.”

La polèmica entre els avantatges i els inconvenients de la informàtica i d’Internet té múltiples perspectives: “L’ús d’un mitjà de comunicació tan ràpid permet, per exemple, que es denunciïn les injustícies que han tingut lloc ara mateix a un petit poble d’Àfrica. Per contra, pot haver-hi organitzacions privades que no facin un bon ús d’aquesta possibilitat i que la utilitzin per implantar-se a les zones més po­bres del planeta per tal d’incrementar els seus beneficis. En defi­nitiva, crec que la controvèrsia amaga el fet que cada cop més prima la part econòmica de les activitats i els mitjans de comunica­ció no en són una excepció. Per aquesta causa s’ha de ser molt prudent a l’hora de valorar les informacions que donen a conèixer i, sobretot, el punt de vista des del qual les enfoquen.”

Les possibili­tats econòmiques de la xarxa encara són incipients: “Ara per ara s’es­tà emprant per execu­tar compres d’articles d’un valor mitjà i que se centren en el produc­te en si mateix. Ja veurem si aquesta ten­dèn­cia s’inverteix en el futur.”

Una de les grans incògni­tes que pre­sen­ten són les mesures de seguretat: “Més que proble­mes legisla­tius, actu­alment tenim proble­mes tècnics perquè hi ha moltes llacunes al respecte. Els bancs i les empreses d’assegu­ran­ces, de transport i logístiques estan fent un gran esforç en aquesta àrea.”

El suposat retard en l’evolució informàtica del nostre país s’ha d’analit­zar en el seu veritable context: “És cert que Internet i les noves tec­no­logies han tingut un desenvolupament més lent que als països del nord d’Eu­ro­pa. En el cas de la informàtica, pe­rò, crec que els nos­tres nivells d’implantació són molt pròxims als d’aquests països.”

Amb el pas del temps, Francesc Sellés Carreras se sent més empresa­ri que no pas enginyer i emfatitza la importància de comptar amb un equip sòlid i implicat en la filosofia del projecte: “A l’hora de seleccio­nar un col·laborador, més que la formació inicial és fonamental valorar el dinamisme, l’empenta i la predisposició que pugui tenir el candidat per al tracte amb el públic.”