Text del 2002
No perquè siguem minusvàlids som menys vàlids
Un dels col·lectius de població més desatesos en l’àmbit assistencial és el dels minusvàlids. A l’Estat espanyol hi ha diferents iniciatives que donen suport i assistència a persones amb disminucions (físiques, psíquiques i sensorials, tant del país com de fora). Fundació Amiba n’és una d’elles. La presideix Antonio Cortés Porcel que ens explica quines finalitats té aquesta entitat: “Es va crear per ajudar persones amb disminucions a desplaçar-se d’un lloc a un altre. Tenim una xarxa de microbusos que s’encarreguen de transportar persones des de casa seva al seu lloc de treball, a l’escola o allà on desitgin. Aquesta va ser la prioritat inicial de la Fundació però els objectius van més enllà i pretenem trobar solucions a les diferents necessitats del col·lectiu.” La idea de posar en marxa aquesta Fundació va sorgir a partir de l’Associació de minusvàlids de Barcelona, l’organització que s’encarrega de vendre l’anomenat Cupó dels Minusvàlids.
Malgrat que aquest cupó es troba en una situació d’irregularitat –les administracions no acaben de donar el permís administratiu, però tampoc han paralitzat l’activitat que fa més de 14 anys que es perllonga– es poden trobar venedors de cupons dels minusvàlids a la major part de ciutats catalanes. “Els diners que s’obtenen d’aquesta venda van destinats a la Fundació. L’Associació que gestiona la distribució del cupó i la seva venda és totalment legal. Vam voler demostrar a les administracions i a la societat que els beneficis de la venda dels cupons s’invertien en assistència per al col·lectiu de minusvàlids i vam crear la Fundació Amiba. Tenim molts projectes per a aquesta entitat. El primer ha estat organitzar un servei de transport adaptat. Disposem d’una flota de 29 microbusos que l’any 2001 va realitzar 78.000 serveis a tot Catalunya, bàsicament a l’àrea de Barcelona.” La Fundació té contractats 25 xofers que es van tornant. La majoria d’ells tenen algun tipus de disminució que no els impedeix portar un vehicle de transport. “Gairebé tots van començar venent cupons i posteriorment han accedit a altres llocs de treball.”
I és que la venta de cupons és la clau perquè aquesta estructura funcioni i els guanys derivin en beneficis per als minusvàlids. “A l’Associació hi ha al voltant de 2.000 persones que viuen de la venda de cupons. Sempre dic a les persones que s’interessen pel lloc de treball de venedor que si volen aspirar a treballar algun dia darrere una taula, primer han de passar per la feina de carrer. Jo vaig començar així.” Antonio Cortés Porcel coneix la problemàtica dels incapacitats perquè la pateix directament. La seva és una vida plena de contrastos que pren un rumb inesperat quan fa 14 anys va decidir deixar la seva professió de confeccionista per una de venedor de cupons. “Al cap d’un temps em van agafar d’inspector, una tasca que realitzava des de casa. Segurament, va ser en aquest punt que vaig prendre consciència de les dificultats que teníem els minusvàlids per desplaçar-nos. Des de l’Associació estem demostrant que tota persona amb una disminució pot treballar i no cal que estigui a casa esperant l’insignificant subsidi de minusvalidesa que dóna el govern. No perquè siguem minusvàlids som menys vàlids.”
La Fundació Amiba ha creat un centre de rehabilitació per a aquelles persones que necessitin una ajuda complementària a la que reben als hospitals públics. “Avui la major part de disminuïts físics ho són a causa d’accidents de circulació o de treball. Els afectats reben atenció mèdica i de rehabilitació als hospitals, però no és suficient. Quan el pacient és donat d’alta de l’hospital no està del tot rehabilitat. Nosaltres hem estructurat un centre de rehabilitació que disposa de 700 m2 d’espai per distribuir la infraestructura necessària. Les instal·lacions poden acollir més de 700 persones per setmana. L’atenció al pacient és preferent, no hi ha presses i es cobra un preu mínim pel tractament. El disminuït ha d’entendre que les persones que donem el servei estem fent un esforç que s’ha de valorar.”
Un dels objectius futurs de la Fundació és crear tallers d’autoocupació. “No podem arriscar-nos a dur a terme massa actuacions de cop, ja que aspirem que cada un dels projectes sigui sostenible en el temps. La idea de la Fundació és buscar l’autosostenibilitat. Els tallers ocupacionals són un opció molt adequada. La gent podria treballar en tecnologia, disseny gràfic, màrqueting, etc., feines en les quals només s’utilitzen les mans. Això s’haurà d’estudiar molt bé i veure quin tipus de feina és més adequada a cada persona.” I afegeix: “La idea de la Fundació és no sols dur a terme actuacions que comportin beneficis per al col·lectiu de minusvàlids, sinó, sense que tingui un caire reivindicatiu, realitzar-ne de tipus social i divulgatiu: conferències, explicar la nostra tasca als mitjans de comunicació, donar a conèixer en quina situació es troben les persones amb disminucions… Volem treballar en una línia positiva, no pas que els polítics ho interpretin com un enfrontament.”
Les intencions de la Fundació van més enllà: “Volem crear centres de dia per a persones amb disminucions que no poden permetre’s pagar un centre d’aquestes característiques. Hi ha disminuïts que no tenen família ni gent al seu voltant que els pugui ajudar. Els centres de dia són una solució molt adequada per a aquestes persones. Per altra banda, col·laborem amb la Creu Roja en el banc d’aliments.” Aquesta entitat ja disposa d’un club esportiu i ha format la primera coral de minusvàlids de Catalunya. “Les dues iniciatives han tingut una gran acollida. Al club esportiu es practica natació, atletisme, bàsquet (estem a primera divisió), tennis, tennis de taula i petanca, aquest últim esport el valorem molt perquè el pot practicar qualsevol disminuït i també la gent gran.”
Antonio Cortés explica que: “Des de l’Associació lluitem per aconseguir que la nostra situació jurídica sigui totalment regular, i no serà fàcil perquè hi ha molta pressió per part d’una organització de cecs per tal que no s’aconsegueixi. Diuen que ocupem l’espai d’altres cupons, cosa totalment errònia, ja que a Catalunya hi ha altres tipus de loteria i cupons. Mentrestant, des de l’Associació i la Fundació, treballem per millorar la qualitat de vida del col·lectiu de minusvàlids.” Es mostra decebut per la manca d’unió entre les associacions de minusvàlids. “Les reivindicacions haurien de tenir una única veu i de segur que assoliríem més objectius.” La societat tot just comença a ser conscient de la realitat de les persones discapacitades, però hi ha molt de camí per recórrer. Per anar endavant “m’he rodejat d’un equip molt bo de persones, de les quals un 97% són minusvàlides, que comparteixen els objectius de la Fundació.” Només resta felicitar aquesta entitat per la tasca que porta realitzant des de fa gairebé quinze anys, que farà el 21 de desembre de 2002, i el seu president que ha impregnat la Fundació de la seva vitalitat, honestedat i solidaritat.
