Text del 2002
Lluitem pel prestigi i el bon nom de la nostra professió i perquè la societat rebi els serveis que necessita dels auditors.
L’auditoria és una professió antiga que es va desenvolupar sobretot en els països anglosaxons, en els quals havia tingut lloc la Revolució Industrial i els canvis econòmics que va comportar. Fou, però, amb el crac borsari de 1929 que s’expandí definitivament “perquè donava confiança als inversors, i les empreses donaven informació econòmica a un professional format i independent per tal que la verifiqués i opinés. Així s’aconseguia que les dades que arribaven als mercats fossin fiables i que els inversors invertissin seguint criteris estrictament econòmics.”
Pel que fa a l’estat espanyol, la veritable consolidació de la professió “va ser el 1988, any en què es va promoure la llei d’auditoria”, i ha estat decisiva per donar fiabilitat a la informació financera de les empreses.
L’auditor és un “professional titulat superior, que ha d’acreditar tres anys d’experiència i passar per un examen supervisat per l’ICAC, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, controlat pel Ministeri d’Hisenda” per tal de començar a exercir la professió.
I aquesta consisteix a “analitzar i valorar si els estats financers que presenta l’entitat reflecteixen adequadament la seva situació econòmica real i el resultat de les seves operacions.”
De resultes d’aquesta tasca d’investigació i comprovació s’elabora, a més de l’informe oficial –que es diposita al Registre Mercantil per a la lliure consulta de tothom que ho desitgi–, una carta de recomanació. Aquest examen obligatori per a les grans empreses, i optatiu encara per a les de volum inferior, és aconsellable per a la correcta gestió econòmica de l’entitat i per poder adoptar mesures sobre el seu futur: “Si es prenen decisions amb unes dades incorrectes es pot fer contra els objectius de l’empresa o perjudicant-los.”
La carta de recomanacions ha provocat que es desdibuixés la línia de divisió existent entre auditoria i assessorament: “És lògic que l’auditor, el professional independent que analitza l’estat de comptes, esdevingui un profund coneixedor de l’empresa i, per tant, un interlocutor molt vàlid a l’hora d’encarar el seu assessorament. Aquesta pràctica a vegades ha estat qüestionada des de la perspectiva ètica, però en general no són incompatibles, sinó complementàries.”
El que no s’hauria de produir mai és l’ampliació del nombre de serveis que es presta a les empreses com a conseqüència de la relació poc equilibrada que hi ha entre l’esforç i la compensació de l’activitat: “L’auditoria ha de ser rendible per si mateixa, però la gran oferta que existeix, provocada pel fet que la nostra professió ha resultat interessant per a un gran nombre de titulats superiors, ha condicionat que s’hagin imposat les lleis del mercat.”
A més, desgraciadament, passar una auditoria continua essent per a algunes empreses una obligació legal de la qual intenten minimitzar els costos. L’auditoria va fer fortuna a Catalunya des del començament, i ha estat determinant en el creixement de l’activitat a tot l’Estat espanyol: “Mentre que a la resta de l’Estat les empreses dominants en el sector eren les grans multinacionals, a Catalunya s’anaven creant i expandint, primer al país i després per tot el territori espanyol, empreses pròpies d’auditoria que havien anat creixent i consolidant-se a mesura que ho feien les empreses mitjanes amb les quals col·laboraven. Actualment, les principals auditores catalanes tenen oficines arreu de l’Estat.”
Aquest creixement ha impulsat el desenvolupament del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, una de les tres corporacions que aixopluguen els professionals de l’àrea en el nostre país i que l’any passat va acollir al voltant de 7.000 actuacions. Tal com explica el president, la filosofia de l’organització professional parteix del fet que “l’associacionisme és bo, avantatjós i enriquidor per als seus integrants; és evident que mitjançant l’efecte multiplicador de la cooperació entre professionals es pot arribar més lluny. Per contra, també és cert que comporta servituds: cal invertir temps a debatre i arribar a un consens quan hi ha desacords.”
Aquest fet, juntament amb la competitivitat i el nivell d’exigència de la seva activitat, explica les línies d’actuació que ha seguit el Col·legi per ajudar i potenciar els seus membres: “Hem apostat fort per la formació per dues raons. Primer, perquè l’empresa i l’economia evolucionen constantment i per als auditors suposa tot un repte poder seguir el ritme d’aquestes transformacions; i segon, perquè estem sota l’estricta supervisió de l’ICAC, la qual cosa ens obliga a un reciclatge permanent. Alhora, també intentem facilitar la tasca dels nostres col·legiats, i els oferim un suport tècnic que inclou tant l’accés a una àmplia bibliografia com la possibilitat de fer consultes directament. Una activitat ha estat el desenvolupament de les normes d’auditoria, que són sempre promulgades per l’ICAC, però a proposta de les corporacions, i nosaltres hem treballat de valent per millorar-les i adaptar-les a les necessitats actuals. Una altra línia d’actuació ha estat l’organització de trobades, conferències, congressos i altres actes que ajudessin a impulsar i assentar la nostra activitat, sempre dins del marc europeu de creixement comunitari.”
En aquesta direcció, destaca que el Col·legi sigui membre de l’Arc Mediterrani d’Auditors: “Ens ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb altres professionals dels països del sud d’Europa.”
Una preocupació per al Col·legi ha estat la relacionada amb els principis ètics i deontològics del col·lectiu: “Som els únics professionals liberals a qui l’Estat supervisa la tasca a través de l’ICAC, que realitza periòdicament controls de qualitat i que té la capacitat de sancionar i, fins i tot, d’expulsar un professional de l’activitat. No obstant aquesta vigilància, el Col·legi també vol vetllar per la qualitat i el sentit ètic de la nostra feina. Per aconseguir-ho, disposa d’un comitè de deontologia. Evidentment, lluitem pel prestigi i el bon nom de la nostra professió i perquè la societat rebi els serveis que necessita dels auditors.”
El cert és que la seva activitat no sols comporta valorar les xifres econòmiques, sinó també “interpretar de manera justa la normativa, és a dir, mirar quina és la perspectiva correcta segons les circumstàncies.”
Com a recompensa a aquesta labor de creixement i honestedat, el Col·legi ha rebut recentment la Creu de Sant Jordi.
