Text del 2002.
“Al darrere d’un gran tècnic sempre hi ha un gran delineant”
“Els membres del col·lectiu tenen facultats suficients per exercir de manera independent com a professionals liberals”
La humilitat és el seu tret més característic. Ells es consideren el darrer esglaó en la ca-dena del disseny constructor, però potser seria més correcte invertir l’ordre i dir que en són el primer si considerem la importància de la tasca que desenvolupen: “El delineant sempre ha exercit de col·laborador directe d’altres tècnics. Al darrere d’un gran tècnic sempre hi ha un gran delineant. Ara bé, els membres del col·lectiu tenen facultats suficients per exercir de manera independent com a professionals liberals”, explica Antonio Pérez, president des de fa set anys del Col·legi Oficial de Delineants de Lleida, una institució amb 130 membres. “Després d’uns anys difícils, el Col·legi torna a ser el nexe d’unió entre tots els col·legiats i representa allò que el col·lectiu demana.”
Encara hi ha assignatures pendents, però: “M’agradaria donar l’oportunitat a tots els delineants que es dediquen a alguna activitat artística d’exposar les seves obres. Molts d’ells ja ho fan en sales d’arreu de l’Estat espanyol.” El somni últim d’aquesta prestigiosa entitat seria “que el Col·legi comptés amb el seu propi fons artístic, recollit gràcies a les donacions dels membres.”
Molt ha evolucionat la professió des que el president de l’entitat va començar a exercir-la. Així, Antonio Pérez encara recorda “quan dibuixàvem els plànols amb el tiralínies i fèiem els càlculs amb el promptuari.”
El segle xxi, però, ha obsequiat el gremi amb “la tècnica multimèdia. Les darreres generacions de delineants són autèntics ministres de l’ordinador, capaços d’obtenir resultats impressionants de les eines informàtiques.” Convençut que “avui dia la informàtica és vital”, ens revela que “ni l’Administració ni cap empresa privada no contractarà un delineant que no tingui coneixements d’aquesta eina.”
Tanmateix, els delineants no han de permetre que aquestes facilitats eclipsin el seu esperit creatiu: “Les màquines són molt fredes i cal preservar la creativitat. De vegades, per fer-ho, només cal dibuixar quatre traços amb llapis en un paper.” No obstant això, hem de ser realistes i no perdre de vista que les possibilitats de desenvolupar el vessant artístic d’un delineant les regula el món laboral: “Hi ha delineants que es limiten únicament a traslladar sobre plànol les idees d’altres professionals. En canvi, hi ha companys molt introduïts en el món de l’arquitectura que tenen oportunitat d’imprimir a la feina part de la seva collita, perquè les obres en què col·laboren siguin també seves.”
“Treballar l’espai en les tres dimensions” és l’objectiu fonamental de la titulació que reben els nostres delineants als centres d’ensenyament, un bon punt de partida per a tot aquell que vulgui dedicar-se al disseny. Els delineants reben una formació de grau superior als centres de formació professional en molts vessants: desenvolupament de projectes de construcció i disseny, de fluids industrials, etc. Vet aquí un bon exemple de la multitud de portes que obre la formació professional, una opció mancada de prestigi al nostre país: “Ningú no s’ha de sentir inferior a ningú. L’important és que cadascú sigui bo en la seva tasca tant com pugui.”
En aquest punt, Antonio aprofita per rompre una llança a favor d’altres professions: “Hi ha oficis tradicionals d’una gran dignitat, com el de manobre o el d’electricista, que la societat menysprea, senzillament perquè practicar-los no exigeix passar per la universitat.”
És més, “hi ha una gran mancança d’operaris. No és fàcil trobar algú capaç de muntar un circuit de calefacció correctament, una instal·lació d’allò més elemental. L’especialista en aquest ofici sempre tindrà múltiples ofertes de feina.” Un cop finalitzada la preparació, “cal estar col·legiat” per exercir la professió de delineant. Ara bé, el Col·legi Oficial de Delineants de Lleida no es limita a regular la professió, sinó que és una entitat compromesa amb la societat que duu a terme altres tasques de vital importància, com, per exemple, promoure la formació continuada dels seus membres mitjançant “convenis amb diverses institucions, com l’Institut Gaudí, les escoles de formació professional i la Universitat de Lleida.”
Els cursets que organitzen tenen molt bona acollida entre els col·legiats. Parlar de reciclatge significa, un cop més, parlar d’informàtica. El responsable del Col·legi està convençut que aquesta eina encara ha de donar moltes més sorpreses al col·lectiu: “Avui, un cop dibuixat un objecte a la pantalla de l’ordinador, el pots observar des de totes les perspectives. Ara bé, ens esperen nous avenços, com la possibilitat de seccionar aquest objecte per on ens convingui o fusionar-lo amb un altre. De segur que els informàtics aniran dissenyant nous programes que permetin l’execució d’aquestes tasques, i el delineant haurà d’estar al dia d’aquestes novetats.”
La preservació de la deontologia professional constitueix un altre dels leitmotiv d’aquesta entitat. En conseqüència, el Col·legi intervé en cas de conflicte, “ja sigui entre col·legiats o entre un client i un delineant. La nostra postura és sempre la d’un mediador.”
Val a dir que el col·lectiu dels delineants, que a Catalunya aplega gairebé 2.000 professionals, és un dels grans desconeguts al nostre país, malgrat el paper determinant que acompleix en la nostra societat. Sense anar més lluny, “en més d’una ocasió es requereixen informes pericials d’un delineant per utilitzar-los a efectes legals.”
Al professional ben preparat, inquiet pel reciclatge i respectuós amb els principis ètics de l’ofici, no li han de mancar encàrrecs: “Pràcticament la totalitat del col·lectiu de delineants lleidatans està treballant. Els col·legiats, un cop inscrits, s’incorporen al món laboral en menys de sis mesos.”
Aquest col·lectiu es distribueix de la manera següent: El 70% dels col·legiats es dedica a l’exercici liberal de la professió, mentre que la resta són assalariats i funcionaris. Cal fer una distinció, però. Hi ha delineants autònoms amb despatx propi, però també n’hi ha que treballen a casa d’un altre. Els despatxos d’arquitectura i enginyeria no acostumen a contractar personal fix, sinó que s’estimen més que tot un seguit de professionals independents treballin unes hores determinades a l’empresa. Independents, funcionaris o assalariats, els delineants constitueixen un pilar fonamental del món labo-ral i artístic català. “El fet de saber que pertanyen a col·legis amb prestigi com el de Lleida contribueix a reafirmar la seva vàlua professional.”
