Sr. Emili Bosch Oliveras, Sr. Salvador Tramunt
Sr. Emili Bosch Oliveras, Sr. Salvador Tramunt
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. EMILI BOSCH OLIVERAS, SR. SALVADOR TRAMUNT

GREMI DE CONSTRUCTORS D’OBRES DEL VALLÈS ORIENTAL

Text del 2002

Ens ajudem els uns als altres a resoldre qüestions comunes que individualment no podríem solucionar.

En un principi bàsic –“la unió fa la força”– es van inspirar els fundadors del Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental fa més de mig segle: “Tenim registres de l’any 1948. És una entitat que sempre ha aglutinat els representants de la construcció, vetllant pels seus interessos i afrontant les seves vicissituds en tots els moments. Significa que ens ajudem els uns als altres a resoldre qüestions comunes que individualment no podríem solucionar o ens seria força costós.”

Aquestes són les paraules del seu president actual, Emili Bosch, i que el secretari Salvador Tramunt corrobora: “A Catalunya el món gremial sempre ha tingut un pes específic dins de la societat. Actualment continua havent-hi aquest desig de pertànyer a una associació. És un fet històric que ens caracteritza.”

El Gremi està integrat per 410 socis que donen ocupació a uns 3.000 treballadors al Vallès Oriental, comarca catalana que ha experimentat un dels creixements de població més espectaculars. El ram de la construcció és un dels motors de l’economia del nostre país. Per aquesta raó, la presència d’una agrupació ferma ha estat essencial per encarar perspectives de progrés: “Per als empresaris és la garantia de rebre suport, informació, assessorament i, fins i tot, formació; per al client, seguretat, perquè està tractant amb un empresari que compleix les normatives i una ètica professional indispensable”, assevera Emili Bosch, que també valora aquest fet. “Manca un ajut institucional que permeti a les entitats gremials fer de mitjanceres entre empreses i clients que no responen als paràmetres establerts. Ara el fet d’estar agremiat és totalment voluntari, però qui ho està i participa de tots els seus avantatges se sent ben informat i protegit.”

Segons el president, l’empresari és una figura solitària: “La corporació li permet comunicar-se, compartir parers, problemes i situacions, i treballar més tranquil.”

A més de les tasques anteriorment esmentades, el Gremi ofereix la seva activitat principal, la formació: “La formació de l’ofici s’ha perdut, tant l’aprenentatge dintre de l’empresa com les escoles d’ofici. Hem de suplir com puguem aquesta mancança, perquè continuem necessitant empresaris formats; evidentment, ens cal formar el personal perquè doni el nivell de qualitat que avui s’espera.”

El gremi ha creat la Fundació d’Arts i Oficis de la Construcció justament per donar resposta a aquesta necessitat: “Tothom reclama més qualitat i professionalitat, menys sinistralitat; tanmateix, no trobem enlloc la resposta”, explica el president.

La Fundació té com a patronat el Col·legi d’Aparelladors del Vallès, i disposa de recursos provinents del Forcem i de la Generalitat de Catalunya. Gràcies als acords amb els ajuntaments, es garanteix la cessió d’instal·lacions allà on hi hagi persones per formar. Els tècnics en construcció reben des de la formació més bàsica fins a la més especialitzada: “Estem intentant donar totes les pinzellades possibles perquè tots ells rebin una cultura. És cert que no hi ha aprenents; n’hi hauria més si la societat dignifiqués la professió. En el nostre cas, l’edifici viurà molt més que nosaltres. És un dels orgulls que sentim els professionals d’aquest ofici.”

En l’actualitat, impera una mentalitat més mercantilista i acomodatícia: “Un aprenent de setze anys prefereix treballar en una bona fàbrica que no pas suportar la duresa de la nostra feina, com ara les inclemències climatològiques”, emfatitza el secretari.

Per entendre l’evolució produïda en el món de la construcció, cal esmentar dos aspectes: “La industrialització del sector i la impossibilitat de realitzar l’aprenentatge dintre de l’empresa pels costos i per la penalització que comporta. El treballador acostuma a marxar a una altra empresa davant d’una oferta millor; l’empresari ha invertit en la seva formació i, en acabat, quan el té format el perd.”

Per consegüent, es perd professionalitat i vocació. No obstant això, avui han desaparegut les desigualtats salarials entre un bon paleta i qualsevol llicenciat universitari. Les noves tecnologies han fet evolucionar la construcció “quant a confort, qualitat i estalvi energètic. A més, s’ha reduït notablement l’esforç físic, gràcies a la incorporació de tècniques i aparells avançats que faciliten la tasca i milloren les condicions del lloc de treball i del treballador.”

El procés és més lent: “Des del punt de vista tecnològic hi ha moltes millores; cal, però, un temps de prova, ja que es tracta de materials i tècniques que podrien fracassar si no es prenen les mesures de temps i espai suficients”, afegeix el secretari.

Gràcies a l’alta tecnologia s’han desenvolupat amb brevetat sistemes d’estalvi energètic, d’aïllament, noves fusteries, vidrieries, etc. Tanmateix, la seva introducció real sempre es veu condicionada pels costos: “Espanya és un país que gaudeix d’una energia solar abundant. S’hauria de donar més difusió, agilitat i suport econòmic que l’existent. Les plaques solars o fotovoltaiques només s’estan aplicant en edificis emblemàtics o en aquells amb recursos molt elevats. L’habitatge encara no gaudeix d’aquesta sort”, contràriament al que passa en altres països europeus com Alema­nya.

Estalvi d’energia i aïllaments són qüestions que mereixen l’atenció professional dels empresaris constructors: “Les noves tecnologies haurien de donar suport directament a aquests temes que necessiten ser estudiats exhaustivament, i rebre una resposta més ràpida.”

En els darrers deu anys, la construcció ha patit l’aparició de diverses lleis que han encarit els costos entre un 50% i un 70%. És el cas de la llei de residus, de prevenció de riscos laborals, la LOE, que implica l’aparició de les OCT –oficines de control tècnic– de les quals ara depenen els professionals implicats: arquitectes, aparelladors, enginyers i constructors: “És lògic que es faci el control d’una obra, però en una nau on mana tanta gent, ja no se sap qui és el capità.”

La posició del Gremi és ben clara: “Quan surt una llei, no es calcula l’impacte que té ni els costos que genera. El constructor ha de suportar-ne les conseqüències. Algú hauria d’assessorar-nos pel que fa a la llei i ajudar-nos econòmicament. Si es pensés com s’ha d’implantar i com es poden suplir aquests recursos, seria diferent; la gent no ho miraria com un cost o com una penalització, sinó com un ajut.”

Un dels altres cavalls de batalla que el Gremi ha d’afrontar ara és la immigració. Davant d’aquest fet, el president es pronuncia especialment positiu: “La immigració, si la valorem com un problema, no té solució. En canvi, si l’encarem com una solució, fins i tot és fàcil de resoldre. Necessitem mà d’obra, i els immigrants estan disposats a fer feines que sovint no faria gent d’aquí; tenim un problema de creixement d’una generació que gairebé s’ha perdut, no hi ha naixements; per tant, és probable que ells ho resolguin.”

És imprescindible, però, posar a l’abast d’aquesta mà d’obra informació, formació i educació per a la seva integració. Es podrien resoldre mancances en la construcció si s’afrontés d’una manera molt diferent de com s’està fent.