Text del 2002
El nostre missatge és que el consum moderat de licor no tan sols no és nociu, sinó que fins i tot pot ser saludable.
Sovint veiem retratats o representats els nostres avantpassats amb una copa de licor a les mans, i és que aquest tipus de beguda ens acompanya des de temps immemorials, forma part de la nostra vida i de la nostra cultura. Però el que no sempre sabem és que hi ha un bon nombre de fabricants al nostre país que treballen en l’elaboració dels diferents tipus d’alcohol. Fabriquen des de productes tan autòctons com la ratafia catalana i el brandi del Penedès fins a molts altres tipus de begudes aromàtiques amb alcohol com a base. La majoria d’aquests fabricants estan agrupats en la Unió de Licoristes de Catalunya, presidida per Jean-Paul Bouyat, una associació que treballa per defensar els interessos del sector i també per ajudar en la promoció i el reconeixement dels seus productes. La Unió, tal com ens ho explica el seu president, va ser refundada l’any 1977: “Tenim documents originals d’una confederació de fabricants d’aiguardents compostos i licors de l’any 1934, però la Guerra Civil va fer que acabés desapareixent i que es convertís en un sindicat vertical que, al seu torn, va desaparèixer amb l’arribada de la democràcia.”
És des d’aleshores que els licoristes actuen amb uns objectius comuns: “Estem treballant amb una matèria sensible -l’alcohol- que és un producte, entre altres coses, inflamable. Això ens obliga a tenir especial cura amb la seva utilització i, d’altra banda, pot tenir una incidència en la salut de les persones.”
Un dels reptes més importants de l’associació ha estat, doncs, elaborar un codi ètic i fer promoció dels seus productes des de la pedagogia i tenint sempre en compte que se n’ha de fer un ús moderat. De fet, la Unió treballa sota el lema abusum non tolit usum, que significa, en paraules del seu mateix president, que “l’abús no impedeix el bon ús del producte”, i afegeix: “El nostre missatge és que el consum moderat del licor no tan sols no és nociu, sinó que fins i tot pot ser saludable des d’un punt de vista fisiològic. És ben conegut que la ingesta moderada d’una certa quantitat d’alcohol pot ser recomanable per prevenir alguns trastorns.”
L’important, però, és entendre que hi ha diferents usos d’aquest tipus de productes i que no es pot caure mai en la desmesura: “El de la beguda és un fenomen molt complex, perquè un pot beure per plaer o per cultura, però també hi ha altres formes de consum que són molt més perilloses, com és beure per aprofitar el poder euforitzant de l’alcohol, perquè si n’anem incrementant la quantitat aleshores caiem en una zona perillosa. No obstant això, el problema greu arriba a les persones que, per les raons que sigui i per superar determinats problemes, queden enganxats a la beguda alcohòlica”, adverteix Jean-Paul Bouyat.
La unió s’esforça perquè la gent entengui que cal separar aquests diferents tipus de consum i perquè no s’estableixin lligams entre l’alcohol i les drogues: “En primer lloc, el que consumim no és alcohol, sinó productes d’aromes i de sabors agradables vehiculats per l’alcohol. En segon lloc, el perill comença amb el mal ús del producte, a diferència de les drogues, en què ja el primer microgram que prenem és dolent per a l’organisme.”
Però és en l’acte social de beure que els licoristes es troben amb més problemes davant les lleis, sobretot pel que fa a la publicitat: “El publicitari és un camp imprescindible per a nosaltres, però que alhora tenim molt restringit. El cert és que hi ha productes que són per beure a la nit, i d’altres durant el dia, i a vegades és complicat que l’anunci transmeti la importància que té el consum moderat d’alcohol.”
En aquest sentit, la Unió de Licoristes de Catalunya col·labora amb les associacions d’anunciants per tal que s’apliqui un tipus d’autocensura prèvia davant de determinats anuncis de licors. Però seguint amb la idea del consum d’alcohol, Jean-Paul Bouyat insisteix que no es pot criminalitzar el consum de begudes alcohòliques pel fet que hi hagi gent que en faci abús: “Penso que un problema actual és el de l’educació dels infants. Tradicionalment, en la nostra cultura mediterrània, els nens menjaven pa amb vi i sucre o se’ls deixava mullar els llavis amb una miqueta de licor. Avui això es veu de molt mal ull, però penso que és un error, perquè estem caient en un consum immoderat els caps de setmana i en zones concretes, tal com passa als països del nord d’Europa, que tenen realment un problema social amb la beguda.”
Per això, la Unió Europea no ha de permetre que les normatives ens facin perdre la identitat i els costums que són la riquesa cultural d’Europa: “L’any 1989 es van promulgar unes definicions europees molt àmplies per als productes del nostre sector, perquè era molt complicat consensuar productes i formes d’elaboració, però el cert és que s’ha anat cap a la concentració de productes i d’empreses.”
Aquest aspecte ha comportat elements negatius per als licoristes catalans, però també ha fet que s’haguessin d’espavilar a exportar: “Des de la Unió treballem per ajudar els nostres associats a sortir fora del nostre país, perquè el mercat nacional està molt ocupat per aquests grans grups empresarials. De fet, el 60% dels productes que consumim són d’importació.”
Aquestes marques globals, a més, tendeixen a deixar de banda els licors d’àmbit més local: “No els interessa fer productes clàssics amb denominacions regionals, perquè no tenen repercussió a tot el món, i opten per begudes globals que es van imposant arreu. Als anys trenta, per exemple, aquí es consumia sobretot anís, i després va venir la moda del brandi. No ha estat fins fa poc que s’ha imposat el whisky com en la majoria dels països occidentals.”
Afortunadament, la Unió de Licoristes de Catalunya vetlla perquè encara puguem assaborir una bona ratafia, un licor de crema catalana o un rom cremat tot escoltant una cantada d’havaneres a les platges de la nostra costa.
