Text del 2001
“La llei és una lletra morta i per donar-li vida es requereixen coneixements i experiència”
Entre les diferents tendències que estan presents en el camp de l’assessorament jurídic destaca la dels bufets especialistes. La complexitat del món en què vivim fa necessària l’existència de persones formades en una especialitat. Andrés Eugenio Flores Cazorla és un advocat especialitzat en dret concursal i dret immobiliari des dels seus principis professionals. Influït per les trajectòries del seu besavi, procurador de les Corts, i del seu pare, advocat de l’Administració, ha exercit una professió per la qual avui es mostra apassionat. En ésser també advocada la seva esposa, aquest sentiment l’han sabut transmetre de forma inconscient als seus fills: de moment, tres dels cinc fills, estudien la carrera de dret.
El trasllat del pare d’Andrés Eugenio a Barcelona com a funcionari va determinar el futur de la família a Catalunya. “Jo vaig estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Vaig acabar el 1965, però durant la carrera vaig estar treballant a l’assessoria jurídica de Renfe, de la qual vaig esdevenir agregat. Però tenia altres aspiracions i vaig decidir demanar l’excedència per plantejar-me la pràctica liberal de la professió. Així, vaig entrar de passant al despatx de José Antonio Ramírez López. Volia dedicar-me a un tema que fins aquell moment no havia estat massa valorat dins del món jurídic, el dret concursal. Ramírez era un gran processalista i l’únic autor d’un llibre escrit amb gran rigor sobre la fallida. Si als matins estava de passant per aquest advocat, a les tardes anava al despatx d’un altre brillant lletrat, Trias Fargas. Al cap de tres anys d’aprenentatge vaig prendre la decisió d’obrir el meu propi despatx.” La joventut no va ser cap impediment per a ell; comptava sols amb 25 anys però tenia una gran il·lusió per desenvolupar la vocació.
Començava l’activitat d’assessorament en solitari que durant alguns anys va combinar amb la docència com a professor de dret del treball a la UB. L’any 1975 va fer un nou pas endavant fundant un despatx dedicat de forma exclusiva al dret mercantil per temes concursals, de suspensions de pagament i fallides. “L’especialització va ser conseqüència de la passantia. No hi ha hagut massa advocats especialistes en aquest camp. A la dècada dels setanta no hi havia gaire intervencions per fallides. Va ser més endavant, a causa de les crisis econòmiques, que moltes empreses van patir-ne. Les lleis que fan referència a aquests aspectes estan plenament desfassades i no s’adapten a la realitat actual. Cal una renovació que es clama des de fa temps però que no acaba de dur-se a terme. A més, una interposició de fallida o de suspensió de pagaments pot allargar-se durant anys perquè topa amb multitud d’execucions jurídiques que l’alenteixen. S’haurien de reduir els terminis i el gran nombre d’actuacions judicials. La legislació pretén aproximar-se al món real però en aquest camp treballem amb unes armes no adequades al moment.”
Les paraules fallida i suspensió de pagaments s’associen sovint a un mateix concepte quan en realitat es tracta de figures jurídiques diferents. Li demanem a aquest lletrat que ens matisi aquests conceptes: “La suspensió implica que l’empresa no disposa de liquiditat per assumir els deutes imminents. Quan es realitza la relació comptable entre l’actiu i el passiu, hi ha circumstàncies en les quals hi ha qui parla de fallida perquè en el passiu no es té en compte l’element humà del treballador. Ens referim a una llei de suspensió de pagaments que va sortir a l’època de la Primera República la qual pretenia ajudar el comerciant que podia tenir uns actius superiors al passiu però que no disposava de liquiditat. Pel que fa referència a la fallida, es dóna quan el comerciant la presenta voluntàriament o necessàriament (perquè ho ha sol·licitat un tercer), i s’utilitza el patrimoni per pagar el passiu que es tingui. Representa fer neteja per poder començar de nou.”
Els assessors són capaços de detectar una situació que pot desembocar en una suspensió de pagaments, però l’empresari moltes vegades no fa cas dels consells dels professionals. “S’aferra a l’empresa que ha creat, sobretot en el cas de les de tipus familiar, i la situació s’agreuja. En el moment que el crèdit bancari es tanca i es comencen a vendre actius per generar liquiditat és perquè l’empresari no s’ha adonat amb anterioritat que s’estava a punt d’arribar a una situació de suspensió de pagaments que es complica i porta a la fallida. L’empresari, encara que l’aconsellis, veu solucions impossibles i quan pren consciència de la realitat és massa tard per dur a terme la solució que podria salvar l’empresa.”
El motor de l’economia catalana és la petita i mitjana empresa, bàsicament de caràcter familiar. Molt sovint es vinculen els patrimonis al dia a dia de l’empresa: “En aquests casos, quan s’entra en una situació de fallida, el patrimoni familiar es veu plenament afectat. Hem de fer entendre a l’empresari que ha de separar la seva vida de la seva feina. No pot ser que l’orgull i la por de sentir-se humiliat per la gent juguin un paper tan negatiu en el futur d’una empresa i de la seva família.”
A més de dominar a bastament aquest camp, l’Andrés Eugenio també està especialitzat en dret immobiliari, i assessora promotors, constructors i industrials vinculats al sector de la construcció: “El dret concursal m’ocupa més temps en èpoques de crisi econòmica, mentre que en la meva actuació diària estic molt lligat al dret immobiliari. Els últims deu anys hi ha hagut una gran convulsió immobiliària, un creixement del sector lligat a una explosió dels preus del mercat immobiliari. Considero que en un món cada vegada més complex, l’assessor ha de tenir una visió molt clara de l’entorn en què es belluga i això vol dir viure el món de l’empresa des de dins. Potser seria interessant introduir una passantia que tingués lloc dins de l’empresa, perquè per assessorar amb garanties es necessita un alt nivell de coneixements i d’experiència. La llei és una lletra morta i per donar-li vida es requereixen tant els uns com l’altra. A la construcció s’han de conèixer a fons molts temes i les figures jurídiques essencials en aquest camp, com tot el que fa referència als solars i les permutes.”
Un dels grans problemes del sector són les llicències d’obres que atorguen els ajuntaments: “És un procés molt lent durant el qual es poden modificar lleis que aleshores afectarien el terreny on es pretén edificar. Assessoro empreses promotores de Màlaga on, abans de sol·licitar la llicència, s’ha d’efectuar un estudi per determinar que no hi hagi restes arqueològiques.” Un món apassionant per l’Andrés Eugenio, que necessita coneixements de moltes altres branques del dret que hi estan vinculades: “Crec que en aquesta professió, com també en la de sacerdot o de metge, es necessita vocació perquè exigeix molta dedicació, estudi i ètica. Ara bé, un aspecte que ha de ser inherent a l’advocat és el sentit comú i l’honestedat.”
