Sr. Sebastià Cabré Solé
Sr. Sebastià Cabré Solé
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. SEBASTIÀ CABRÉ SOLÉ

CONFEDERACIÓ EMPRESARIAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Text del 2002

Hem de donar respostes eficaces, perquè si no aconseguíssim ser uns bons interlocutors, no confiarien en nosaltres.

Tarragona ha estat un imparable bressol d’iniciatives empresarials de gran envergadura; una de les províncies catalanes que ha deixat clar el demble transformador del petit i mitjà empresariat, inqüestionablement destre i com­petitiu. La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona representa l’eix per entendre el procés de desenvolupament econòmic i so­cial de les comarques tarragonines. “Som la suma d’associacions i em­preses mul­ti­­sectorials; representem un conjunt miscel·lani d’empresaris de Tarragona. Agrupem uns 20.000 empresaris corresponents a trenta-quatre associacions diverses i a més de tres-centes grans empreses que no estan integrades en associacions per la seva mida i per la seva dificultat d’integració en cap organització sectorial. Les associacions puntals són turisme, hostaleria, transport, metall, automoció i, en segon terme, la construcció i el comerç.”

El president de la CEPTA, Sebastià Cabré –economista i empresari de vocació– valora l’e­vo­lució que ha experimentat Tarragona en els darrers anys: “Serveis és el sector que més ha pujat, sobretot per les necessitats del turisme. Tarragona presenta una particularitat que altres indrets de Catalunya no han generat: la bipolaritat entre turisme i indústria química i el sector de serveis. Són empreses pont que presenten aquesta dicotomia de servir l’empresa química i l’empresa turística alhora. Tarragona ha esdevingut la segona província més industrial, i no em refereixo a la indústria-empresa originàriament catalana, sinó a la multinacional. En aquest entorn, han proliferat les empreses auxiliars de la indústria química de patrimoni o de capital autòcton.”

La Confederació és avui un ens independent: “La realitat actual és força diferent de la de temps anteriors, quan la figura de la patronal anava sempre associada al poder governant. Avui dia, primer de tot, som independents.”

La CEPTA és una organització d’afiliació voluntària, és a dir, “les empreses i associacions no hi són per obligació, sinó perquè propiciem representativitat. Ara, una coalició empresarial és quelcom més que oferir les relacions laborals i la defensa dels empresaris davant els treballadors; més que dur a terme la negociació col·lectiva o els convenis. Això vol dir promoció, creixement econòmic del territori i definició d’infraestructures i de models de desenvolupament econòmic. A Tarragona, la CEPTA és l’organització que posa en marxa tot això.”

I ho fa amb un objectiu primordial: “Ens comprometem a donar respostes eficaces, perquè si no aconseguíssim ser uns bons inter­locutors, si la gent no ens encarregués la seva representació per ne­gociar les seves propostes, no confiarien en nosaltres. Quan sorgeix un problema empresarial a Tarragona, sovint s’adrecen al Govern de la Generalitat o al Govern central, però acte seguit vénen a nosaltres, ja que els oferim suport. Saben que la vinculació que tenim amb altres estaments empresarials i la pressió que podem exercir és molt superior a la seva representació individual com a associació o gremi. Intentem ser un lobby de pressió entre l’empresari i l’Administració. Fem de pont o d’enllaç que vincula una situació amb un objectiu.”

L’acció de la patronal ha estat decisiva, sobretot els darrers deu anys: “Aquesta ha estat l’etapa més significativa del creixement de les organitzacions empresarials; ha augmentat considerablement la confiança de les empreses envers les associacions.”

Un dels temes que la CEPTA recull en el seu ventall d’actuacions és la formació: “Tenim veu i vot al Consell Econòmic i Social de la Universitat Rovira i Virgili. Hi establim contactes propers per marcar polítiques comunes de formació, tot i que l’ensenyament reglat imposat des de polítiques governamentals és força rígid. Mitjançant un diàleg fluid, els fem saber quins són els proveïdors i els professionals que ne­ces­sitarem el dia de demà. Puntualitzem, però, que els sistemes d’ensenyament no es poden canviar d’avui per demà.”

Una formació que hauria de ser més professional. “Encara no hem superat l’etapa d’aque­lla generació d’universitaris que mancava en aquest país. Fa trenta anys, moltes persones tenien dificultats per acabar els seus estudis. Van projectar en els seus fills el seus desitjos, perquè realitzessin estudis universitaris en comptes d’oficis com el de paleta. Llavors la qualitat de vida ho permetia, però encara no s’ha superat.”

A més, no es pot canviar tot un sistema universitari o de formació professional per les necessitats de la societat: “S’ha d’implantar una base i harmonitzar un sistema flexible d’ensenyament que doni cabuda a tots els requeriments de la societat, tenint en compte factors tan rellevants com el procés veloç de l’especialització professional i l’avenç vertiginós dels continguts tecnològics. Tot i que no es durà a terme fins d’aquí a quinze anys, és imprescindible habilitar un sistema de planejament.”

L’actitud receptiva i expectant de la Confederació propicia valoracions objectives sobre qüestions actuals com la ja consolidada recepció de la no­va moneda europea o com la darrera vaga general del dia 20 de juny: “L’entrada de l’euro, tot i que es va planejar en un període de tran­sició excessivament llarg, no va ser tan traumàtica com tots esperàvem. La moneda europea es va posar en circulació gràcies, sobretot, als botiguers, que van funcionar com a entitats financeres. Tothom patia per la defectuosa planificació del Govern i per la seva informació deficitària; tanmateix, vam saber reaccionar. El canvi va ser exemplar. Respecte a la vaga, des de la patronal vam definir la jornada com ‘la vaga de la por’ i vam situar l’aturada en només un 32%. Les fortes pressions dels piquets posen de manifest que al país encara no s’ha consolidat la democràcia de manera absoluta. Defensem tant la llibertat de treball com la de vaga, defensem el respecte total a les llibertats individuals.”

El futur empresarial de Tarragona és observat des de la CEPTA amb op­timisme, però també amb realisme, per tal de generar un progrés sostingut: “Cal crear els condicionants suficients perquè les grans empreses petroquímiques que s’estableixen no compleixin sols l’objectiu primer, sinó que es realitzi un planejament a anys vista. I això és el que s’ha de fer amb qualsevol tipus d’empresa. Cal reforçar la figura de l’empresari com aquell emprenedor que s’ha d’ajudar. Amb això hem de ser-hi tots.”

És essencial minvar els individualismes i re­for­çar el corporativisme entre les empreses, “perquè en el terreny econòmic costa deixar de banda l’individualisme i tenir la voluntat suficient per compartir idees, projectes i experiències amb l’empresa veïna. Un dels objectius de la Generalitat és portar a terme la unió d’empreses. Si això és factible, farem que el país esdevingui innova­dor, desenvolupat, un dels punters d’Europa i del món.”