Dra. Sonia Rovira i Vallvé
Dra. Sonia Rovira i Vallvé
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

SONIA ROVIRA I VALLVÉ

CIRURGIA PLÀSTICA, REPARADORA I ESTÈTICA

Text del 22/09/2010  

“La bona cirurgia estètica no es nota; quan es percep és que no està ben feta. L’ideal és que a un pacient operat recentment li diguin: Quina bona cara fas! I no que li preguntin: Què t’has fet?”

“No podem respondre a demandes estètiques impossibles. Sempre hem de garantir la salut del pacient davant de tot. Cap intervenció que fem pot anar-hi en contra”

“L’entorn social del pacient és decisiu per determinar-ne l’autoestima, amb molta influència dels ideals de bellesa transmesos des dels mitjans de comunicació”

“Després d’una intervenció, el pacient sol sentir-se més segur i més a gust amb ell mateix, i el seu entorn ho nota i aprecia”

“Sempre deixo clar que, en operar, no trec anys de sobre; elimino la pell sobrant i recol·loco el muscle caigut, cosa que millora l’aspecte del pacient; però no sóc Déu, la persona operada segueix tenint la mateixa edat”

Aconseguir naturalitat i harmonia física és una de les premisses amb què treballa l’equip de metges i professionals cirurgians i estètics de la consulta fundada per la doctora Sonia Rovira i Vallvé, especialista en cirurgia plàstica, reparadora i estètica i membre de la SECPRE, societat científica espanyola que aglutina aquests professionals mèdics. “La bona cirurgia estètica no es nota, quan es percep és que no està ben feta. L’ideal és que a un pacient operat recentment li diguin: Quina bona cara fas! I no que li preguntin: Què t’has fet?”

La Clínica Sonia Rovira no se sotmet als dictàmens de la moda; ben al contrari, la responsabilitat mèdica preval sobre qualsevol altra consideració. “No podem respondre a demandes impossibles. Hem de garantir la salut del pacient. Cap intervenció que fem hi pot anar en contra.”

Vivim cada vegada més influïts per la cultura de la imatge; “ja és habitual a països sud-americans que a les noies de 18 anys els pares els regalin una intervenció per augmentar-se els pits. A Espanya encara no s’ha arribat a aquest extrem però sí que es creen necessitats inexistents. Rebem noies joves que no requereixen cirurgia, però, com que les seves amigues estan operades del pit, senten una necessitat fictícia, que no haguessin patit en altres circumstàncies. L’entorn social del pacient és decisiu per determinar la seva autoestima, amb molta influència dels ideals de bellesa transmesos des dels mitjans de comunicació. Temps ençà, la gent acudia a la meva consulta amb temor, i només quan realment patia un problema estètic. Avui ve molt informada de totes les intervencions a les quals pot sotmetre’s: la publicitat i Internet influeixen en excés.”

Davant les exigències d’un pacient, el professional ha de conservar el sentit comú. “Quan et ve una noia de 18 anys que es vol aixecar el pit perquè diu que se li ha caigut i veus que no ho necessita i li quedarà una cicatriu, cal fer-li entendre que en el seu cas la cirurgia no compensa. Normalment, ho entenen. Tanmateix, si no hi ha manera de convèncer-la, és evident que es tracta d’una persona amb un problema psicoemocional de fons i que, li facis el que li facis, mai no quedarà contenta. És possible que, si rebutges tractar-la, se’n vagi a un altre metge que l’accepti, però cal ser conseqüent: si el pacient és responsable d’operar-se, el metge ho és d’acceptar fer la intervenció.”

L’autoestima millora després d’una cirurgia reparadora. “La dona s’acomplexa més fàcilment pel seu aspecte físic a causa de la pressió social. Després d’una intervenció, se sent més segura i més a gust amb ella mateixa, i el seu entorn ho nota i aprecia. L’home, en canvi, sol ser més pràctic. La consulta amb ell és més ràpida i directa. No acostumen explicar-te la seva vida ni els seus complexos ni els seus problemes de parella, com sí fan sovint les dones, que es fixen molt més en l’atenció i el tracte, els petits detalls i el temps que triguen a desaparèixer les senyals de la intervenció.”

L’augment i reducció de mames i la supressió de les bosses dels ulls són les operacions més sol·licitades a la clínica de la doctora Rovira. “La cirurgia de la parpella és molt delicada perquè has de filar molt prim. Si et passes, pot quedar l’ull enfonsat i, si elimines molta pell, obtens un ull obert. Tot i així, per al pacient no és una cirurgia complicada; en qüestió d’una setmana pot fer una vida normal. I les cicatrius a les parpelles no es veuen, normalment s’aperceben només a zones de major tensió muscular.”

Abans de procedir a la intervenció s’ha d’encarregar un estudi oftalmològic previ per descartar qualsevol patologia que pogués atribuir-se a posteriori a la intervenció. “Si la persona està desenvolupant unes cataractes, ho hem de saber amb antelació per tal d’evitar possibles malentesos posteriors. El pacient també ha de saber que, malgrat l’èxit de l’operació, les bosses poden tornar a aparèixer al cap dels anys, per una predisposició hereditària.”

La revisió de les pròtesis de mama s’ha d’efectuar a partir dels 10 anys. “En general, duren tota la vida, però sempre hi ha petits riscos, com el trencament. Tinguem en compte que un pit operat també necessita ser controlat pel ginecòleg periòdicament a fi de descartar qualsevol patologia mamaria. I cal revisar la pròtesi amb una mamografia cada any.”

En cas que sigui necessari fer una segona intervenció de reducció o augment mamari és millor efectuar-ne l’entrada per la mateixa cicatriu. “Personalment, em decanto per incidir per l’aurèola del pit, ja que la cicatriu es veu menys i es treballa millor la mama. Però, si la pacient té una intervenció prèvia per l’aixella, aleshores prefereixo continuar per la mateixa incisió.”

Les grans reconstruccions de mama es fan als hospitals públics, “el nivell i la tecnologia dels quals superen el dels centres privats. A la clínica privada només arriben reconstruccions lleus, com pot ser, per exemple, una pròtesi que s’ha col·locat a un hospital públic i que la pacient troba massa petita o massa gran.”

La Clínica Sonia Rovira consta d’una unitat de cirurgia que ofereix diferents tractaments (augment o elevació de les mames, liposucció, abdominoplastia, rinoplastia, etc.). També compta amb una unitat de medicina estètica dedicada al làser, les dietes, els peelings, l’electroterapia o els farciments facials. “Apliquem la cirurgia només quan és estrictament necessària, en casos, posem per cas, de flacciditat muscular o cutània. Si només hi ha una anomalia a la pell, com són les taques produïdes per l’exposició al sol, és millor tractar el problema sens cirurgia.”

Val a dir que hi ha pacients que tenen clar que mai voldran passar per un quiròfan.“Hi ha qui prefereix tractar-se només amb medicina estètica per tal de tenir un millor aspecte, de la mateixa manera que va a la perruqueria o es compra roba. També hi ha qui retarda el seu contacte amb el bisturí, pacients de la nostra unitat de medicina estètica que els agrada tenir cura del seu aspecte físic i se sotmeten a diversos tractaments de prevenció antiaging, però que tenen clar que, quan arribin als 45 anys, si cal s’operaran. En qualsevol cas, sempre deixo clar que, en operar, no trec anys de sobre; elimino la pell sobrant i recol·loco el muscle caigut, cosa que millora l’aspecte del pacient; però no sóc Déu, la persona operada segueix tenint la mateixa edat.”

La consulta ha anat creixent a un ritme pausat. “La vaig fundar fa 15 anys amb una secretària i una infermera. De mica en mica, a mida que he anat tenint més pacients, he ampliat els serveis que oferíem i el nombre de professionals col·laboradors fins a arribar a un creixement just i controlable que m’ha permès compaginar la vida familiar i laboral.”

La doctora Rovira, mare de tres fills, comparteix la seva vida amb un altre professional de la medicina, el doctor Manel Ribas, especialista en traumatologia. “Professionalment, cadascú ha seguit camins independents, però, tot i caminar per separat, en Manel és el personatge de la meva vida.”