Text del 10-05-2010
“El mètode de les Constel·lacions Familiars ens mostra com a la família i les seves relacions bàsiques es troba la font de les nostres dificultats, i alhora, el camí i la força per la seva resolució”
“Cada ésser humà du dins seu certa informació de les vides dels seus avantpassats, tant en l’àmbit físic com psíquic o emocional”
“Tothom pot concebre el seu cos com el temple on habita el seu ésser i cuidar-lo amb hàbits saludables com l’exercici físic o una bona alimentació”
“Qui segueix un patró social de bellesa i de comportament, es limita a cobrir-se amb un embolcall. Però l’estabilitat emocional s’ha de buscar mirant cap a l’interior d’un mateix. Perquè, si no, quan l’embolcall cau, darrere sempre s’hi troben desequilibris i patiments acumulats”
Sara Rodríguez Simón exerceix de psicòloga a la seva pròpia consulta i també es dedica a la supervisió i la formació de professionals en diverses entitats d’Espanya, com ara al Col·legi de Psicòlegs de Lleida, la URL i la UCM. Avui és presidenta de l’AEBH (Associació Espanyola de Constel·lacions Familiars Bert Hellinger), una entitat que, en el camp de les Constel·lacions Familiars, promou l’estudi i la investigació, actua com a plataforma d’informació, vetlla per la qualitat de la formació i promociona activitats en els àmbits de la teràpia, la medicina o l’educació, entre altres camps. El mètode que s’empra en les Constel·lacions Familiars consisteix en un tipus de teràpia sistèmica familiar ideada pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger a meitat del segle XX. “El 1999, a l’Institut Gestalt de Barcelona Bert Hellinger ens mostrà el seu innovador mètode de les Constel·lacions Familiars. Les seves comprensions de les lleis dels sistemes les reuní a els ‘Ordres de l’Amor’, que evolucionen actualment fins a un àmbit espiritual. Bert Hellinger s’adonà de la influència de les dinàmiques familiars d’identificació i implicació que passen d’una generació a l’altra, de l’efecte negatiu dels exclosos, de què cada ésser humà du dins seu certa informació de les vides dels seus avantpassats, tant en l’àmbit físic com psíquic o emocional. L’herència està impresa en els nostres gens, així com també en l’inconscient col·lectiu de la nostra família, i té la capacitat de ser transmesa de generació en generació. Per això, a la família i les seves relacions bàsiques es troba la font de les nostres dificultats, i alhora, el camí i la força per a la seva resolució. Amb la teràpia que desenvolupem a partir de les Constel·lacions Familiars podem identificar els conflictes i els punts clau del sistema familiar, laboral o social que dificulten la fluïdesa en la vida d’una persona. La finalitat del nostre treball és que cada individu aconsegueixi ocupar el lloc que li correspon dins els grups on interactua. A l’AEBH no només treballem en el camp de la psicoteràpia, sinó que també ens integrem al món de l’escola o les empreses, perquè precisament el nostre mètode és sistèmic, i això vol dir que pot ser útil en àmbits molt diversos. Ara hi ha col·laboracions d’entitats privades amb universitats per impartir aquestes formacions a Catalunya, Madrid, Andalucía, etc.”
Per dedicar-se a la psicologia, és imprescindible una motivació essencialment vocacional. “En el meu cas, als 16 anys ja volia exercir de psicòloga, i, quan va arribar el moment, vaig matricular-me a la Universitat de Barcelona per finalment acabar especialitzant-me en psicologia clínica. Després vaig formar-me en psicoanàlisi i vaig dedicar-me a aquest camp durant set anys. En aquell període també vaig ampliar la meva formació per adquirir coneixements d’expressió corporal, cosa que en poc temps em permeté esdevenir especialista en pràctica psicomotriu. La combinació d’aquestes disciplines féu possible que comencés a treballar en la integració de la part mental amb la part emocional i corporal dels infants i, més tard, vaig voler aplicar aquestes tècniques en persones adultes. Però, llavors la meva vida personal experimentà una sotragada: vaig patir una malaltia greu i vaig estar a punt de morir. Aquell fet em va canviar completament com a persona i en la meva trajectòria vital quedà clarament marcat un abans i un després. Vaig estar un temps en coma i, en sortir-ne, em van diagnosticar una hemiplegia a la banda esquerra del cos. La recuperació fou dura, perquè vaig haver de partir de zero en molts aspectes: tornar a aprendre a llegir, a escriure, a caminar, a treballar les habilitats de la memòria. Sens dubte, aquella situació va provocar que confirmés de quina manera el cos influeix en les emocions i viceversa. Sempre vaig estar convençuda que sortiria endavant i vaig tenir una confiança plena en aquesta idea. I, efectivament, així va ser.”
Aquell esdeveniment tan extrem va provocar que Sara Rodríguez es proposés utilitzar la seva pròpia experiència per ajudar a altres persones que estaven passant per situacions semblants. “Vaig plantejar-me com acompanyar millor els clients. El meu problema de salut i la meva posterior recuperació em van fer adonar com n’és d’important l’equilibri emocional i la família en els processos de superació d’una malaltia greu. Per tal de recuperar-se, el pacient ha de treballar el cos, però també ha de treballar les emocions més profundes de l’ànima. Tota persona, no només aquella que està malalta, pot concebre el seu cos com el temple on habita el seu ésser i cuidar-lo amb pràctiques com l’exercici físic, una bona alimentació i uns hàbits saludables, mirant a la vida. Els 12 anys transcorreguts des de la meva recuperació, he buscat els millors recursos per oferir una bona teràpia a aquelles persones que acudeixen a la meva consulta. Els mètodes que utilitzo també estan vinculats a la PNL Sistèmica (Programació Neurolingüística), disciplina que desenvolupo en temes de salut. La PNL té la finalitat de preparar la ment de manera sistemàtica per comunicar allò que l’individu pensa amb allò que realment fa, basant-se en tres elements claus de l’ésser humà: el sistema nerviós, el llenguatge i la conducta.”
Actualment vivim en una societat que sembla que ens impulsi a emprar una màscara per poder trobar l’estabilitat psico-emocional. A més, també sembla que aquesta màscara hagi de respondre sempre a un mateix patró, a un mimetisme general que defuig la individualitat. “Certament, aquesta actitud global es veu cada vegada més. Cenyir-se a aquest esquema, però, no respon al concepte que tinc de la recerca de la felicitat. Qui s’afegeix a aquesta mena de comportament, es limita a cobrir-se amb un embolcall. I l’equilibri emocional s’ha de buscar, mirant cap a l’interior d’un mateix. Perquè, si no, quan l’embolcall cau, darrere sempre s’hi troba patiment i dolor acumulat. No podem acontentar-nos amb una façana que, en realitat, no és res més que una il·lusió d’allò que es vol arribar a ser. La vida no és lineal i oscil·la contínuament, però podem aprofitar tant els bons moments com els dolents per aprendre a trobar solucions i millorar.”
Hi ha persones que es refugien en la cirurgia estètica, amb la creença que, així, trobaran la solució als seus conflictes personals. “La cirurgia estètica pot ser psicològicament positiva per a segons quins casos i, fins i tot, pot arribar a aportar un alleujament també físic a algunes persones que pateixen malformacions greus i evidents. Tanmateix, avui s’abusa de la cirurgia estètica fins a extrems veritablement de frivolitat. Moltes persones creuen que, modificant radicalment el seu cos, assoliran el camí cap a la felicitat; però la realitat és que difícilment s’aconsegueix un equilibri emocional sense un treball interior. Es diu que la cara és el mirall de l’ànima.” Un treball que, des de la seva experiència com a terapeuta i com a pacient, és dur, constant i, finalment, molt satisfactori.
