Text del 2001
“Per actuar com a assessor és fonamental entendre i pensar com un empresari, ja que només així se’l pot ajudar realment”
L’empenta, l’originalitat, l’esperit de superació i l’ambició són els requisits necessaris per a esdevenir bon empresari, i Alberto Echarri els compleix a la perfecció. Nascut al Canadà en el si d’una família d’immigrants bascos, els seus pares, amb el seu exemple, li inculcaren des de la seva infància el valor de l’esforç i del treball personal: “Els avis materns van emigrar als anys 20 a Montreal, i la meva mare ja va néixer i es va educar al Canadà. El meu pare, en canvi, havia nascut al País Basc i va emigrar cap a Amèrica durant la dècada de 1950. Tant la decisió dels meus avis com la del meu pare és elogiable i va permetre que els seus descendents tinguessin una vida millor. Per això, he d’agrair a tota la família i sobretot als meus pares, Ciriaco i Angelita, l’esforç, les il·lusions i el treball dipositat en nosaltres per tal que poguéssim estudiar i escollir lliurement el nostre futur. Gràcies al seu suport, disposo d’un títol universitari superior que em permet desenvolupar una carrera professional.”
El valor del treball es va combinar més tard amb una veritable passió pel món del dret i més concretament pel seu exercici pràctic: “Vaig començar a treballar als 23 anys, just després d’obtenir la llicenciatura. Vaig optar per incorporar-me al torn d’ofici en considerar que seria l’oportunitat idònia per actuar davant dels tribunals, ja que sabia que no ho tornaria a fer perquè desitjava especialitzar-me en dret mercantil. Aleshores ja tenia clar que volia dedicar-me al món de l’empresa. Estic molt satisfet d’haver fet aquell pas perquè va ser un període de pràctica molt valuós i em va donar el rodatge necessari per incorporar-me primer a un despatx multinacional i després al bufet Bertran i Musitu. Aquesta col·laboració em va enriquir molt personalment i professionalment i, de mica en mica, em vaig anar especialitzat en les qüestions relacionades amb les fusions i les adquisicions d’empreses.” La incorporació a un bufet d’origen català va comportar que comencés a passar temporades al país, i d’aleshores ençà la seva vida sempre ha estat lligada a Catalunya.
No obstant la sòlida posició de què gaudia en aquest bufet, el tarannà independent i l’esperit emprenedor el van impulsar a establir-se pel seu compte l’any 1990, en un projecte que seria la gènesi de l’actual assessoria integral d’empreses Mullerat, la qual en aquests moments reuneix 60 lletrats i 30 persones d’administració i serveis a les ciutats de Madrid, Barcelona, Sant Sebastià i Lisboa.
S’espera que aquest nombre de professionals implicats s’incrementi en un proper termini fins arribar als 70: “Som un bufet peninsular que satisfem totes les necessitats dels nostres clients d’una manera personalitzada, especialitzada i amb la màxima rapidesa, ja que disposem d’un equip de professionals altament qualificat i en tenim la quantitat adient per estar preparats per engegar amb les màximes garanties qualsevol projecte que se’ns encarregui. No és possible concretar un perfil definit de client, perquè podem garantir uns serveis òptims tant a les empreses mitjanes com a les grans que operen arreu. En aquest sentit, podríem dir que som el més gran dels despatxos mitjans i, alhora, el més petit dels grans despatxos de l’Estat espanyol.”
Alberto Echarri minimitza la importància de la competència entre els mitjans i els grans bufets, moltes vegades filials de companyies establertes als principals països del món: “El mercat és prou gran com perquè hi hagi un lloc per a tothom. A més a més, Murellat en aquests moments és una firma puntera amb grans possibilitats d’expansió en el futur. Molt possiblement estarem a l’alçada d’aquests grans despatxos en un període més curt del que pugui semblar a primer cop d’ull.”
Les empreses per a les quals treballa solen estar molt conscienciades de la necessitat de disposar del suport d’un assessor en temes jurídics i no dubten a fer consultes preventives abans de prendre una decisió: “A les societats amb una estructura més gran i més sòlida existeix una major cultura de l’assessorament perquè saben que tota inversió comporta un risc jurídic que, al seu torn, es pot traduir en un risc econòmic. Això fa que considerin oportú que un assessor jurídic en valori les implicacions econòmiques i les possibles ambigüitats d’argumentació que es puguin produir per tal de corregir-les.”
El fet que les dimensions del despatx que representa siguin ja considerables fa que l’enteniment amb els responsables empresarials resulti més fàcil perquè comparteixin unes mateixes preocupacions: “Nosaltres ens considerem uns empresaris que venem un producte intangible, els serveis jurídics. Aquesta immaterialitat fa que la seva comercialització sigui més complexa perquè també ho és la seva valoració. Per aquesta raó la confiança esdevé essencial. Afortunadament, que nosaltres mateixos siguem alhora professionals lliberals i empresaris ens col·loca en una posició d’igualtat, i no s’ha d’oblidar que per actuar com a assessor és fonamental entendre i pensar com un empresari, ja que només així se’l pot ajudar realment.”
En síntesi, la funció d’un assessor és “primer, valorar i indicar quins són els riscos del projecte que l’empresari està examinant, i després, ajudar-lo a prevenir-los.” Aquesta manera de procedir és la causant que, amb el progressiu exercici de la professió, es converteixin no tan sols en experts en qüestions jurídiques, sinó també empresarials: “La nostra participació en els consells d’administració d’algunes empreses com a membres independents és la conseqüència d’anys d’exercici professional que garanteixen tant els nostres coneixements jurídics com, paral·lelament, la nostra cultura empresarial i econòmica, que ens permet poder analitzar les diverses opcions que s’hi estudien des d’una perspectiva objectiva i global.”
Per a aquest advocat, afeccionat a la lectura dels clàssics del Segle d’Or castellà, en especial de Quevedo, les grans qüestions del nostre temps ofereixen una doble lectura: “La globalització és, d’una banda, un procés econòmic imparable que aportarà riquesa a països menys afavorits i, d’una altra, un avenç tecnològic que està eliminant la barrera de les distàncies físiques. Crec que aquestes dues accepcions del terme són molt positives per a la humanitat, i que els seus detractors parteixen d’una contradicció. Els moviments antiglobalització són el fruit primer de l’ús de mitjans tecnològics i tècnics que escurcen les distàncies i que han aconseguit un gran poder de convocatòria de les masses. Ara bé, la globalització pot comportar la igualació cultural i, en aquest sentit, és negativa perquè la pèrdua de les senyes d’identitat d’una comunitat és dolenta per a tota la humanitat. Crec que haurem d’arribar a un equilibri entre el respecte a la diversitat i l’aprofitament dels avantatges de la globalització tecnològica i econòmica.”