Text del 2001
“A qualsevol lletrat li cal una visió generalitzada de tot l’ordenament jurídic si no vol perdre-s’hi”
Xavier-Albert Canal i Frederic Munné són els advocats titulars d’un bufet integrat per 10 professionals del dret i de l’economia, Canal & Munné Advocats. El primer comenta que aquest és un despatx “molt parcel·lat: el meu soci és el responsable dels departaments de Dret Processal, Dret Civil i Dret Administratiu, mentre que jo m’encarrego d’Afers d’Empresa i del Dret de l’Esport. La meva especialitat inicial era el dret tributari. Tanmateix, com que els clients requerien assessorament en altres terrenys, vaig anar ampliant la meva actuació per tal que incorporés tot tipus d’activitat mercantil.”
Xavier-Albert Canal no ha estat l’únic que s’ha sabut adaptar a les necessitats del gran públic. Els seus companys de feina també ho han fet, i avui el bufet agrupa “un ampli ventall d’assumptes. Quan sorgeix alguna qüestió en un altre estat europeu o dels països del Mercosur i d’Amèrica del Nord, tenim convenis de col·laboració amb despatxos dels estats corresponents.” Per a ell, l’especialització és un element clau en el món del dret, si bé “a qualsevol lletrat li cal una visió generalitzada de tot l’ordenament jurídic si no vol perdre-s’hi.”
Des d’aquesta òptica de servei global, Xavier-Albert no és contrari “que l’auditoria i l’assessorament jurídic d’un mateix client es duguin a terme en un únic gabinet, sempre que el qui s’ocupi de cada cosa desenvolupi la seva labor independentment i professionalment d’acord amb les seves normes deontològiques. Em sembla obsolet considerar que auditors i advocats no poden treballar junts. En tot cas el client sempre té la llibertat d’escollir entre un gabinet en què coexisteixin ambdós col·lectius o no.” En general, ell valora positivament la tasca desenvolupada pels auditors.
Tant Xavier-Albert Canal com Frederic Munné van ser presidents del Grup de Joves Advocats de Barcelona. El primer afirma que un dels problemes del col·lectiu ha estat sempre el mateix: “L’accés a l’exercici efectiu de la professió”, però que en els darrers anys “a aquest se li ha afegit el de l’intrusisme d’altres col·lectius amb menys preparació que l’exigida als advocats.”
Des de la seva posició com a professor de dret empresarial, activitat compartida pel seu soci –doctor en dret i processal–, és conscient de l’escàs coneixement del món legislatiu de què peca la nostra societat i, per tant, es mostra a favor que tots els escolars rebin nocions sobre aquesta disciplina, “i no només de dret, sinó també de comptabilitat, almenys per ser capaços de gestionar l’economia de la llar.” Per la seva banda, Frederic Munné afegiria l’aprenentatge de “la gestió ad hoc de litigis, com s’està implantant en alguns països a través de la mediació escolar.”
El servei és la prioritat d’aquest gabinet. Tanmateix, no tenen cap inconvenient a rebutjar “determinats clients si veiem que no ens diuen la veritat.” Igualment, acceptar certs casos també va en detriment del prestigi del bufet, que “pot adquirir fama de treballar amb individus conflictius. El que a nosaltres ens interessa és que pel despatx passin clients bons, no tan sols per a nosaltres, sinó també per al món empresarial. En definitiva, que se’ls conegui per la seva bona voluntat.”
Tot i fugir dels “casos poc recomanables”, en més d’una ocasió Xavier-Albert Canal ha treballat en afers concursals: “Ara com ara, ens trobem en una etapa de bonança econòmica i, en conseqüència, la presència d’aquest tipus de processos no és la mateixa que uns anys enrere.” De tota manera, aprofita l’avinentesa per comentar que “la normativa en vigor pel que fa al dret concursal no únicament resulta antiquada sinó que és nefasta. Malgrat els successius intents de modificació de què ha estat objecte, els diversos executius que ens han governat no s’han atrevit a fer el pas final. Ara hi ha un projecte força avançat, però ja veurem com acaba.”
No vol deixar de remarcar que “una suspensió de pagaments sempre implica un factor de risc. Quan l’empresari pren aquesta decisió, és perquè confia que tot un seguit de peces l’ajudin a resoldre la situació que es crearà. Si alguna de les seves previsions falla, tot l’esquema se’n va en orris i la suspensió de pagaments desemboca en uns resultats no desitjables.” La millor fórmula perquè aquestes accions proporcionin els resultats esperats consisteix a “coordinar-ne adequadament la part econòmica i la jurídica. Aquesta pot ser la garantia que una empresa pugui superar una crisi i tornar a sortir a la superfície.”
De tota manera, considera que “l’empresari que arriba a l’extrem de perdre-ho tot no ha estat ben assessorat. El sentit comú aconsella prendre decisions en lloc de fugir endavant.”
Per a Frederic Munné, que és Diputat de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, la corba ascendent que caracteritza l’actual economia espanyola té altres conseqüències: “Les condicions de les plantilles de les companyies han canviat molt. Els treballadors acostumen a percebre les seves retribucions puntualment, de manera que no es produeix el clima de neguit que ha pogut caracteritzar altres períodes. Les tensions entre patró i empleat es poden produir en el moment en què la situació econòmica faci un gir. En general, avui dia els treballadors ja no tenen l’esperit reivindicatiu que tenien en el passat.”
Tot sembla indicar que “l’empresari compleix amb les seves obligacions”, tant en el terreny laboral com en un altre de més espinós si cap, el fiscal.
Coincideixen ambdós socis en l’opinió que “cal que l’empresari compleixi amb allò que consideri just i que denunciï les injustícies previ estudi de la viabilitat de les reclamacions utilitzant el sistema de resolució de litigis més adient en cada cas: negociació, mediació, arbitratge o demanda en els tribunals ordinaris.”
Xavier-Albert Canal recorda que “quan em vaig incorporar al món de l’assessorament empresarial, l’any 1984, encara hi havia gent acostumada que només paguessin impostos uns quants. D’aleshores ençà, la societat ha adquirit consciència que s’han de pagar tributs, encara que no ens agradi.” Els motius no són difícils d’imaginar: “Especialment en els casos de les firmes petites i mitjanes, el que vol el propietari és estalviar-se problemes i dormir tranquil sabent que si l’endemà el visita un inspector no tindrà cap sorpresa desagradable. En certa manera, els impostos són el preu que s’ha de pagar per gaudir de l’estat del benestar.” Per a Xavier-Albert i Frederic, “el bon assessor no és el qui aconsella no pagar impostos, sinó el qui orienta el seu client sobre què és el que ha de pagar exactament.”
En definitiva, el qui vetlla pel benestar de l’empresariat i, de retruc, acon-segueix el benestar de la societat.
