Text del 2008
Treballem per convertir el port de Barcelona en un dels principals centres de distribució del sud d’Europa i del Mediterrani.
“Sóc un home de la logística i del port de Barcelona”, apunta Santiago Bassols Villa, director general del Centre Intermodal de Logística, S.A. (CILSA), societat gestora del projecte Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona (ZAL). “CILSA va néixer l’any 1992 com a conseqüència d’un plantejament estratègic del port de Barcelona, concebut no tan sols com un punt eficient d’intercanvi del transport internacional entre el costat marítim i el terrestre, sinó també com una gran plataforma potencial per al desenvolupament d’activitats logístiques pel que fa al transport, l’emmagatzematge, la distribució i totes les activitats de valor afegit que contribuïssin a posicionar òptimament els productes empresarials en un mercat canviant i global. Treballem per convertir el port de Barcelona en un dels principals centres de distribució del sud d’Europa i del Mediterrani.”
Situada al terme municipal del Prat de Llobregat, la ZAL ha esdevingut un gran hub internacional amb excel·lents connexions intermodals i amb una ubicació estratègica de la qual gaudeixen més de 60 empreses. “Actualment, la ZAL és la gran plataforma territorial del port de Barcelona. Compta amb un gran centre de distribució i una àrea especialitzada en la implantació d’activitats logístiques i inclou una oferta immobiliària àmplia i flexible amb un total de 200 hectàrees, les quals alberguen grans empreses internacionals i un nombre important de magatzems. L’activitat immobiliària concentra el 95% de la facturació i de la inversió de CILSA.”
L’àrea de Barcelona disposa, bàsicament, de sis grans plataformes logístiques. “A part de la ZAL del port de Barcelona, l’especialitat de la qual són les grans cadenes logístiques internacionals, compta amb la plataforma logística del Vallès, especialitzada en tràfic continental, terra a terra. En tercer lloc, disposa de la plataforma aeroportuària. D’altra banda, hi ha les dues plataformes del Consorci de la Zona Franca, una d’internacional i l’altra de tràfic de valor afegit urbà. Finalment, situada a la zona de Sant Boi, hi ha una altra plataforma destinada a la gran distribució.”
El fenomen de la deslocalització industrial augmenta inevitablement la localització logística, fet que incideix en el foment del sector immobiliari. “Davant la situació del mercat immobiliari residencial, el qual podria estar tocant sostre i potser no mantindrà el ritme de creixement que ha sostingut durant els darrers anys, el sector privat percep el camp de la logística com un segment immobiliari en creixement i amb grans expectatives de futur. A mesura que s’incrementa la deslocalització industrial, es genera més potencial de localització logística, la qual cosa ens afavoreix, perquè les fàbriques que es traslladen a països llunyans al cap i a la fi han d’enviar els seus productes, els quals entraran per via marítima i requeriran el suport d’una plataforma logística abans que no arribin al consumidor final.”
Per atenuar la pèrdua de capacitat industrial, s’ha de tenir com a mínim un subproducte alternatiu, com és la localització logística, que generi desenvolupament econòmic i llocs de treball. “Evidentment, les plataformes de localització logística no substitueixen tota la capacitat de creació de llocs de treball de la indústria, però creen desenvolupament econòmic, i la ZAL n’és un exemple. A la primera fase, amb l’edificació de les primeres 65 hectàrees, hem generat 4.000 ocupacions estables. Un cop finalitzat el projecte, tindrem 12.000 empleats i esdevindrem una de les concentracions de llocs de treball més importants de Catalunya. Aquesta dada, juntament amb els efectes indirectes que es generaran envers la competitivitat industrial i portuària, és força significativa de la importància del projecte.”
CILSA ofereix dos tipus de serveis bàsics a dos tipus de clients: “Posem el solar i els serveis complementaris a disposició dels clients, perquè hi construeixin les seves oficines o magatzems, o bé els construïm nosaltres i els lloguem als clients. D’una banda, hi ha els fabricants o distribuïdors que gestionen la seva pròpia mercaderia i, de l’altra, els que treballen amb mercaderies de tercers. A partir d’aquí, oferim el producte propi del magatzem, on es genera una activitat logística d’intercanvi, buidatge i ompliment de contenidors, emmagatzematge, acabat, personalització, etiquetatge, control de qualitat, etc. D’altra banda, el Service Centre, un centre neuràlgic amb una infraestructura immobiliària i tecnològica, integra una completa varietat d’espais i serveis orientats a satisfer les necessitats de les empreses i les persones que treballen a la ZAL. Inclou des d’oficines de lloguer, centres de formació i locals de reunió fins a una guarderia amb 100 places.”
Tres són els elements estratègics que complementen el sector immobiliari: la tecnologia, la responsabilitat mediambiental i la preocupació social. “Un dels nostres fonaments estratègics o drivers és la tecnologia, ja que en les cadenes logístiques la informació és determinant. Per tant, fem un esforç important perquè els recursos tecnològics siguin els adequats: infraestructures físiques, fibra òptica, torres de telecomunicacions, intranet, extranet… El segon element té a veure amb la nova política de responsabilitat social corporativa, RSC, o línia d’actuació sobre els aspectes mediambientals. El tercer driver són les actuacions de caire social en l’estructura i l’estratègia de l’empresa. En aquest sentit, hem creat la Fundació CARES, Centre d’Alt Rendiment Empresarial i Social, per desenvolupar activitats logístiques intensives amb persones discapacitades. Per mitjà de la Fundació Logística JUSTA, utilitzem els transports en buit per incorporar productes de comerç just perquè arribin en condicions avantatjoses des del punt de vista logístic i econòmic al mercat espanyol. També traslladem excedents d’Europa cap a altres països de manera eficient i econòmica mitjançant acords amb la Creu Roja i Cooperació Espanyola.”
Sortir de l’àmbit físic del port i situar-se en mercats exteriors és un dels principals objectius que es planteja CILSA. “D’acord amb l’estratègia de creixement del port de Barcelona, el nostre gran repte és ser capaços de situar-nos d’una manera eficient en els mercats interiors, en altres plataformes a Barcelona, Catalunya, Espanya, el sud d’Europa i el Mediterrani. Volem passar de les 200 hectàrees actuals a assolir un desenvolupament logístic de 1.000-1.200 hectàrees, en diversos cercles concèntrics que recolzin l’expansió del port de Barcelona; així, en un segon nivell, preveiem altres plataformes a Catalunya i, en un tercer, la construcció d’algun port sec a la resta d’Espanya. Una quarta fase seria la implantació de diverses plataformes al sud d’Europa. A França, hem comprat 20 hectàrees a Tolosa i estudiem la possibilitat d’introduir-nos a Perpinyà, Lió, Metz i altres punts. El cinquè nivell d’actuació se situa a l’àmbit mediterrani, on planegem dos projectes al Marroc, concretament a Tànger i Casablanca, sense descartar altres mercats com Turquia i Algèria.”
