Yolanda Piedra Mañes
Fotografia: Àngel Font
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

Sra. Yolanda Piedra Mañes

ASOCIACIÓN DE EMPRESARIOS MARÍTIMOS Y PESQUEROS

Text del 2002.

“El sector pesquer català està integrat per gent molt honrada”

El món del mar protagonitza aquesta pàgina. Ens en parlarà Yolanda Piedra, secretària general de l’Asociación de Empresarios Marítimos y Pesqueros, EMPA, fundada a Catalunya fa cinc anys. És la patronal de l’Estat espanyol amb més associats, “homes i dones molt honrats. A Catalunya, el món empresarial té cultura empresarial i s’associa a fi de defensar els seus interessos. Alhora, però, les associacions tenen un vessant social que les empeny a interessar-se per altres qüestions que consideren justes i que volen protegir.”

Al seu parer, el tarannà català ens mou a agrupar-nos: “Ens caracteritzem per una gran voluntat, l’afany de treballar i uns ideals molt arrelats. Quan un poble no pot expressar totes les seves capacitats, a causa de l’absència d’un poder real polític que li impedeix accedir directament a institucions superiors com la Unió Europea, el teixit econòmic i social d’aquest poble s’uneix per arribar a aquestes instàncies a través de l’associacionisme. Fins al naixement de l’Associació, hi havia tot un seguit d’antigues institucions oficials que defensaven els interessos dels seus afiliats, interessos de caràcter estratègic.”

Calia, doncs, “una associació que sotmetés aquesta estratègia als serveis que necessitava el sector.” Yolanda Piedra subratlla que la seva és “una associació atípica, perquè els càrrecs de responsabilitat no els ocupem gent del sector. És important que els qui prenen les decisions no tinguin interessos econòmics propis en el sector. Ens convé que les seves motivacions siguin emocionals i professionals.” Ara bé, tots els caps de l’EMPA s’hi van incorporar quan ja tenien un profund coneixement del món de les patronals.

Entre les darreres iniciatives en què ha estat implicada l’entitat, la secretària destaca el “Plan Estratégico para el Sector Pesquero Español, finançat per la Unió Europea, en el qual hi ha implicats el Govern central, els autonòmics, les patronals, els sindicats, les confraries, etc.”

La mateixa Associació ha liderat el projecte d’aquest pla, que persegueix, en darrer terme, “una conciliació molt necessària, perquè els europeus som víctimes d’un problema molt greu. La nostra Associació, encara que d’àmbit estatal, té caràcter mediterrani, la qual cosa no està exempta d’importància. Fins ara, les negociacions de la Unió Europea amb l’Estat espanyol en els afers de política pesquera comuna se centraven en la gran flota, la del nord. La flota del Mediterrani està composta per vaixells de dimensions molt reduïdes però, paradoxalment, per l’elevat nombre de naus que la conformen, donen ocupació a més del 80% del sector pesquer.”

Al seu parer, “Espanya és tradicionalment un país pesquer. No obstant això, aquest fet indiscutible no ha estat prou defensat, fins al punt d’haver estat oblidat per la resta dels països comunitaris (només cal considerar la nostra ubicació geogràfica). Cal remarcar que des de la Unió Europea s’ha treballat sobretot en benefici de la flota del nord, i s’ha deixat en l’oblit la del Mediterrani, on es trobaven la majoria de les empreses i els treballadors. Com a conseqüència, tampoc no havíem tingut en compte altres països banyats pel nostre mar, com el Marroc. Per sort, tot sembla indicar que, per primera vegada, la Unió Europea considera la possibilitat d’establir un diàleg amb el Mediterrani.”

La secretària general de l’Associació assegura que la flota pesquera espa­nyola “sempre ha tingut molta cura, a diferència d’altres, a respectar les restriccions i imposicions comunitàries relatives al sector. Tant el Govern central com la Generalitat apliquen estrictament les directrius de la Unió pel que fa al desballestament de vaixells. Altres països, en canvi, han destinat el finançament europeu a construir noves embarcacions. Actualment, Espanya, després d’haver respectat tots els compromisos adquirits, ja no disposa de diners, ni tan sols per renovar els vaixells a fi que siguin més segurs.”

Yolanda Piedra subratlla que, tot i així, actualment “comptem amb una flota bastant moderna, a la qual s’han incorporat tots els elements de seguretat, i hem renovat les xarxes per evitar la pesca de peix petit. També hem introduït les subhastes electròniques a les llotges de les confraries i, fins i tot, s’està experimentant la subhasta de peix a Internet.”

L’Associació ha intervingut de manera directa a l‘hora d’establir noves directrius i normatives en el món pesquer. L’entitat que representa ha tingut un paper formal i seriós en les mobilitzacions protagonitzades pel sector que, gràcies a la seva unitat, van arribar a provocar “el tancament d’alguns ports, entre els quals el de Barcelona, i el relleu d’alguns dels càrrecs del Govern català.”

Pel que fa a la situació actual del sector, des del punt de vista laboral, la pesca mediterrània europea necessita la mà d’obra dels països del sud de la Mediterrània i fins i tot de l’Àfrica subsahariana: “Es tracta d’indrets amb una llarga tradició pesquera, on els treballadors són qualificats en arts de pesca, ja que, si bé no han rebut una formació reglada, tenen una vasta experiència sovint heretada de pares a fills.” I és que sembla que a les nostres contrades hi ha manca de vocacions: “El sector de la pesca és molt dur i, en conseqüència, els joves no volen sortir a la mar.”

Els treballadors immigrants, doncs, són més que necessaris. El que cal és que arribin a casa nostra en unes condicions dignes: “Cada any organitzem una missió empresarial. L’any 2001 ens vam desplaçar al Senegal, on ens vam entrevistar amb les autoritats per mirar d’arribar a un acord. Ens han visitat també representants d´altres països africans. Volem que els treballadors extracomunitaris desembarquin a Espanya amb la documentació en regla, a través de les organitzacions, amb un contracte laboral acordat entre ministeris. Els contingents de mà d’obra estrangera han d’arribar a les nostres costes amb tota normalitat i cal proporcionar-los la documentació necessària per accedir als cursos que els permetin exercir la professió de pescador.”

Aquests treballadors gaudirien, per descomptat, de les mateixes condicions salarials que els autòctons: “Tots els sectors econòmics funcionen segons el règim habitual de la Seguretat Social. Nosaltres, en canvi, tenim un règim especial, el règim del mar. Precisament, una de les nostres principals inquietuds és preservar la tradició del salari a la part, això és, segons la quantitat de peix pescat, cada treballador se n’enduu una part.”

L’EMPA manté un contacte estret amb els seus afiliats: “Tenim un gabinet jurídic en ple funcionament. Nosaltres mateixos ens ocupem de les gestions oportunes quan els armadors tenen algun conflicte amb l’Administració. Fins i tot, mentre que per un costat hem tramitat contenciosos administratius, per un altre hem denunciat els pescadors que no respecten el medi ambient. A més, proporcionem als membres de l’Associació un ampli assessorament sobre múltiples qüestions.” Vet aquí una associació que no desempara ni el sector ni els seus membres.