Text del 2002
El disseny sempre treballa des de les exigències de les societats.
.
Tal com ens expliquen els seus responsables, la Fundació del Disseny Tèxtil, FUNDIT, “va ser creada l’any 1989 a partir d’una iniciativa del Consell Intertèxtil Espanyol, el qual, al seu torn, havia rebut una proposta del Gremi de Fabricants de Sabadell. El projecte va disposar de seguida del suport de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Industria, l’Ajuntament de Sabadell i al voltant de 250 empreses.”
El seu objectiu inicial era “fomentar la cultura del disseny com a disciplina universitària per tal de formar dissenyadors tèxtils plurals amb una profunda formació intel·lectual que els permetés analitzar i donar resposta a la societat.”
Per això van crear l’Escola Superior de Disseny ESDI l’any 1990 que, a partir de 1992, va ser la primera institució acadèmica catalana a impartir el títol propi de Graduat Superior en Disseny amb la col·laboració i suport de la Universitat Ramon Llull: “La nostra visió del disseny és molt àmplia i engloba les àrees del tèxtil, producte, interiorisme, gràfic, de comunicació visual. En el moment de crear ESDI, la nostra intenció era impulsar la recerca i l’experimentació en l’àmbit del disseny per tal de mirar sempre cap a l’horitzó, la qual cosa vol dir buscar contínuament noves formes, tècniques, materials, instruments, canals de comunicació, etc., perquè el disseny del producte no només comporta l’elecció d’una forma, d’un color i d’un contingut, sinó que comença en l’anàlisi inicial de quines són les exigències i les necessitats dels usuaris. El disseny sempre treballa des de les exigències de les societats, i una part de la innovació d’aquesta branca no es troba en els productes mateixos, sinó en saber detectar les demandes no formalitzades dels individus –és a dir, presents però no paleses– per tal de crear objectes i formes que les satisfacin. I tot això sempre des de l’òptica del respecte al medi i a la sostenibilitat de l’ecosistema planetari, principis que comporten un ús racional dels recursos. Els professionals mai no poden malversar uns recursos que saben que són escassos i es troben mal repartits. En l’àmbit estrictament acadèmic, els nostres plans d’estudis es vertebren a partir d’una troncalitat amb les humanitats, de manera que un 30% de les matèries cursades són de la branca de les humanitats, com ara història de l’art, filosofia, etc. Així, podem formar creadors que coneguin en profunditat les eines, però també el sentit i la finalitat del seu ús perquè el disseny respon a un esperit etern i constant en l’home: la recerca de la utopia, la destrucció de l’obsolet, l’inconformisme cap a les formes establertes. Els factors humans són tan importants en el món del disseny que en aquest sector podem dir que el subjecte és la persona i el predicat és el disseny. Això fa que aquesta branca avanci a mesura que ho fan els individus i les societats. Per això podem concloure que hi haurà disseny mentre la humanitat tingui esperit de superació. Això, però, no significa que no hi hagi cicles i períodes de recessió, conseqüència d’etapes d’anèmia social en què a la societat es donen situacions de manca d’iniciativa, conformisme, tabús, jerarquització excessiva, etc., que condueixen al cofoisme.”
La seva proposta acadèmica i de formació integral dels futurs dissenyadors ha tingut una àmplia acceptació no només dins de les fronteres de l’Estat espanyol, sinó també internacionalment: “Actualment un 30% i escaig dels nostres alumnes cursen estudis de disseny tèxtil, teixits, i moda. Aproximadament, un altre 30% els fan en art electrònic i disseny digital, i la resta estudien disseny gràfic i de producte i interiorisme. La procedència dels nostres alumnes és molt diversa. Un de cada quatre estudiants no és espanyol. D’aquests estudiants estrangers, el 75% són sud-americans i el 25% restant són de procedència diversa, nord d’Europa (Suècia, Finlàndia, Polònia, etc.), Àsia (Japó, Corea) i altres països d’Europa com ara Grècia. A més, dins del grup d’alumnes d’origen espanyol, un de cada tres no és català, i vénen de comunitats tan diverses com Galícia, Castella la Manxa, Madrid, Comunitat Valenciana, etc.” L’èxit d’aquest vessant de l’activitat “ens esperona a continuar treballant, i creiem que aquesta és la línia d’actuació encertada.”
Aquest èxit encara es fa més evident en saber que “un cop acabats els seus estudis, els estudiants s’adonen que hi ha més demanda per part de les empreses que oferta de graduats.”
Aquest fet fa que la Fundació del Disseny Tèxtil se senti especialment satisfeta, sobretot tenint en compte els seus orígens: “La Fundació es va crear arran d’una situació de crisi al sector tèxtil. En aquell moment, hi havia dues opcions: fabricar sense diferenciació, o crear i produir teixits amb disseny. El sector català va inclinar-se per la segona opció amb tot el que comportava d’il·lusió i seducció per als possibles compradors, però també de competència amb altres països occidentals.”
Aquesta decisió fou cabdal perquè “suposava ser creatiu per poder innovar, és a dir, trobar i establir els trets diferencials característics i utilitzar l’intel·lecte per interrelacionar-los i crear noves propostes.”
L’aposta per les noves tecnologies de la Fundació es basa en “l’acompanyament de l’evolució de la societat. Ens vam adonar de tots els avenços que s’apropaven, de la importància que tindrien en la vida de les persones i, sobretot, del paper destacat que tindria el disseny com a l’únic element que pot fer que un estri no discrimini per raó de cultura, ni de formació mitjançant les interfícies. El que fa que un telèfon, un caixer, etc., siguin entenedors per a la població és l’aparença que adquireix el seu menú, i aquest element està en mans dels dissenyadors.”
Anant encara més enllà foren la primera institució acadèmica de la Mediterrània en apropar-se al disseny digital i a l’art electrònic, de la mateixa forma que ho feien països com els Estats Units o el Japó. En aquesta branca, no només destaca la seva aportació formativa, sinó també la possibilitat de finançament de projectes artístics: “Mitjançant el Media Center of Art & Design, el MECAD, intentem fomentar la recerca, l’experimentació i la producció d’art digital que parteixi de la manipulació de la imatge en un context multimèdia –efectes especials, animació 3D, etc.– mitjançant beques i altres possibilitats de finançament.”
Aquest aspecte es relaciona amb la dicotomia que estableixen: “El disseny sempre parteix d’un encàrrec concret i, per tant, l’objecte creat sempre s’ha d’ajustar a uns requeriments. L’art, en canvi, és lliure, i no té cap tipus de limitació ni conceptual ni formal.”
En l’art electrònic la informàtica esdevé l’estri de l’artista: “Les màquines són simplement les eines que utilitzen aquests artistes, i els instruments que han possibilitat el progrés de la humanitat. No són bones ni dolentes per si mateixes, sinó per l’ús que en fem. Ara per ara, la tecnologia té poques limitacions.”
