Sr. Antoni Botifoll Castejón
Sr. Antoni Botifoll Castejón
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. ANTONI BOTIFOLL CASTEJÓN

ASOCIACIÓN DE INDUSTRIAS DE ACABADOS DE SUPERFICIES

Text del 2002

La societat ha de prendre consciència de la importància del sector i de la qualitat dels processos amb els quals es treballa, sempre respectuosos amb el medi ambient.

La indústria dels acabats de superfícies té una gran importància en la societat actual. La majoria de productes i elements que hi ha al nostre voltant ha arribat al final del seu procés de fabricació per l’aplicació d’un acabat en la seva superfície. Les empreses d’aquest àmbit es troben agrupades dins de l’Asociación de Industrias de Acabados de Superficies, que va néixer el 1982 per una iniciativa de la multisectorial Agrupació Empresarial Independent. L’associació està presidida per Antoni Botifoll, empresari del sector i fill del primer president d’aquesta entitat, Lluís Botifoll. Des d’un principi, va instituir-se com a associació d’àmbit estatal; avui, de les 150 empreses que formen l’entitat, un 75% són catalanes. Les empreses més importants del sector hi estan associades. “La finalitat principal de l’associació és crear un clima d’unió i d’intercanvi de coneixements entre totes les empreses associades. D’aquesta manera, es poden trobar solucions als problemes comuns, a més de crear projectes de futur perquè el nostre sector evolucioni.”

L’activitat d’aquestes indústries es basa en el tractament de superfícies: “Els cromats, els zincats, els niquelats, els daurats, etc., són tractaments que s’apliquen a sobre de diferents peces o màquines, per donar-los un acabat final. Els associats estan majoritàriament especialitzats en els acabats galvànics, que consisteixen en l’aplicació de metalls en altres metalls o plàstics per obtenir acabats decoratius, com daurats, llautonats, cromats, etc., aplicats a làmpades, tibadors, comandaments de bany o bijuteria, i també acabats tècnics utilitzats en la indústria, l’automoció, el tèxtil, etc. En són uns exemples el crom dur i els zincats.”

Aquest camp ha avançat molt darrerament gràcies a l’aplicació de noves tecnologies a la maquinària del sector: “A part dels tractaments abans esmentats, considerats com a clàssics, el nostre sector està en constant evolució, i la demanda de qualitats tècniques més exigents, que normalment promou la indústria de l’automòbil, fa que l’especialització sigui quasi una obligació. Tractaments més durs, obtinguts per projecció tèrmica, aliatges de zinc-níquel, zinc-zinc-ferro o zinc-cobalt obtinguts electrolíticament que tenen una elevada resistència a la corrosió, fins i tot després d’estar sotmesos a temperatures elevades, o acabats autolubricants com el níquel químic dipositat conjuntament amb microesferes de tefló. També són molt representatius d’aquesta evolució els acabats multicapa dels circuits impresos de tota la indústria electrònica. En el camp dels acabats decoratius, les tendències marcades pels dissenyadors han fet evolucionar els acabats sobre plàstics, brillants, mats, setinats i, pràcticament, de qualsevol tonalitat metàl·lica; només cal observar els envasos i taps dels productes de cosmètica. La bijuteria i les muntures d’ulleres gairebé canvien cada temporada  d’estil i d’acabat, gràcies al desenvolupament de nous tractaments finals que els donen la textura i el color que les fan atractives.”

Un dels principals objectius de l’associació és donar a conèixer la realitat d’aquestes indústries i eliminar la imatge negativa del passat: “Durant anys la nostra professió es va desenvolupar amb el desconeixement del veritable risc d’alguns dels productes utilitzats en els processos. Tot d’un plegat, ens trobem davant d’una situació complexa: l’aplicació de normes mediambientals ens obliga a fer una reconversió del sector. La Generalitat de Catalunya va començar a aplicar, a principis de la dècada de 1990, les primeres normes mediambientals. A l’empresari del sector li va costar entendre que havia de canviar el sistema de treball. No era només un problema econòmic, sinó també d’espai i de conscienciació. En aquells moments, l’associació va signar un conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient, dirigit per Albert Vilalta, perquè la reconversió no fos tan traumàtica per a les empreses.”

Aquella etapa es va superar, i ara es planteja un nou repte a les indústries dels acabats de superfícies: l’aplicació de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental, d’àmbit europeu: “Ja fa quatre anys que està en vigor, mentre que a la resta d’autonomies espanyoles tot just comença a aprovar-se. Les empreses del nostre sector pertanyen a l’annex de la llei més restrictiu: se’ns compara quant a riscos amb una central tèrmica o una cimentera, i les diferències són notables. Les empreses petites tenen moltes més dificultats per engegar qualsevol procés de canvi.”

Pel que fa a l’aplicació de les normatives en matèria de riscos laborals, Antoni Botifoll expressa la impotència de l’empresari davant “la incomprensió del treballador, a qui, a vegades, costa seguir les normes de seguretat en el treball. Es dóna per entès que, si passa alguna cosa, la responsabilitat és de l’empresari.”

El grau de qualitat de les empreses del sector és alt i està al mateix nivell que en la resta de països europeus. “Des de fa quinze anys estem a l’alçada de les empreses europees. El creixement econòmic de Catalunya va ser paral·lel al boom de la indústria automobilística, que utilitza productes i processos d’àmbit mundial. Qualsevol novetat que pugui aparèixer a Alemanya o als EUA, al cap de quatre dies la introduïm aquí. Precisament, un 50% de la facturació de les indústries del nostre sector correspon al sector de l’automoció, directament o indirecta.”

Un dels problemes d’aquestes indústries és la manca de mà d’obra qualificada. “Precisament fa uns anys vam engegar cursos de formació, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, per formar mà d’obra de base, sobretot en la formació professional de grau mig, que, complementada amb el treball dintre de les empreses, ens permeti tenir una mà d’obra especialitzada. Els comandaments intermedis són enginyers tècnics o químics, que, amb uns cursos de reciclatge dins de la mateixa empresa, s’han especialitzat en el sector.”

Però la principal lluita d’aquesta associació és dignificar la professió: “Hi ha massa desconeixement social i les opinions que se senten són pejoratives. Cal que la societat prengui consciència de la importància del sector i de la qualitat dels processos amb els quals es treballa, sempre respectuosos amb el medi ambient. Evidentment, és arriscat ser empresari en aquest camp, perquè un descuit et pot fer incórrer en un delicte penal. Tots els empresaris ens estem conscienciant de la necessitat de fer una bona gestió ambiental, però també volem que la societat reconegui el nostre esforç.”

L’associació organitza xerrades divulgatives sobre temes d’actualitat i du a terme tasques de formació. També participa de forma corporativa a les fires més importants del sector. A més a més, edita, des de fa deu anys, una revista trimestral que arriba a tots els associats.