Text del 2002.
“Volem despertar un sentiment de respecte i urbanitat cap als altres, que és fonamental a l’hora de moure’s amb qualsevol vehicle”
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), nascut gairebé fa un segle com a agrupació d’automobilistes, és una de les institucions que, a través dels seus 750.000 socis, ha aconseguit aplegar un major nombre de catalans al seu voltant; no només dins del sector automobilístic, sinó dels mitjans de transport en general, oferint-los els més variats serveis entre els quals destaquen l’assistència mecànica i personal en cas d’accident o incident durant el seu recorregut, ja sigui dins dels límits de la Comunitat Autònoma de Catalunya, en tot l’Estat espanyol i també amb una cobertura internacional; un servei jurídic, efectuat des de la gestoria del club, que tramita tota mena de requisits administratius i jurídics relacionats amb el món de la conducció i especialment els recursos per a aquelles multes que els seus socis considerin injustes o abusives; una autoescola per a la formació dels nous conductors i el reciclatge dels ja existents, que promou una conducció cívica i responsable, la qual en comptes de centrar-se en la crítica de les errades dels altres, n’eviti les pròpies; la possibilitat que el soci contracti l’assegurança del seu vehicle a preus molt competitius a través de la intermediació del club; una agència de viatges que no només factura, sinó que assessora i planifica rutes per fer amb automòbil, de manera que els socis d’aquesta entitat poden practicar turisme al seu aire i ajustant-se al seu calendari; cursos de nàutica perquè tots els integrants d’aquesta gran família puguin gaudir del seu lleure dins l’àmbit de la conducció i, fins i tot, un servei d’assessorament en la compra de vehicles de primera i segona mà als seus socis en les millors condicions del mercat, mitjançant acords signats amb les diferents marques comercials. Totes aquestes iniciatives persegueixen millorar la qualitat de vida dels seus membres reduint el temps dipositat en totes aquestes operacions i tràmits i, alhora, facilitant-los-les, i parteixen de la premissa de l’escassetat de temps existent en la nostra societat i de la conveniència d’alleugerir el temps emprat per acomplir determinades gestions.
Com una passa més en la seva trajectòria de servei i cobertura social, els seus integrants van decidir l’any 1994 constituir una fundació paral·lela a l’activitat del club per tal de fer-se càrrec de tres àrees bàsiques: “La Fundació RACC desitja ser un referent en totes les qüestions relacionades amb el concepte de mobilitat dins i fora de Catalunya. Quan parlem de mobilitat no només fem referència als desplaçaments que es realitzen amb cotxes, camions, motocicletes i d’altres vehicles rodats, sinó als duts a terme gràcies a qualsevol sistema de transport –avió, vaixell, tren, etc. Per aconseguir aquest lloc de referència, la Fundació se centra en tres línies d’actuació primordials. D’una banda, els programes educatius i d’investigació en els camps de la seguretat vial i la mobilitat. D’altra, la participació com a membre de la Federació Internacional de l’Automòbil, FIA, en les investigacions i en les proves de xoc que s’estan efectuant dins del programa EURONCAP, i en les dels sistemes de seguretat, com ara l’anàlisi i estudi de les garanties i característiques d’estris com les cadiretes d’infant. Aquesta línia es completa amb la Càtedra RACC de Seguretat Viària, fruit de la col·laboració de la nostra Fundació amb l’Escola de Prevenció i de Seguretat Integral, que forma part de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquesta participació intentem reforçar les investigacions sobre les actituds dels conductors a l’hora d’agafar el volant, com per exemple l’ús i repercussions dels telèfons mòbils o les implicacions mediambientals de la utilització d’aquests vehicles. Les conclusions dels estudis ens poden ajudar a reduir les conseqüències negatives del maneig d’un d’aquests transports, tot i acabant amb els abusos d’aquests mitjans. Alhora, també podem contribuir a reforçar les nostres actituds i responsabilitats com a conductors. Aquesta segona branca de treball es lliga estretament amb una altra activitat periòdica: les campanyes d’informació als usuaris sobre aquests temes i sobre la necessitat de conduir d’una manera racional, cívica i responsable.” En referència als estudis que la Fundació RACC efectua, no podem passar per alt els controls comparatius que duu a terme per assenyalar el grau de seguretat dels vehicles. En aquest sentit, destaca la investigació realitzada recentment amb monovolums i cotxes familiars, que va determinar com aquests vehicles han anat augmentant el nombre i efectivitat dels dispositius de seguretat, de manera que es demostra com els principals fabricants estan responent a les expectatives actuals dels clients. I, a més a més, les seves anàlisis han anat, com la seva projecció i àrea d’actuació, més enllà dels vehicles automòbils i han aprofundit en la seguretat dels ferris europeus. En el cas de l’Estat espanyol, aquest estudi va detectar les mancances en matèria de seguretat del servei que cobreix el transport entre les illes d’Eivissa i Formentera, les quals, per altra banda, són freqüents en els vaixells que duen a terme, com en aquest cas, trajectes curts.
Aquestes àrees d’actuació tan concretes de la Fundació RACC parteixen de la detecció de quines són les mancances i necessitats en matèria de conducció que hi ha a Catalunya i a tot l’Estat espanyol: “Els seminaris, trobades i altres activitats educatives que organitzem tant per als escolars com per als conductors intenten que els uns i els altres aprenguin a bellugar-se d’una manera segura i des de la consideració i observació dels valors. En el cas de la formació dels més petits, aquesta es materialitza a través de sessions a les escoles a càrrec de monitors especialitzats. L’actuació es fa sempre de manera coordinada amb la direcció i el professorat del centre, i sempre partint de la base que el veritablement important no són els conceptes, sinó els valors i les actituds. Els nostres ensenyaments no persegueixen tant que aprenguin senyals, normes, etc., com despertar-los un sentiment de respecte i urbanitat cap als altres, que és fonamental a l’hora de moure’s en qualsevol vehicle i que voldríem que fos una actitud generalitzada entre tots els conductors. Al contrari, el més habitual és que es fixin en les errades dels altres i no en les pròpies. Per això, pensem que és tan important la col·laboració amb els educadors perquè ells han de ser els primers en adonar-se de la falta de consideració i de l’excés d’individualisme imperant en la societat.” Aquestes propostes educatives han estat dissenyades per un equip d’experts pedagogs de la Universitat Autònoma de Barcelona i tenen molt present “que no es pot sobrecarregar, pel que fa a les responsabilitats, a l’escola més encara. L’educació viària parteix de l’educació en valors, la qual, al seu torn, s’ha de viure de molt a prop a l’ambient familiar perquè sigui realment efectiva.” La importància de la imitació és essencial a l’hora d’establir les normes i valors viaris: “Si un nen veu que el seu pare sempre s’atura davant d’un semàfor vermell, ell també ho farà. No és més que una qüestió d’hàbits.”
En el desenvolupament d’aquestes activitats s’han segmentat els alumnes de primària en quatre grups, d’acord amb les seves característiques psicològiques i la mena d’activitats: els alumnes d’Educació Primària Superior, els de Primària Mitjana, els de Primària Inicial i els alumnes d’Educació Infantil. Amb els alumnes de la primera categoria es realitza una activitat que inclou la projecció d’una pel·lícula amb esquetxos que presenten diverses situacions viàries entre bicicletes, automòbils, vianants, etc. i, després de visionar-la, comentar-ne les imatges, decidir quines han estat les actituds correctes i incorrectes i establir quines pautes de comportament han de seguir en anar pel carrer, es desenvolupa un joc de rol en el qual es posen en escena les actituds i continguts apresos. Per als alumnes d’Educació Primària Mitjana es projecta un vídeo de dibuixos animats en què també es poden observar diferents situacions circulatòries quotidianes i es comenten i s’extreuen conclusions entorn quines són les correctes i imitables. Seguidament, els monitors coordinen tot un conjunt de jocs que reforcen la necessitat d’actuar adequadament en les qüestions viàries. Finalment, es debaten les conclusions a què han arribat els nens. Per als alumnes més petits de Primària l’equip de pedagogs que col·labora amb el RACC ha disposat un joc de construcció en el qual un personatge ha arribat des d’un país molt llunyà a la població on es localitza l’escola i no coneix els elements que configuren el panorama i la seguretat viària de les vies públiques –semàfor, senyal, pas de vianants, etc. Aquests objectes, convertits en personatges, i els mateixos nens, explicaran al nou vingut quina és la seva finalitat. Després, seran els infants els qui hauran de demostrar els coneixements que han adquirit i els monitors els mostraran la importància i la necessitat que actuïn respectant sempre les normes de circulació. En el cas dels alumnes d’Educació Infantil, aquests practiquen un joc de simulació amb el qual aprenen les regles bàsiques per bellugar-se circulatòriament per la ciutat i com obeir les instruccions d’un semàfor.
A més d’aquestes activitats d’investigació i divulgació, que inclouen un decàleg per millorar la capacitat de mobilitat dels habitants d’una ciutat amb punts com ara la potenciació del transport públic, l’optimització de l’espai vial i la posada en pràctica d’una política integral pel que fa als aparcaments, la Fundació RACC també impulsa iniciatives per millorar les infraestructures viàries. Dins d’aquestes, caldria esmentar l’estudi desenvolupat sobre la seguretat dels túnels a Europa que confirma que, en línies generals, aquestes obres públiques no gaudeixen del nivell de seguretat que seria desitjable, tot i que en el cas dels exàmens efectuats a l’Estat espanyol, concretament al túnel de Vallvidrera i al del Cadí, els resultats van ser força més esperançadors (seguretat bona en el primer cas i acceptable en el segon). A resultes d’aquesta anàlisi, el RACC també va establir un conjunt de criteris per millorar la seguretat i la circulació en aquests espais. Entre les mesures que proposa sobresurten la importància de respectar la distància de seguretat entre vehicles; la de no realitzar aturades del trànsit; la de no utilitzar els telèfons mòbils, sinó els dispositius existents per fer trucades d’emergència i la restricció del transport de mercaderies perilloses, que s’hauria d’efectuar sota la supervisió dels responsables de la instal·lació i amb mesures de seguretat addicionals.
El treball intens que el RACC i la seva Fundació estan desenvolupant està tenint la merescuda compensació pel que fa al nombre d’inscrits: “A Catalunya ja som una entitat molt significativa i els 125.000 socis que tenim fora de Catalunya a tot l’Estat espanyol fan que ens puguem plantejar el futur amb optimisme. En aquest sentit, els màxims exponents són Holanda i Alemanya on la importància del club d’automòbils és tanta que no tan sols presta serveis als socis, sinó a tota la xarxa d’usuaris a través de convenis amb l’Administració. Aquest és el nostre objectiu: poder aportar uns serveis que no només repercuteixin en els nostres socis, sinó en tota la comunitat.”
En aquesta direcció han examinat i replantejat els problemes més estesos i candents en l’àmbit de la seguretat viària: “S’ha criminalitzat excessivament el consum d’alcohol en la joventut. Aquesta problemàtica afecta el conjunt de la societat. És més, en determinats sectors del jovent s’està generalitzant una pràctica impensable deu anys enrere i que segueix la tradició dels països nòrdics: la persona encarregada de conduir no beu gens. El fet és que la majoria de controls d’alcoholèmia s’efectuen a altes hores de la matinada. Si es realitzessin en un altre horari, els conductors que donessin positiu pertanyerien a una altra tipologia, i segurament es deduiria que molts ciutadans per sobre els 40 anys no estan prou conscienciats al respecte.”
Al mateix temps han establert contactes amb els estaments legislatius per tal d’aconseguir una nova normativa viària que substitueixi “la llei de 1990, que no s’ajusta a les circumstàncies actuals perquè respon a l’esquema acció/sanció inspirat en l’esperit de l’antecessora de 1960. Caldria l’aprovació d’una nova legislació que aturés l’alarmant nombre d’accidents que tenen lloc anualment en el marc de les nostres fronteres. I que impliqués més els conductors. Alhora també seria escaient plantejar-se una reforma de la normativa que regula la formació dels nous conductors. La legislació actual és del 1984, i ha quedat totalment obsoleta. L’aprenentatge s’ha de centrar més en l’adquisició de les habilitats necessàries per esdevenir un bon conductor i no pas en la memorització de determinats coneixements poc útils en la pràctica, com ara pesos, mesures, etc.”
El futur de la institució està ple de projectes, però, en un curt termini, bàsicament, es vertebra al voltant de dues gran tasques: “Seguir desenvolupant les investigacions en el camp dels hàbits dels conductors i del medi ambient.”
