Text del 12-07-2010
“Els especialistes en medicina física i rehabilitació tenim cura dels pacients amb seqüeles ortopèdiques, però encara és bastant desconegut que també tractem repercussions d’altres patologies com ara l’ictus, el linfedema, la incontinència urinària o els problemes cardiorespiratoris”
“Per a una bona rehabilitació, el component emocional és tant o més important que el físic; aquelles persones motivades, optimistes i treballadores aconseguiran millors resultats que les que mantinguin una postura pessimista o apàtica”
“La rehabilitació és una lluita diària de la persona afectada, un combat al qual els especialistes també ens hi sumem acompanyant-la, guiant-la i encoratjant-la”
“Qui es cuida i se sent a gust amb si mateix disposa de més autoestima i acostuma a estar més predisposat a tirar endavant”
La doctora Sílvia Ramon i Rona exerceix al Servei de Rehabilitació i Fisioteràpia de l’Hospital Quirón de Barcelona, com a responsable del Servei, i també al CAP de Sant Andreu de la mateixa ciutat. “A Quirón treballo conjuntament amb el cap de fisioteràpia; dirigim un parell d’equips de fisioterapeutes: un que està integrat per nou professionals que s’encarreguen de la cobertura ambulatòria dels pacients que vénen del seu domicili i un altre conformat per quatre especialistes que tenen cura dels pacients ingressats.”
La rehabilitació és un procés mèdic de vital importància per aconseguir la màxima recuperació del pacient, tant si s’empra per tancar el cicle iniciat amb una intervenció com si es practica per guarir o millorar les conseqüències d’una lesió. “La nostra és una especialitat de seqüeles. Els pacients ens demanen un diagnòstic i un tractament per tal d’intentar restaurar l’estat anterior a la dolença. Cada vegada més, la rehabilitació promou hàbits de vida saludables com l’exercici, ja que el sedentarisme, entre d’altres, és un factor de risc de cardiopatia isquèmica i ictus cerebral; i també la rehabilitació intenta prevenir la discapacitat, com per exemple un limfedema després d’una cirurgia de càncer de mama. El grau de recuperació funcional del pacient sempre dependrà de la seva patologia de base, però nosaltres hem de procurar arribar a una màxima readaptació del seu cos, la seva funció i l’autonomia.”
Sovint els pacients que tracta un rehabilitador són derivats per metges traumatòlegs. “Tenim cura dels pacients amb seqüeles ortopèdiques, i també tractem un seguit de repercussions d’altres patologies com ara els problemes d’incontinència urinària, de patologia neurològica com l’ictus, el linfedema o problemes cardiorespiratoris. En tots aquests casos procurem aportar la màxima independència i qualitat de vida al pacient.”
Una de les responsabilitats del rehabilitador és saber inculcar disciplina i constància. “Hem d’insistir en què els pacients siguin perseverants amb el compliment dels exercicis prescrits, tant si acudeixen a un centre com si els fan al seu domicili, seguint instruccions precises. Hem de lluitar perquè mantinguin la seva forma física o, si és possible, que la millorin, però mai l’han d’empitjorar. Cada lesió requereix un programa personalitzat perquè, encara que dues persones estiguin afectades per la mateixa malaltia, no hi ha dos pacients iguals.”
La predisposició de cada persona és molt influent en el procés de recuperació. “Algú lluitador, optimista i treballador ho tindrà sempre més fàcil, pel seu major grau de motivació i dedicació. Quan més constant i positiu sigui un pacient, més autonomia pot aconseguir potencialment, sempre segons la seva patologia. La rehabilitació comporta una lluita diària de la persona afectada, un combat al qual els especialistes també ens hi sumem acompanyant-la, guiant-la i encoratjant-la.”
La tasca que es realitza durant el procés de rehabilitació és bàsicament física, però també cal tenir molt en compte la part mental del pacient. “Per a una bona rehabilitació, el component emocional és tant o més important que el físic. Assumir una nova realitat és costós per a tothom i és molt habitual que el pacient s’enfonsi moralment. Psiquiatres i psicòlegs han comprovat que, en casos extrems, com ara una paraplegia, sovint calen uns dos anys, com a mitjana, per acceptar la situació, i en ocasions el pacient no aconsegueix assumir-ho mai. Aquests pacients requereixen un gran suport emocional i es tracta que comprenguin que, tret de casos molt severs, seguint una rehabilitació poden guanyar qualitat de vida i autonomia; el seu esforç personal i motivació són imprescindibles per assolir la màxima recuperació segons la seva situació clínica. Tot i que en ocasions els especialistes fem front a situacions veritablement dramàtiques, experimentem una gran satisfacció quan podem aportar una mica de llum a persones que ho estan passant molt malament. Jo vaig tenir el privilegi de poder viure el vessant més altruista de la meva professió quan vaig treballar, durant set anys, a l’Hospital Institut Guttmann. D’aquella vivència en guardo un record fantàstic, molt enriquidor i, en definitiva, inoblidable.”
Mantenir un bona imatge personal i tenir cura de l’estètica corporal pot ajudar a enfrontar els conflictes amb més seguretat i convenciment. “Qui es cuida i se sent a gust amb si mateix disposa de més autoestima i està més predisposat a tirar endavant.”
Tanmateix, avui s’està produint una banalització del sentit de l’estètica. “Tot i que crec que no hem de ser categòrics, probablement sigui cert que la nostra societat està entrant en un terreny massa frívol. Això s’està produint a causa d’alguns programes de televisió que es dediquen a vendre una idea superficial d’allò que realment representa una operació d’estètica. És evident, però, que hi ha patologies on la cirurgia plàstica és imprescindible, com ara practicar una reconstrucció mamària després d’una mastectomia. Aquestes intervencions no només poden ser necessàries per restablir la imatge corporal, sinó també essencials per retornar l’equilibri emocional a una pacient que ha estat sotmesa a un gran patiment. Per si mateixa, la medicina estètica no és banal: allò que la banalitza és l’errònia divulgació que se’n fa.”
Igual que en altres especialitats, les tècniques terapèutiques de la medicina física també es beneficien dels avenços tecnològics que van apareixent al mercat. “A l’Hospital Quirón hi ha un gran interès per incorporar tecnologia punta i poder donar la màxima qualitat assistencial als nostres pacients. Com a hospital docent, la recerca és una finalitat destacada, atès les nombroses publicacions d’articles d’evidència científica que demostren la validesa de modalitats terapèutiques concretes. Darrerament hem tancat la investigació d’un estudi aleatori per demostrar l’evidència de la diatèrmia, modalitat que empra la calor profunda per a determinades patologies osteoarticulars. També, juntament amb el doctor Ramon Cugat, director del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Quirón, hem iniciat una nova línia d’investigació sobre la Tensiomiografia (TMG), una tècnica innovadora amb la qual, aplicant un estímul elèctric al pacient, es detecten i analitzen per separat les propietats contràctils dels diferents músculs superficials. La TMG permet detectar els punts crítics de cada individu i així evitar lesions o, si ja s’han produït, poder identificar-les amb seguretat i guiar la fisioteràpia segons l’estat muscular de la persona. Aquesta tecnologia és de gran ajuda a l’hora de donar l’alta als esportistes d’elit.”
La recuperació dels esportistes professionals segueix uns protocols ben diferenciats. “Tenen una forma física excepcional i són capaços de suportar jornades completes de rehabilitació. La seva resistència i musculatura no és comparable a qualsevol altre tipus de pacient. Per això els programes de rehabilitació que dissenyem per a ells són remarcablement intensos i la seva recuperació és més ràpida.”
