Text del 23-10-13

La necessitat d’instaurar el valor de l’emprenedoria i de l’esforç i de recuperar l’esperit cívic destaca en el testimoni d’aquest empresari hortifrutícola. Especialitzat a intervenir en operacions nacionals i internacionals de cítrics, posa de manifest la negligència i la falta de responsabilitat de la nostra classe política, i també la desafecció de l’Estat espanyol cap a Catalunya, causant principal d’un sentiment sobiranista cada cop més arrelat.

 Compravenda nacional i internacional de fruites, hortalisses i verdures

La nostra empresa, ubicada a Mercabarna, es dedica a la compravenda nacional i internacional de fruites, hortalisses i verdures. Principalment, la nostra activitat se centra en els productes de temporada, malgrat que la nostra especialitat indiscutible són els cítrics: taronja, mandarina i llimona, preferentment de procedència espanyola. Disposem d’una cartera de clients fidels i estables, i també d’altres als quals atenem en operacions puntuals en el mercat nacional. D’altra banda, ateses les bones comunicacions viàries continentals, l’actual dinamisme i la competitiva relació qualitat-preu dels vols que s’enlairen des del l’aeroport del Prat, actuem cada cop més com a mitjancers en operacions internacionals, de manera que fem possible que els cítrics espanyols estiguin presents a les llars d’arreu del continent europeu: França, Itàlia, Rússia, Romania, Grècia, Eslovènia, Hongria, Bulgària, etc.

Regulem i equilibrem els preus del mercat

Malgrat la nostra mala premsa, els intermediaris agroalimentaris desenvolupem un paper essencial de regulació i equilibri dels preus al mercat en funció de l’oferta i la demanda. La nostra missió consisteix a detectar la demanda, i en funció d’aquesta, establir el preu del producte d’acord amb el client.

Una empresa marcadament familiar

Tinc la gran sort de compartir la feina i la vida amb la meva muller, Montse, que s’encarrega de les finances de l’entitat. És una persona summament responsable, eficient i molt exigent amb si mateixa; per aquesta raó, treballar amb ella em proporciona molta seguretat i confiança. Totes les decisions importants les prenem junts de forma consensuada, perquè, no cal dir-ho, la seva opinió és de vital importància per a mi; sens dubte aquesta empresa, ni de bon tros, seria el mateix sense ella.

Només l’honestedat i la qualitat fidelitzen els clients

En el nostre àmbit comercial, el més habitual és treballar amb una xarxa de clients regulars i realitzar múltiples operacions puntuals amb la gran majoria. No obstant això, nosaltres considerem que la fidelització demostra l’eficiència i professionalitat de l’intermediari, que es basen a oferir mercaderies amb la millor relació qualitat-preu.

Com oferir el nostre producte estrella, els cítrics, durant tot l’any

Els nostres proveïdors del nostre producte estrella, els cítrics, es troben ubicats, fonamentalment, a la península Ibèrica, tot i que sovint hem de fer front a la demanda fora de temporada, de juliol a octubre, amb cítrics procedents de l’Uruguai, Xile, Sud-àfrica, etc.; es tracta de pagesos o de magatzems que presenten –empaquetant-la, embossant-la, etc.– la fruita segons les necessitats específiques del client final. També cal tenir en compte que els cítrics són fruites que necessiten calor durant el dia i fred durant la nit per tal de poder madurar de forma òptima. L’escalfament climàtic que patim d’uns anys ençà sens dubte pot afectar aquest procés.

Nous hàbits de consum amb la crisi

Abans de la recessió, el consumidor demandava productes de qualitat extra. En l’actualitat, per contra, tenen més demanda les peces d’una qualitat inferior, fet que no varia ni el sabor ni les propietats nutricionals de l’aliment; l’únic que canvia és l’aparença exterior, que és menys atractiva.

Reivindicant els mercats municipals i la botiga especialitzada

Per tal de gaudir de totes les propietats organolèptiques de fruites, verdures i hortalisses, cal decantar-se per les de temporada, les quals, a més, són més econòmiques, i adquirir-les en establiments que s’hi dediquen de forma concreta, dins dels quals tenen un paper preponderant les botigues especialitzades i els mercats municipals –com ara la Boqueria barcelonina, el Mercat Central de Sabadell, etc.–, en què els compradors poden trobar una àmplia gamma d’articles i ser atesos per venedors especialitzats en aquests productes i molt professionals. Si és certa la dita de “som el que mengem”, caldria fer una inversió mínima de temps per nodrir-nos de forma saludable i a preus raonables.

Ineficàcia, negligència i corporativisme dels nostres polítics

Compartim la greu crisi econòmica amb els països de l’entorn. Tanmateix, en el cas de l’Estat espanyol, ha estat agreujada per la ineficàcia, la negligència i el corporativisme dels nostres dirigents, “professionals” de la política que estan imposant dures retallades en els drets socials a la ciutadania i que no estan assumint cap mena de responsabilitat, com a mínim política, per un seguit de decisions que ens han abocat a la conjuntura present. Així mateix, considero que part de la classe política adopta discursos demagògics; d’aquesta manera, parlen de sous públics ajustats quan en realitat no ho són si els comparem amb el sou mig –no ja amb l’interprofessional– de l’Estat espanyol, i quan és sabut que l’exercici de càrrecs públics implica tota una sèrie de privilegis explícits i implícits.

Impunitat davant la corrupció i la gestió fraudulenta de les caixes

Malauradament, sembla que la corrupció és inherent a la naturalesa humana. El fet diferencial en el cas de l’Estat espanyol és la manca de responsabilitats jurídiques, polítiques i socials amb què es tracten aquests delictes. D’altra banda, els polítics que han gestionat de manera negligent, irresponsable i fraudulenta les caixes d’estalvis tampoc han assumit, de moment, cap responsabilitat social, política ni judicial de les seves accions.

Per una regeneració dels valors cívics i socials

Durant les últimes dècades ens hem acostumat a gaudir de molts drets i poques obligacions. La crisi està servint de revulsiu perquè la població prengui consciència de la necessitat d’assumir els seus deures civils i de no donar per segurs els anomenats drets adquirits. L’exemple més clar d’aquest plantejament és del subsidi d’atur: molts ciutadans declinen ofertes de treball mentre cobren la prestació de desocupació, quan en d’altres països, com per exemple els Estats Units, aquesta retribució és percebuda com una solució extrema en cas que el ciutadà no trobi cap lloc de feina.

Si desitgem fomentar l’ocupació i el consum, hauria de disminuir la càrrega impositiva

El sentit comú dicta que ens ajustem a la llei de l’oferta i la demanda i que seguim criteris comercials en tots els àmbits de la vida. Actualment, la càrrega impositiva i de Seguretat Social en la contractació d’un treballador gairebé supera el sou net que percep aquest treballador. Es tracta d’una situació il·lògica que limita les noves contraccions. Si desitgem fomentar l’ocupació –i alhora el consum– i trencar la dinàmica recessiva que patim, el cost real per treballador hauria de ser molt inferior.

El perquè de l’abast de l’economia submergida

De fet, l’abast de l’economia submergida a l’Estat espanyol és en bona part conseqüència d’aquesta errònia política impositiva. Si es reduís la pressió fiscal i les càrregues socials a les quals es veuen subjectes els empresaris i emprenedors del país, es legalitzarien i tributarien moltes activitats que actualment no es facturen per una qüestió de subsistència.

No hi ha tradició ni cultura empresarial a Espanya

Algunes de les  principals virtuts que tot empresari ha de posseir són la constància, el treball i l’afany de superació. A més, és fonamental no perdre mai ni la il·lusió ni la motivació, perquè ser emprenedor a l’Estat espanyol és sovint una tasca titànica, ateses la burocràcia, la càrrega impositiva i la legislació laboral, que semblen castigar la creació de riquesa per a la comunitat dels empresaris. Això s’explica per una manca d’esperit comercial i innovador; des de l’escola se’ns inculquen com a valors màxims l’estabilitat i l’immobilisme (tradicionalment, la màxima aspiració vital de bona part de la població ha estat esdevenir funcionaris). Si volem créixer econòmicament i socialment com a país, hem de subvertir aquests valors establerts, i la crisi, amb els canvis de paràmetres que està comportant, pot contribuir a fer-ho.

Dolguts per la desafecció del Govern central

L’empresari té un inherent, i natural, afany de lucre, per la qual cosa atorga gran importància a la seguretat jurídica i a l’estabilitat política, i les múltiples incerteses de l’actual procés sobiranista contravenen aquests paràmetres. Això no treu que, com tants altres catalans, no em senti indignat pel perpetu dèficit pressupostari de la nostra comunitat autònoma, malgrat el fet que és una de les que més aporten a l’erari central. Les actuals reivindicacions sobiranistes no s’haurien produït si les peticions econòmiques haguessin estat ateses. Són una injustícia el nostre elevat tipus d’IRPF, els peatges que hem de pagar a les autopistes quan a la majoria de l’Estat se circula per autovies gratuïtes, el preu dels combustibles fòssils gravats amb un impost autonòmic per compensar la falta de transferències estatals, etc. Com molts altres catalans, no he tingut mai cap mena de problema identitari, però em dol la desafecció del Govern central cap a una de les regions que ha actuat com a motor econòmic d’Espanya des de fa dècades, i per tant entenc i comparteixo les motivacions que impulsen l’actual procés sobiranista.