Text del 2002
Amb la romanització, la província Tarraconense esdevingué el bressol d’una esplendorosa cultura del comerç. S’hi construí una xarxa de comunicacions que facilità l’establiment d’un comerç sòlid. El temps no ha crebantat el dinamisme dels mercats de les poblacions costaneres de la Tarragona actual, ni la vitalitat innata dels marxants, portadors d’entusiasme, de productes atractius i inversemblants: “La simpatia i la desimboltura ens caracteritzen. Som de mena molt oberts. Personalment, primer m’agrada fer amics, i després, clients”, il·lustra Albert Calafell. Al darrere de l’inconfusible caràcter afable i planer del president de l’Associació de Marxants de Salou i Tarragona rau una gran professionalitat refermada per una vida d’experiències en el món de la venda: “Estem orgullosos de la feina que fem. Garantim l’oferta i el consum dels serveis comercials allà on anem, als indrets més recòndits de Catalunya. Viatgem tota la setmana a mercats diferents per oferir el nostre producte a bon preu i amb el millor servei, tant si neva com si plou, com si rufeja.”
L’Associació de Marxants de Salou i Tarragona aixopluga 200 socis i lluita per la unió del sector i el reconeixement de la professió: “Amb l’ajut dels meus companys de la Junta i dels afiliats, vull reunir les forces de totes les associacions catalanes en una de sola. Entre tots farem més i millor.”
L’acord establert amb CEPSA permetrà als marxants gaudir de descomptes importants en la compra de combustible. Concessions prorrogables, drets de traspàs, dret a posseir un lloc permanent en la població, dret a la prolongació de la parada, són qüestions per les quals l’Associació lluita “perquè d’una vegada per totes siguem reconeguts. Hauríem de vetllar més pel nostre prestigi i honor. Hi ha encara molta feina per enllestir i són moltes les iniciatives que volem engegar; per exemple, estem estudiant la compra d’una nau equipada de serveis destinats a la reparació dels vehicles dels socis, i de bar i restaurant. És una bona idea, guanyarem temps i diners.”
En el Manifest del comerç català d’Albert Calafell destaquen quatre punts que recullen l’esperit d’esforç i de millora que el president vol difondre: “Garantir als consumidors l’oferta comercial i de serveis; aconseguir un model de ciutat, poble, barri, carrer en què el petit comerç sigui una part essencial dels nostres signes d’identitat; mantenir la qualitat i la dignitat de la feina dels comerciants i treballadors, i afavorir l’estructura comercial que possibiliti la llibertat d’acció dels consumidors i la competència lleial dels comerciants.”
Els marxants han hagut d’elaborar un codi ètic imprescindible, “unes normes que l’Associació i els socis respectem per sistema, per moral i honradesa.”
L’augment dels fraus contra la propietat industrial (practicats per màfies que trafiquen amb objectes robats i que plagien les marques registrades de samarretes, texans i roba esportiva) i contra la propietat intel·lectual (referida a la pirateria musical de discos compactes, exercida per xarxes d’immigració il·legal), afecten l’acció comercial dels marxants: “El mercat de Salou era la perla del Mediterrani, però d’un temps ençà s’està prostituint.”
L’Associació va néixer per defensar els interessos dels marxants i prohibir taxativament el mercat fraudulent: “Va en contra de la nostra moralitat, desllueix el nostre ofici i destrossa el nostre prestigi i el dels fabricants catalans que estant patint greus pèrdues econòmiques.”
Encara no existeix una consciència social que desterri la simpatia dels compradors envers adquisicions més econòmiques, però que afavoreixen l’explotació laboral i la destrucció de milers de llocs de treball cada any a Catalunya: “No culpo del tot els venedors il·legals, però sí els seus consumidors i els artífexs de les operacions furtives.”
Els marxants de Tarragona són veritables experts en transaccions comercials amb els proveïdors: “La nostra relació amb ells sempre ha estat molt bona. Ens ajudem recíprocament; nosaltres, amb les grans quantitats que els comprem i el pagament al comptat, i ells, amb uns preus raonables”, que després el client sap agrair i fidelitza la seva visita al marxant que millor el tracta i li ven: “És important que els venedors ens especialitzem, perquè així esdevenim professionals i donem un bon tracte al client. Tinc amics en tots els mercats, clients que són assidus.”
A Tarragona són nombrosos els mercats i les fires que donen vida a les ciutats, els pobles i barris on s’estableixen: “Vull rompre una llança a favor de Roquetes, del barri de Ferreries de Tortosa, d’Ulldecona i L’Ametlla de Mar, perquè ens estan donant suport.”
Ciutadans, visitants, marxants i botiguers fan possible una convivència harmoniosa: “L’amistat i la companyonia amb els botiguers són bàsiques. Els venedors ambulants no som cap competència per als botiguers, tots som una gran família.”
El Mercat de Bonavista a Tarragona és el més gran d’Espanya, supera les 800 parades: “És impressionant. Destaca la seva diversitat en mercaderies; hi trobes de tot, a tots els preus i de totes les qualitats. Els diumenges al matí el mercat sembla un poble; hi arriben autocars amb gent de totes les comarques de Catalunya.”
L’Associació ha aconseguit ser una corporació de pes. Albert Calafell, però, és conscient de les mancances que persisteixen en les relacions institucionals: “Els ajuntaments haurien de comptar més amb els professionals per prendre decisions encertades, som qui millor coneixem el sector.” I vigilar les quotes abusives que els marxants han d’assumir en condicions d’inferioritat, les quals haurien d’estar regulades per una normativa justa i igualitària, per ara inexistent.
Dues carreres han omplert de joia la vida d’Albert Calafell. Una com a marxant, trotador infatigable de mercats, que l’ha portat a presidir l’Associació amb talent i eficàcia, i una altra com a esportista, que l’ha vinculat a l’automobilisme i a càrrecs de responsabilitat en què ha destacat per un demble carismàtic i conciliador. Ha estat Campió d’Espanya en la modalitat del Grup 2, ha corregut circuïts europeus com el de Montecarlo o catalans com el de Montjuïc i ral·lis com el d’Àfrica: “L’he guanyat sis cops consecutius. Recordo la meva tornada a casa després d’haver recorregut 8.000 km a través de terres llunyanes i de guanyar la copa que el meu fill esperava amb il·lusió. Era commovedor.” Un home en moviment incessant, amb un cor solidari i una ment viva.
