Text del 2002
Un món sense sords.
.
Ajudar persones afectades de sordesa a recuperar l’audició és l’objectiu de la Fundació d’Otologia Dr. García-Ibáñez nascuda el 1996 a Barcelona. Els avenços en el món científic i tecnològic han fet possible una realitat que fins fa unes dècades semblava difícil d’assolir. Alguns casos de malalties de l’orella que produeixen sordesa poden ser tractats mitjançant la col·locació d’un implant coclear al seu interior. “És una intervenció que comporta una despesa econòmica important i la Seguretat Social en realitza molt poques. Davant aquesta situació, moltes persones susceptibles de rebre un implant coclear, però sense recursos econòmics, es veuen obligades a continuar en el món del silenci.” Són paraules del president de la Fundació d’Otologia, el Dr. Emilio García-Ibáñez, un emiment otòleg que desenvolupa la seva labor a Barcelona i que va realitzar l’any 1985 el primer implant coclear a Espanya. I és que l’Institut d’Otologia García-Ibáñez és pioner en aquestes tècniques.
Les finalitats de la Fundació són diverses, beneficoassistencial, científica i docent. “Partim de la doctrina que totes les persones afectades per algun tipus de discapacitat, sigui quina sigui, tenen el dret a rebre els recursos adequats a les seves necessitats i som conscients del fet que aquests recursos, sovint, no estan a l’abast de tots. Per això hem volgut oferir al col·lectiu de persones sordes i sense recursos econòmics la possibilitat d’accedir, a través de la Fundació, a aquest dret.” Aquest projecte assistencial va néixer el 1996 com a homenatge pòstum a la figura del Dr. José Luis García-Ibáñez, que va desenvolupar durant molts anys una brillant i intensa trajectòria professional en el camp de les persones afectades de sordesa.
L’implant coclear és l’adaptació quirúrgica d’un implant electrònic els electrodes del qual són introduïts a la còclea amb l’objectiu d’estimular-la. “És una tècnica mèdica que permet que persones totalment sordes o nens nascuts sords recuperin l’audició. S’aplica a persones amb sordeses profundes o totals per a les quals no és útil l’audiòfon convencional i que no tenen altra possibilitat de recuperació auditiva. L’implant es col·loca a sota de la pell. La part externa de l’implant és un microprocessador que s’encarrega, a través d’un petit micròfon, de recollir la paraula, amplificar-la i codificar-la, perquè sigui transmesa a través dels electrodes i el nervi auditiu als centres cerebrals d’audició, capaços d’entendre el senyal codificat com a paraules. El gran esforç tecnològic es troba en aquest aparell que porta l’energia i els impulsos perquè es pugui processar el so.”
Es tracta d’una intervenció delicada però d’evolució postoperatòria relativament simple. “Es pot aplicar en aquelles persones que han perdut la capacitat sensorial de l’orella interna, de la còclea, i això no els permet rebre ni transmetre sons al cervell. L’implant és com un by-pass, transmet el so directament al nervi auditiu i fins al cervell. Una persona adulta que ha perdut l’audició, si se sotmet a l’implant, no tindrà problemes per a recordar les paraules, entendre i expressar-se de nou. En canvi, un nen que neix sord podrà tenir audició si se li implanta precoçment i això va seguit d’una bona rehabilitació logopèdica; haurà de fer un esforç logopèdic durant 2 o 3 anys per aprendre el llenguatge. Un nen sordmut, si no es fa l’implant durant els primers anys de vida, perdrà l’oportunitat, perquè la plasticitat del cervell, amb els anys, va disminuint i no serà capaç de tenir un aprenentatge del so i de la paraula. L’edat límit serien els 8 anys (amb excepcions). Les persones poden arribar a recuperar, si no el 100% de l’audició, fins a un 80%, cosa que els permet portar una vida pràcticament normal.”
Aquest gran avenç de la ciència no ha estat ben rebut per tothom. Algunes associacions de llenguatge per signes espanyoles critiquen aquest tipus d’intervenció. “Deuen tenir els seus motius per oposar-s’hi. Cal que reflexionin i s’adonin que si es poden anar realitzant aquests implants, deixarà d’haver-hi persones sordes. Si tots els nens que neixen sords se sotmeten a l’implant, podran créixer amb total normalitat i fer una vida igual que la dels nens sans. Sens dubte, acabarien desapareixent molts centres dedicats a les persones sordes. A Espanya, un de cada mil naixements és un nen sord. El cost econòmic que comporta aquest nen és molt elevat. Si les autoritats polítiques en prenguessin consciència, s’adonarien que és molt més econòmic fer l’implant al nen sord que arrossegar aquesta patologia tota la vida.”
L’actuació d’aquesta Fundació ha permès que diverses persones hagin recuperat l’audició gràcies al Pla d’Ajuda que organitza. “Es tracta d’un protocol d’actuació, dissenyat pel Comitè Medicobenèfic de la Fundació, amb l’objectiu d’ajudar, de forma objectiva, a persones sordes diagnosticades com a òptims candidats a rebre un implant coclear i sense recursos econòmics per accedir a aquest tipus de tractament. La nostra actuació acaba de començar i creiem que és important que la població conegui la nostra tasca i la manera d’accedir a les ajudes que oferim. A través de la nostra revista, Auris, mostrem les activitats que realitzem, contribuïm a la divulgació d’articles i estudis científics d’actualitat sobre els implants coclears i les noves tecnologies, oferim el testimoni directe de persones que s’han beneficiat de la intervenció i difonem l’opinió d’especialistes i professionals del sector.”
En aquest vessant divulgatiu de la realitat dels implants, la Fundació realitza simposis en col·laboració amb altres institucions, “també congressos, a més de participar en altres activitats. Hem elaborat un vídeo on s’explica de forma clara i atractiva què és la Fundació d’Otologia Dr. García-Ibáñez i què és l’implant coclear. Volem informar, però també saber quines són les diferents inquietuds que hi ha al voltant d’aquesta patologia, tant socialment com professional, amb l’objectiu de millorar la nostra labor.”
Pel que fa al camp d’investigació, “la Fundació convoca el Premi Fundació García-Ibáñez, en reconeixement a la tasca científica i com a suport i incentiu a totes aquelles persones que dediquen la seva feina i esforç en benefici de la sordesa. També es realitzen cursos de formació sobre microcirurgia de l’orella i disecció de l’os temporal. A més, en un ambient més lúdic i festiu, s’organitza el Torneig de Golf Fundació García-Ibáñez per recaptar fons per contribuir a la realització d’un implant coclear a un nen sord sense recursos econòmics.”
Per dur a terme aquest projecte assistencial es compta amb el suport bàsic de moltes empreses, entitats i particulars que fan que infants i adults afectats de sordesa passin del món del silenci a un món normal, que el somni es converteixi en realitat.
