Sr. Sergio Grau Iglesias
Sr. Sergio Grau Iglesias
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

SERGIO GRAU IGLESIAS

Grupo Folcrá Edificación

Text del 21-02-14

Aquesta empresa metal·lúrgica amb vuitanta anys d’història, especialitzada en la construcció de murs de cortina, és paradigma de bona gestió, internacionalització primerenca i investigació i innovació constants. El seu conseller delegat, membre de la tercera generació, es lamenta tant dels tòpics i prejudicis que encara perviuen al nord d’Europa sobre els països mediterranis com de la falta de voluntat negociadora d’ambdues parts en el conflicte sobiranista.

Grup empresarial familiar de la industria metal·lúrgica al sector constructor

L’empresa va ser creada l’any 1934 per Antoni Folcrà com a empresa de serralleria per a la construcció. El 1962 el meu pare, Joan Grau Argilaga, s’hi incorporà com a part de la propietat de la companyia i es va fer càrrec de la direcció; d’aquesta manera, l’entitat va passar a pertànyer a ambdues famílies fins que la família d’Antoni Folcrà decidí desvincular-se del projecte. Anys després, els tres germans de la segona generació dels Grau vam assumir la direcció i gestió de la corporació, tot i respectant la denominació del seu fundador, de manera que podem dir que conformen una tercera generació de responsables de l’empresa. En l’actualitat, estem especialitzats en la construcció d’estructures metàl·liques i revestiments de vidre –els anomenats murs cortina–, per la qual cosa col·laborem majoritàriament en l’edificació de gratacels, edificis singulars o corporatius

Commemoració del 80è aniversari

Enguany celebraren el nostre 80è aniversari. Ja per commemorar el 75è aniversari de la nostra fundació, l’any 2009 Ignacio Aparicio, catedràtic de la Universitat Politècnica de Barcelona, elaborà una síntesi diacrònica de la nostra tasca, que es va publicar amb el títol La piel ligera. En aquest volum s’analitzen cadascun dels projectes desenvolupats i es percep l’evolució de l’entitat, que començà fent treballs de serralleria artística.

Homenatge a Joan Grau Argilaga

És difícil resumir en poques paraules tot el que ha representat el nostre pare per a l’empresa i per a mi i els meus germans. A més de la seva gran preparació acadèmica –va estudiar Enginyeria Industrial i es doctorà en aquesta disciplina i en Ciències Econòmiques– sempre ha estat un treballador tenaç i un emprenedor incansable, veritable ànima de Folcrá durant quatre dècades. Com a gestor empresarial, va adoptar mesures determinants per al futur de l’entitat, com la d’internacionalitzar-nos. Des d’una perspectiva més íntima, ens mostrà que l’emprenedoria havia d’estar lligada, primer de tot, amb el sacrifici i l’esforç; seguidament, amb la capacitat de superar els entrebancs mitjançant la innovació i la flexibilitat, i, en darrera instància, amb donar preeminència a les relacions personals basades en l’ètica i l’honestedat.

Un relleu generacional coherent i ben gestionat

He viscut sempre molt intensament tot allò relacionat amb la companyia a través de l’activitat i la passió del meu pare: això en part explica que em decantés per estudiar Enginyeria Industrial com ell. Vaig començar a col·laborar-hi el 1990, quan encara estava estudiant, i vaig compaginar després l’activitat a Folcrá amb un postgrau en Direcció d’Empreses a l’IESE. Una dècada més tard vaig ser nomenat conseller delegat i, després d’un període de transició executiva en què vaig anar prenent les regnes del llegat gerencial del meu pare, vaig assumir la gestió de l’entitat amb la missió de coordinar i supervisar les diverses àrees de la societat i assegurar-ne el funcionament i futur. Per la seva banda, el meu germà petit, Àlex, llicenciat en Econòmiques per ESADE, és el director financer del grup d’empreses, mentre que el meu germà mitjà, Joan, llicenciat en Arquitectura, és el director de projectes.

Façanes per a edificis singulars

Les façanes que construïm pertanyen a edificis emblemàtics dissenyats pels estudis d’arquitectura més importants i projectats per esdevenir seus corporatives de les grans marques o edificis públics de presència massiva, com aeroports, museus o centres comercials. Alguns exemples d’intervencions a la Ciutat Comtal són les dues terminals dels aeroports de Barcelona, el MACBA, la Torre Mapfre, el Museu de la Ciència, l’edifici corporatiu de La Caixa, L’Illa Diagonal o l’Hotel Hilton. A Madrid ens hem encarregat de les façanes d’edificis tan rellevants com la terminal T4 de l’aeroport de Barajas, la seu corporativa del BBVA o la Torre Bankia. I arreu del món hem col·laborat en la construcció d’edificacions com el gratacel helicoïdal Turning Torso de la ciutat de Malmö, l’aeroport internacional de Kuwait o la terminal reial –destinada als membres de la reialesa– de Dharan a l’Aràbia Saudita. Recentment hem finalitzat la seu corporativa de l’associació d’empresaris a Seul. 

Els estudis d’arquitectura són els nostres clients

La façana és la pell de l’edifici, la seva carta de presentació; això explica que els estudis d’arquitectura hi tinguin una cura especial. Després de rebre la proposta i les indicacions de l’estudi d’arquitectura, que és sempre el nostre “client virtual”, ens encarreguem de la definició, el disseny, la fabricació i l’execució del projecte. Per això, és essencial fidelitzar els arquitectes i garantir la continuïtat de la nostra tasca, cosa que significa materialitzar-ne el disseny de forma fidedigna, segura i eficaç.

Repte tecnològic constant

Cada projecte suposa un repte tecnològic que se supera mitjançant la innovació i la investigació continuades. Durant la fabricació i execució de cadascuna de les façanes és necessari superar nombrosos obstacles; per això és essencial comptar amb els materials i avenços tecnològics més adients. En aquest sentit, disposem d’una fàbrica a Martorell a més d’altres dues a l’exterior, des de les quals es poden elaborar la majoria dels components, mentre que la resta està externalitzat en una xarxa de proveïdors que desenvolupa a mida els nostres encàrrecs.

Inici de la internacionalització a la dècada dels setanta

Folcrá fa anys que opera a l’exterior; de fet, fou justament la crisi del petroli dels anys 70 la que ens va fer adonar de la necessitat de no dependre només del mercat estatal i la que ens decidí, a partir de 1978, a desenvolupar projectes a l’Orient Mitjà, en països com l’Aràbia Saudita o Kuwait. Això durà fins a la dècada dels 90, en què la primera guerra del Golf enfortí els interessos nord-americans a la regió; aleshores ens establírem a la zona dels Emirats Àrabs i executant també projectes a l’Amèrica del Sud.

Filials a Polònia i Abu Dhabi

La globalització ha escurçat distàncies i ha creat múltiples possibilitats de negoci en diferents punts del planeta, tot reduint el risc que comporta dependre d’un únic mercat. Per aquesta raó, l’any 2005 creàrem una empresa independent a Polònia per accedir i operar amb més facilitat als antics països de l’Est. També vam crear a l’any 2000 una filial a l’Orient Mitjà, concretament a Abu Dhabi, un dels nuclis geogràfics que durant molt anys demanava els nostres serveis, i que adquirírem i refundàrem. Després d’anys de col·laboració, hem transformat la nostra participació en aquesta empresa en un acord de know-how i comercial per assolir projectes conjuntament a l’àrea del golf Pèrsic. Aquestes dues empreses amb factories pròpies ens han permès deslocalitzar en part la producció, la qual cosa ha incrementat la nostra competitivitat i ens a permès mantenir la nostra presència internacional.

Projectes bruscament cancel·lats per la crisi

Quan la crisi va esclatar, estàvem treballant en l’actual Torre Bankia a Madrid i havíem de començar l’any 2008 dos macroprojectes a Holanda i l’Orient Mitjà. La seva cancel·lació féu trontollar la nostra estructura. Ens calgué redefinir el vessant comercial, retallar despeses i apel·lar al diàleg i al consens amb els treballadors per aplicar mesures que asseguressin la continuïtat de l’empresa sense afectar, si era possible, el seu lloc de feina. Després, la reforma laboral facilità les coses i vam poder aplicar un ERE que ha permès salvar la situació fins a l’arribada de nous projectes internacionals.

Per la col·laboració amb la universitat

Fa anys que col·laborem amb la universitat a través de les Escoles d’Arquitectura i Aparelladors, tot fent jornades monogràfiques de la nostra especialitat, on exposem aspectes tècnics i de gestió. Actualment tenim, a més, un acord amb la UPC per a la cessió d’informació i divulgació dels nostres projectes i investigacions. 

Prejudicis al exterior envers empreses espanyoles

Durant aquest període de crisi profunda a Espanya, s’ha produït un “efecte país” absolutament negatiu per a les empreses que intentàvem posicionar-nos a mercats exteriors, de forma que, a les dificultats pròpies de l’exportació al nostre sector, s’hi ha afegit darrerament una desconfiança cap a nosaltres i els nostres proveïdors; però hem salvat aquest entrebanc demostrant una vegada més la nostra professionalitat. 

Ni el Govern central ni la Generalitat han mostrat voluntat de diàleg

Atès l’elevat grau d’internacionalització de la nostra empresa, el desenllaç del conflicte sobiranista no hauria d’afectar el nostre futur. Ara, a dos anys vista, el mercat espanyol és residual; per tant, l’emancipació només ens afectaria si impliqués la sortida de la Unió Europea, ja que afegiria múltiples entrebancs burocràtics a la nostra activitat. Al meu parer, ha mancat predisposició per assolir acords des de la renúncia i el consens, perquè tant l’Executiu central com la Generalitat han negat la necessitat de dialogar, de pactar i de cedir per assegurar el benestar de la població; aquesta contumàcia dels dos bàndols ha provocat la difícil situació actual.