Text del 2002.
“A poc a poc l’Administració comença a entendre que les mútues són una peça fonamental per complementar l’acció pública de seguretat social”
L’ajuda mutual, l’associació de persones o col·lectius afectats per uns mateixos interessos i riscos, i el seu esforç per protegir-se de forma desinteressada, és un signe distintiu del poble català. Amb una llarga tradició, les mútues han evolucionat d’acord amb les transformacions del nostre país i s’han consolidat com un instrument de suport de la nostra economia productiva, com a funció complementària i alternativa de la Seguretat Social pública. Prova de la importància d’aquest sector és que ja l’any 1896 es dota d’una de les institucions empresarials més em-blemàtiques del nostre país, la Federació de Mutualitats de Catalunya: “És la institució representativa dels interessos del mutualisme català, interessos que no són estrictament privats, sinó que participen de l’interès general al servei de la societat. Actualment, la Federació la integren 130 mútues repartides per tot el territori, amb més d’un milió d’associats en conjunt. El nostre objectiu és la consolidació i promoció del mutualisme social com a oferta asseguradora de caràcter no lucratiu, complementària de l’acció pública. La tipologia mutual és àmplia i diversa, com es correspon a la riquesa social i organitzativa del nostre país. Mútues d’origen gremial, professional, empresarial, sanitàries o de pensions, de base local o de projecció internacional, conviuen en la Federació. El grau d’entesa i col·laboració entre les mútues en el si de la Federació, amb independència de la història i el volum de cada entitat, és extraordinari. No crec que això sigui gaire comú en aquest tipus d’institucions representatives, en les quals, per regla general, l’afany de protagonisme o els interessos particulars d’alguns governen l’acció col·lectiva. La Federació en això és excepcional, i crec que aquest és el secret de la seva eficàcia i del seu prestigi.”
Montserrat Pinyol, nomenada presidenta de la Federació per segona vegada consecutiva el juny de 2001, és una advocada vocacional des de fa vint-i-vuit anys i una persona convençuda del mutualisme: “Vaig descobrir el mutualisme quan, amb 29 anys, amb uns companys advocats vam decidir presentar-nos a les eleccions de la Mútua dels advocats de Catalunya. Hi vaig estar set anys de vocal i, posteriorment, en vaig ser elegida presidenta, del 1988 al 2000, coincidint amb l’etapa de més expansió de la seva història, que es remunta a l’any 1840. Quan en deixar aquest càrrec se’m va proposar presidir la Federació, no ho vaig dubtar. L’honor que se’m feia exigia el meu compromís, sense reserves. Agafar el relleu dels magnífics presidents que ha tingut la Federació al llarg dels més de cent anys d’història era tot un repte. Que totes les Mútues s’hagin posat d’acord en la meva persona és certament un honor al qual miro de correspondre amb la màxima dedicació.”
Montserrat Pinyol ha estat la primera dona elegida per presidir la Federació de Mutualitats de Catalunya. A més, és vicepresidenta primera de la Confederació Espanyola de Mutualitats: “És l’agrupació de totes les Federacions que hi ha a l’Estat, amb seu a Madrid. La nostra presència, i per què no dir-ho, també la nostra influència, són molt ben acceptades. La veritat és que estem molt còmodes a la Confederació. El seu president actual és el representant del mutualisme basc, que allí és una magnífica realitat perquè tant el seu govern com els diferents estaments socials han tingut molt clar, des del primer moment, que un país ha d’invertir en previsió social, i ells ho han fet. Fomentar la responsabilitat del ciutadà en la seva pròpia protecció és fonamental per moltes raons, entre d’altres per treure pressió a l’Estat allà on més ho necessita per poder desenvolupar-se en altres camps del benestar. Poder col·laborar a defensar i projectar el mutualisme social a Espanya, i a la Unió Europea, és una labor apassionant.”
La carrera de Montserrat Pinyol està caracteritzada pel seu esperit de servei a les institucions: “No he deixat mai de compaginar, en els meus anys d’exercici professional, la dedicació al meu despatx com a advocada especialista en dret immobiliari amb la implicació a les institucions. Quan assumeixes un càrrec com aquest, has de ser conscient de les seves servituds i estar disposada a donar molt sense pretendre obtenir un profit material o un avantatge personal.”
L’esperit de servei a les institucions del mutualisme és un fet singular, que s’ha equilibrat eficaçment amb la progressiva professionalització en la gestió de les mútues. “Servir a les institucions no vol dir servir-se d’elles”, afegeix Montserrat Pinyol.
Gràcies a la Federació el mutualisme ha avançat de forma molt significativa. El diàleg constant amb els poders públics i les instàncies polítiques és fonamental per superar les dificultats. Per això, la independència institucional i el rigor tècnic són factors clau. “A poc a poc l’Administració comença a entendre que les mútues són una peça fonamental per complementar l’acció pública de seguretat social. Els avenços són lents, és cert, però com a contrapartida he de dir que són sòlids, perquè estan basats en el raonament i en el convenciment. A la Federació som constants, insistents, no actuem per oportunisme, i sobretot som pacients. El nostre és un lobby transparent, sense rerefons de cap mena.”
La Federació i la Confederació han esdevingut una veu autoritzada que és escoltada. En aquests moments, el Govern de la Generalitat i la Federació estan treballant en la nova llei de mutualitats de Catalunya, en substitució de la vigent norma de 1991. “Les mútues evolucionen ràpidament. Solvència, agilitat gestora i seguretat jurídica han de trobar en cada cas i en cada moment el seu punt just d’equilibri. La naturalesa mutual, en la qual predomina la propietat col·lectiva per sobre de la particular o privada, no és cap obstacle per a la projecció empresarial de les mutualitats. Seria bo que amb el temps es pogués aprofundir una mica més en la competència exclusiva que la Generalitat té en mutualisme.”
La labor duta a terme per la Federació té el reconeixement de tots els sectors representats i s’albira un futur prometedor: “El mutualisme social és una aposta de futur. La Unió Europea evoluciona de l’estat del benestar cap a la societat del benestar, en un nou model plural que supera la visió estatalista que fins ara ha dominat. Sens dubte, no es tracta de destruir res, ni d’afeblir el paper de l’Estat, sinó de racionalitzar la seva acció posant l’èmfasi en el ciutadà. Per al mutualisme, Estat i mercat són instruments complementaris al servei de la protecció social del ciutadà, en cap cas no són fins en si mateixos.”
