Text del 2002
La Fundació Catalana de l’Esplai té com a finalitat impulsar l’educació en el lleure d’infants, joves i adults i desenvolupar la vida associativa com a espai de vertebració d’una societat democràtica. Qui millor en pot parlar és el seu president, Josep Gassó.
“La Fundació és el resultat d’un procés de més de 30 anys”, ens avança. Aquest procés s’inicia quan “un conjunt nombrós de persones, la majoria vinculades al món de l’educació, comencen a treballar en barris de la perifèria de Barcelona.”
Entre aquests joves inquiets hi havia Josep Gassó, que compartia els desigs dels seus companys: “Volíem que l’espai de lleure de què disposaven els infants en sortir de l’escola fos realment educatiu.” A aquells emprenedors els guiava la convicció que la clau en la formació dels infants consisteix en “la col·laboració entre tots els agents educatius d’un territori.”
A partir d’aquestes premisses, “vam impulsar els primers centres d’esplai de funcionament diari.” Per tirar endavant el projecte van adoptar una fórmula senzilla i efectiva: “Combinàvem la tasca de voluntaris i professionals.” La idea no va trigar a reeixir. Cada cop eren més les persones i entitats implicades en aquesta iniciativa altruista, d’aquí que, ara fa cinc anys, els seus responsables decidissin englobar-les totes en una sola institució. Acabava de néixer la Fundació Catalana de l’Esplai.
El nostre protagonista està convençut que la tasca de les entitats és “imprescindible.” Al seu parer, “el deure de l’Administració és vetllar pel dret a la cultura, a l’educació i a la participació ens els afers socials. Ara bé, ha de deixar que sigui la societat per ella mateixa que es vertebri en entitats com la nostra. No és positiu que depenguem excessivament de les subvencions, perquè això posaria en perill la nostra autonomia.” Tanmateix, això no eximeix els poders públics de “recolzar-nos econòmicament i jurídicament.”
No és únicament amb el govern català que el nostre protagonista ha de mantenir un estret contacte: “Des de fa dos anys, hem creat una plataforma d’ONG d’àmbit estatal en què participen les 16 grans organitzacions del país, entre les quals destaquen Creu Roja Espanyola, ONCE i Càritas.” No són poques les fites assolides per la plataforma des del seu naixement: “Hem negociat amb el govern espanyol la nova llei d’associacions. En aquests moments estem debatent la llei de fundacions i d’incentius fiscals i estem elaborant un llibre blanc sobre el tercer sector. D’altra banda, també ha estat constituït un consell estatal d’ONG, un òrgan de diàleg permanent entre aquestes entitats i l’Administració.”
La creació d’aquesta plataforma respon a una vella reivindicació: “Amb la democràcia, el país va dedicar grans esforços a estructurar molts àmbits, però el de les ONG restava pendent. De fet, la llei d’associacions amb què ens regíem fins no fa gaire datava de 1964.”
Està en preparació el text de la nova llei de mecenatge, que “representa un avenç considerable.” Josep Gassó reivindica la necessitat que “les fundacions de caire social gaudeixin d’un tractament específic i privilegiat pel que fa a la fiscalitat.”
També reclama “un control de les fundacions per part de l’Estat, que és l’encarregat de garantir que tota aquesta mena d’activitats es desenvolupin correctament. Em sembla bàsic que des del mateix sector establim uns codis ètics perquè tant l’Administració com la societat confiïn en nosaltres. La tasca dels governs consisteix a definir tot un seguit d’objectius i accions conjuntament amb les associacions sense ànim de lucre.”
Entre aquests objectius hi ha els relacionats amb el medi ambient, una àrea en què la Fundació Catalana de l’Esplai també treballa: “Educar els joves, i en general la ciutadania, en la solidaritat implica en un primer estadi molt elemental l’estimació pel territori on viuen.” En el cas del Baix Llobregat, bressol de l’entitat que ens ocupa, aquesta necessitat és particularment patent: “Aquesta zona, tan explotada industrialment, disposa de racons meravellosos, com ara la desembocadura del Llobregat i la nostra intenció és que els més joves es comprometin en la seva protecció. És una manera de sentir-se més ciutadans de Catalunya.
“L’educació ambiental és un dels eixos fonamentals de la Fundació”, subratlla el seu president, i ens avança que “aviat publicarem una collecció de volums sota el títol Explorar Catalunya, un recull de 200 excursions per portar a terme amb grups de nens i joves d’edats diverses.”
Les iniciatives de l’entitat en l’àmbit de l’ecologia són moltes més: “Cada estiu organitzem camps de treball a diferents indrets de Catalunya. No es tracta únicament d’una activitat formativa i de lleure, sinó que també implica un compromís per part de tots els participants, ja que aquests presten un servei voluntari a la comunitat.”
Un altre dels àmbits en què treballen Josep Gassó i els seus companys és el de l’exclusió social: “Quan parlem d’educació en el temps lliure, destaquem que aquest pot ser l’espai de les desigualtats, perquè, si bé l’Estat vetlla per l’escolar ització de tots els infants, no presta gaire atenció al món del lleure educatiu. Els recursos econòmics de cada família determinen les seves possibilitats de gaudir-ne. D’aquí que treballem per a la inclusió dels nens més desfavorits en les activitats socials.”
Des de l’any 2001, la Fundació treballa conjuntament amb la FAPAC per a possibilitar un lleure educatiu, de qualitat i sense discriminacions que va més enllà de l’horari lectiu. En aquest punt, el senyor Gassó destaca un altre dels “eixos temàtics: les noves tecnologies. Col·laborem amb la Generalitat en el manteniment d’aules informàtiques situades en barris perifèrics, perquè els educadors transmetin aquests coneixements als ciutadans amb menys recursos.”
Tant Josep com els seus companys voldrien que la seva tasca tingués una continuïtat. Per això, juntament amb la UB, imparteixen “un curs de postgrau sobre direcció de projectes i entitats d’educació en el lleure.” La formació en el lleure, doncs, té el futur garantit.
