Texto del 03-06-2009
Fins ara, l’ensenyament reglat a l’Estat espanyol no ha sabut articular un bon aprenentatge d’idiomes. És la nostra tasca, però en certa manera fem una funció social, perquè des d’instàncies governamentals fa anys que s’insisteix en la necessitat d’aprendre llengües estrangeres.
No s’ha d’esperar que hi hagi una davallada per diversificar el negoci, per això vam crear el Servei Empresa, on impartim idiomes a les empreses, i el Servei Escola, on ho fem a les escoles fora d’hores lectives.
Les llengües necessiten d’un temps llarg d’aprenentatge, d’un talent i d’un manteniment.
L’arrel de la crisi és ètica, moral i política. Si no s’esmena el sistema des del substrat, tornarem a caure-hi en el futur.
Salvador Castellví i Escursell, Santi Miralda i Escudé, Martí Muñoz i Blanch i Josep Fort i Zaydin són els actuals responsables de FIAC Escola d’Idiomes. Tots plegats expliquen els detalls de la seva gestió. “FIAC Escola d’Idiomes fou fundada el 1962 per Neus i Àngels Escudé. Ensenyem català, francès, anglès, italià, alemany i xinès. Gran part de les persones de la comarca que parlen llengües estrangeres ha passat per la nostra escola. Ara rondem els 3.000 alumnes anuals, mentre que vora un centener de professors constitueixen el nostre personal educatiu. Malgrat aquestes xifres, el nostre país encara és molt analfabet en matèria d’idiomes. Molta gent aconsegueix defensar-se en altres llengües, però encara són pocs els que tenen un nivell operatiu professionalment.”
A FIAC entenen el domini de llengües estrangeres com una habilitat semblant a la de qualsevol art, com ara la música. “Les llengües necessiten d’un temps llarg d’aprenentatge, d’un talent i d’un manteniment. El que no es pot fer és estudiar cinc anys d’anglès, per exemple, i després oblidar-se’n. Si no se’n fa un manteniment, quan se’l necessiti serà com si se n’haguessin cursat només dos o tres: molta energia malaguanyada i molts esforços perduts.”
FIAC Escola d’Idiomes ve a complementar l’ensenyament d’idiomes que es fa als centres educatius. “Fins ara, l’ensenyament reglat a l’Estat espanyol no ha sabut articular un bon aprenentatge d’idiomes. És la nostra tasca, però en certa manera fem una funció social, perquè des d’instàncies governamentals fa anys que s’insisteix en la necessitat d’aprendre llengües estrangeres.”
A altres països europeus el domini de l’anglès és molt més alt. “Un símptoma alarmant de com està el país és el monolingüisme empobridor de molts dels nostres polítics més rellevants.”
A FIAC no tenen por de la moda d’estudiar anglès a l’estranger. “Nosaltres som complementaris a aquesta moda, perquè no es pot anar a l’estranger a aprendre un idioma sense tenir un bon nivell bàsic. Viure fora i res més és perdre el temps. Això passa molt amb els joves que van a fer d’au-pair.”
A l’escola FIAC fan un èmfasi especial en la gramàtica i l’escriptura. “Aprendre un idioma és aprendre la seva estructura, i aquesta passa per la gramàtica. La metodologia inicial de FIAC, inspirada per les seves fundadores, es basava en la intuïció de combinar dos tipus de professors, els d’aquí, que impartien els coneixements teòrics, i els estrangers nadius, que es dedicaven a parlar i fer parlar, la part més comunicativa.”
No tot l’ensenyament de FIAC es fa a l’escola, dins els cursos estructurats, sinó a empreses que demanen els seus serveis. “Normalment, algun directiu que ens ha conegut fent algun curs ens posa en contacte amb la seva empresa. I ens desplacem a domicili per facilitar-los la tasca de simultaniejar feina i estudi.”
Aquesta modalitat d’ensenyament els ha permès conèixer la realitat de la preparació idiomàtica del país. “Hi ha executius d’empreses o enginyers de 35 anys que no tenen un domini operatiu d’altres llengües. És desconcertant com han arribat a llocs de responsabilitat amb aquesta mancança.”
Sabedors d’aquesta situació, els responsables de FIAC s’han acostat a l’àmbit universitari. “A Terrassa, la segona ciutat universitària de Catalunya, portem l’Escola d’Idiomes del Campus de la UPC. Les autoritats universitàries ja no fan màsters i postgraus sense potenciar l’anglès, perquè s’han adonat que, si no, els seus llicenciats no són competitius internacionalment.”
Per a FIAC, que Catalunya sigui un país bilingüe és un avantatge per aprendre idiomes. “De petits estem habituats a traduir d’una llengua a una altra. El funcionament mental d’un bilingüe és diferent al d’un monolingüe. A més, en català tenim una fonètica més pròxima a la de l’anglès, la koiné mundial. Si sumem les fonètiques catalana i castellana tenim la majoria dels sons de l’anglès.”
Però no tot s’acaba amb l’anglès. Darrerament, ha augmentat l’interès pel xinès. “Les relacions comercials amb la Xina s’incrementen, però cal saber, també, que els xinesos estan aprenent anglès a marxes forçades. Si alguns empresaris d’aquí s’interessen pel mandarí és per aprendre quatre frases de cortesia. A l’hora de la veritat, amb els seus clients acabaran parlant en anglès.”
El fons de l’ensenyament d’idiomes no ha canviat gaire. Sí que ha canviat la forma, la tecnologia aplicada. “Vam començar amb discs i després van arribar la gravadora amb cinta, els cassets… Ara funcionem amb CD o MP3 i estem a punt per fer el salt a Internet a l’aula. Tecnologia a banda, abans el mètode era més basat en la repetició i la memòria. Avui és més polièdric.”
No cal perdre de vista que una escola d’idiomes és també una empresa, que exigeix ser gestionada com a tal. “Un alumne és un alumne, però també un client. A vegades, aquesta dualitat és complicada, cal separar molt bé els espais: als despatxos és un client i a les aules, un alumne. Mirat des d’una òptica empresarial, nosaltres produïm hores de classe, i la gestió és igual a la de qualsevol empresa.”
FIAC fa més de 20 anys que començà a diversificar la seva activitat. “No s’ha d’esperar que hi hagi una davallada per obrir noves línies de negoci, per això vam crear el Servei Empresa abans comentat. La darrera diversificació és el producte anomenat Servei Escola, creat fa uns tres anys. Consisteix en fer reforç d’anglès a les escoles fora de l’horari lectiu. Les associacions de pares ho reclamen.”
En una crisi global, tots els sectors se’n ressenten i a FIAC també s’ha notat, sobretot a l’àmbit de les classes externes. “Les empreses estan tocades i, de retruc, hem rebut nosaltres. Afortunadament ho podem compensar amb altres sectors més dinàmics.”
També s’ha apreciat en el fet que alguns clients demanen readaptar a les seves necessitats la modalitat de pagament. “Mirem d’adaptar-nos a cada cas particular. Per sort, no és un fenomen general.”
Sobre les mesures preses per l’Executiu per combatre la crisi, la postura dels responsables de FIAC és moderadament crítica. “S’han fet massa pedaços i s’ha improvisat molt, però sempre és fàcil criticar.”
Aposten, sobretot, per regular la banca. “Mai hem volgut participar de la cultura del crèdit; sempre hem tingut la sort de disposar de finançament propi. Per això ens espanta que l’Estat s’endeuti a llarg termini com ho està fent.”
Lamenten també que des del Govern no es regulin els pagaments a 90 o 120 dies. “L’Administració hauria de ser la primera a donar exemple. Darrere seu ho farien la resta dels sectors.”
A més, veuen que la crisi s’està intentant solucionar només en el vessant econòmic; tanmateix, “l’arrel de la crisi actual és ètica, moral i política. Si no s’esmena el sistema des del substrat, tornarem a caure-hi en el futur.”
Per acabar, a FIAC volen deixar una cosa clara perquè ningú s’enganyi: “Aprendre una llengua és una activitat seriosa. Això de l’anglès en 15 dies i divertit no és efectiu. L’aprenentatge d’idiomes ha de ser amè però implica constància, dedicació i esforç.”
