Text del 2002
El món universitari i el de les fundacions van molt lligats. La Universitat Ramon Llull Fundació Privada (URL), que representa el senyor Miquel Gassiot, rector d’aquesta universitat catalana, catedràtic i doctor en ciències químiques, ens ho demostra.
Els antecedents d’aquesta entitat ens remunten a “la iniciativa per part de la societat civil i de la Diòcesi de Barcelona de crear una institució de formació superior, de titularitat privada i d’identitat cristiana.”
Aquesta iniciativa va sorgir de centres tan prestigiosos com “l’Institut Químic de Sarrià, la Fundació Blanquerna, Enginyeria La Salle, la Facultat de Filosofia de Catalunya, i, més tard, s’incorporaren la Fundació ESADE, l’Escola Universitària de Treball Social i d’Educació Social Pere Tarrés i l’Escola Superior de Disseny ESDI, com a centre associat.”
Tots, “miraven de trobar el marc jurídic convenient, ja que ens aquell moments estaven adscrits a universitats públiques, fet que dificultava el seu desenvolupament.”
Després de tot un seguit de reunions entre els centres, i amb el president de la Generalitat Jordi Pujol, el cardenal Narcís Jubany els va ajudar a trobar una solució. Així és com totes aquestes institucions es van integrar en una fundació que promogués la Universitat. Després d’aquesta experiència, el Dr. Miquel Gassiot ha arribat a la conclusió que “en casos com el nostre, el millor és que la Universitat hagi tingut forma jurídica de fundació des del primer moment.”
La idea de batejar aquesta universitat amb el nom de Ramon Llull va ser idea també del cardenal Jubany, entre d’altres. A Miquel Gassiot li falten paraules per expressar la seva admiració per aquest insigne escriptor mallorquí del segle XIII, “un geni de la història del nostre país. Després d’una joventut atzarosa, va arribar un moment en què es va començar a formular certes preguntes transcendents, que el van dur a convertir-se en ermità.”
Llull, home de confiança del rei Jaume I, va aprendre l’àrab i aleshores “va viatjar a diversos països islàmics amb la voluntat de predicar la fe cristiana.” Dotat d’una ment privilegiada, “una de les seves principals inquietuds era el diàleg entre l’Islam, el judaisme i el cristianisme.”
A partir d’aquestes inquietuds va crear “obres cabdals de la literatura catalana. A més a més, es va plantejar un debat filosòfic d’un rigor que estem redescobrint actualment. Sense anar més lluny, els informàtics consideren el sistema sil·logístic de Ramon Llull un precedent de l’àlgebra de Boole.”
La institució que va inspirar aquest home representa, com ell, un pou de coneixements. Quan la URL va començar a fer camí, a principi dels anys noranta, s’hi impartien “nou titulacions.” L’entitat ha sabut aprofitar el temps al llarg d’aquesta dècada i avui ofereix als seus alumnes la possibilitat d’accedir a estudis “de primer i segon cicle de més de 40 titulacions diferents i 14 programes de doctorat.” La URL també imparteix “títols propis en Disseny i Enginyeria Multimèdia.”
D’altra banda, són els responsables “d’un prestigiós centre de recerca geofísica: l’Observatori de l’Ebre.” Aquesta diversificació en la seva oferta es reflecteix en el nombre d’estudiants, que ha passat de 3.140 l’any 1991, a 13.500 en l’actualitat. Hi ha una persona que ha jugat un paper “providencial” en la consolidació d’aquesta universitat, el Sr. Enric Corominas, antic president de la Fundació del Cercle d’Economia, entitat vinculada a la URL, que ha presidit la Fundació des de 1994 a 2001 i que amb el seu tarannà obert i aglutinador ha contribuït a un creixement institucional constant. Avui dia, el Patronat està presidit pel Sr. Ricard Fornesa. El seu prestigi, experiència i qualitats personals són i seran una gran aportació per a la URL.
Malgrat tots aquests progressos i canvis, la universitat resta fidel als principis establerts pels seus fundadors, seguint “un ideari, que va ser redactat i aprovat a iniciativa del cardenal Jubany.” En virtut d’aquest ideari, la Ramon Llull ha reflexionat llargament davant de “qualsevol proposta d’un centre interessat a impartir classes d’una titulació determinada a les nostres aules. En aquest sentit disposem d’una comissió de treball integrada per representants de tots els centres per debatre millores didàctiques en les nostres classes.” Aquesta iniciativa respon a una voluntat d’adaptació: “Als titulats se’ls exigeix que adquireixin cada cop més coneixements, però el temps de què disposen continua essent el mateix. Pretenem millorar el nostre rendiment docent sense necessitat d’allargar les carreres.”
En aquestes circumstàncies, s’imposa una actitud “molt crítica: cal que ens plantegem què convé ensenyar i allò que els nostres alumnes han d’aprendre.” Al seu parer, “aquesta és una reflexió fonamental”, de fet, “una de les crítiques més habituals centres universitaris té a veure amb l’elevat índex de fracàs escolar.” La postura d’aquest catedràtic respon a “un contacte diari amb la societat.” Han quedat enrere els temps en què “els intel·lectuals es tancaven en torres d’ivori: cal que la universitat s’obri i sigui conscient del que realment necessiten els seus graduats. Per això necessitem el suport de la societat civil, i ens cal dialogar-hi constantment.”
En aquest sentit, valora positivament el fet que “la nova legislació sigui més exigent tant amb la universitat pública com amb la privada.” I sap fins a quin punt els centres no depenents de l’Administració han estat víctimes dels prejudicis: “Durant molt de temps existia el tòpic que les escoles privades, com que els seus alumnes pagaven per estudiar-hi, havien d’aprovar-los necessàriament. Això no passa a la nostra Universitat, graduar-se en qualsevol dels nostres centres ha estat i és molt dur.” Aquesta duresa té la seva recompensa: “Aconseguim que l’estudiant inverteixi el seu potencial al servei de la seva formació.”
El rector de la URL subratlla que “els centres de la Universitat Ramon Llull han desenvolupat una tasca pionera a Catalunya mitjançant la introducció d’estudis innovadors” i afegeix amb convenciment que “l’estructura d’una universitat privada facilita una implantació molt més accelerada d’elements que en un futur seran indispensables.”
