ASOCIACIÓN PROVINCIAL DE CONSIGNATARIOS DE BUQUES
Text del 2002.
“Tarragona està assumint un conjunt de tràfics que abans no tenia, i això l’ha situat entre els quatre primers ports de la Península”
La tasca principal de l’Associació Provincial de Consignataris de Vaixells de Tarragona és assessorar els seus associats sobre tot allò que fa referència a la seva professió, fomentar la formació de la gent que integra la plantilla de cada una de les empreses, i orientar-los en la millora dels sistemes administratius i de gestió que estiguin a les seves mans, a més de representar-los davant de determinats organismes i institucions, siguin oficials o de tipus econòmic. Són trenta en aquests moments les empreses associades, gairebé el 95% de les que treballen al port de Tarragona, per això el seu president Josep A. Pérez Melet pensa que tenen prou força perquè, com a part de la comunitat portuària, ajudin també al creixement que està vivint el port de l’antiga Tarraco romana: “Crec que a Catalunya i Espanya no es coneix prou la importància que té aquest port, i el cert és que en els darrers 25 anys ha tingut una trajectòria ascendent fonamental. El fet que hagi mogut sempre càrregues de gran volum i no fraccionades fa que es conegui menys que altres ports que treballen amb mercaderies més petites i que demanen una quantitat més gran de transportistes i de gent que s’encarrega de fer-les arribar al seu destí. De tota manera, Tarragona està assumint un conjunt de tràfics que abans no tenia, tant de càrrega fraccionada com de càrrega general, i això l’ha situat entre els quatre primers ports de la Península.” Després dels ports de València, Algesires i Barcelona, Tarragona és el que té el volum de tones anuals més important.
En tots aquests moviments tenen cabuda en un lloc preeminent els consignataris de vaixells, la funció i la importància dels quals molta gent desconeix: “El consignatari és la persona que representa l’armador o el propietari del vaixell en el port, és ell qui té al seu càrrec el vaixell i la mercaderia que porta.”
Per acabar-ho d’aclarir, li demanem al senyor Pérez Melet que ens posi un exemple de com es desenvolupa la seva feina: “Posem per cas que un exportador vol enviar una mercaderia a un lloc determinat del planeta. Prèviament a fer la tramesa, s’ha de posar en contacte amb un consignatari de vaixells o amb un armador, tot depèn del volum de la càrrega, per aconseguir un vaixell que vagi cap a aquell destí concret i se li pugui emportar la mercaderia. Un cop ha trobat aquesta empresa, cal també que faci els tràmits de duana i que deixi la mercaderia al moll, perquè quan arribi el vaixell se la pugui endur. El consignatari serà aleshores l’encarregat de coordinar l’arribada del vaixell i d´informar totes les entitats involucrades en aquell transport.”
Però els consignataris no solament treballen amb vaixells de mercaderies, sinó que “també es treballa amb armadors que fan transport de passatgers.”
El nostre és un país amb molts quilòmetres de costa i, encara que molta gent ho desconeix, els productes que entren i surten de casa nostra ho fan en un 80% per via marítima, i només el 20% restant entren per terra, ja sigui per carretera o per ferrocarril. Això significa, doncs, que el transport marítim s’ha d’optimitzar tant com sigui possible: “El millor és que els contenidors dels vaixells sempre vagin plens, que arribin amb una càrrega i marxin amb una altra, però no sempre és així, i un exemple molt clar d’un cas en què no passa això és el del transport a les nostres regions insulars. El tràfic amb les Illes Balears és en un 90% destinació de mercaderies, però només en torna un 10%, mentre que a les Illes Canàries la proporció és de 70-30. Això passa perquè són zones que han optat per una estructura econòmica basada en el turisme i amb una baixa producció de béns industrials.”
El port de Tarragona, que és el que millor coneix Josep A. Pérez Melet, mou anualment uns 30 milions de tones: “D’aquestes, uns 14 o 15 milions són de productes petroquímics, uns 5 milions de carbó, 4 milions de cereals i 3 milions més de sòlids a granel d’altres tipus. La resta són de càrrega general, contenidors i vehicles.”
Té, doncs, una expansió francament important gràcies, en molt bona part, a tota la comunitat portuària i a les indústries i empreses de l’entorn, que també han col·laborat amb les seves iniciatives: “Els ports s’han de renovar constantment, han d’adequar la seva oferta als sistemes de comerç i de transport actuals, i per això calen grans inversions.”
Actualment, de fet, Tarragona gaudeix d’uns sistemes telemàtics d’informació dels més avançats del moment: “Els consignataris estem units amb l’autoritat portuària, amb la duana i amb un centre de distribució de dades de Madrid. Ara, a més, estem preparant un sistema que servirà per unir tots els components de la comunitat, la qual cosa ens col·locarà al capdavant de tots els ports espanyols.”
I és que Tarragona també té molta competència a la qual s’ha de fer front: “Tenim una gran competència dels ports de l’Atlàntic, com poden ser Rotterdam i Anvers, que tenen unes facilitats d’entrada i unes capacitats de transport terrestre cap al nostre país molt importants. Per aquesta raó estem treballant en un estudi sobre el sistema tarifari espanyol, perquè volem fer una estimació del cost d’un producte que arribi pel nord d’Europa o per un port mediterrani. Pensem que hauríem d’ajustar les nostres tarifes per tal de fer una oferta que pugui ser competitiva.”
Des que la Llei de ports va canviar, l’Associació de Consignataris hi té un paper més important, i això vol dir que pot aportar les seves opinions en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària: “Ara totes les empreses, siguin consignatàries, estibadores o d’altres activitats dins la comunitat portuària, tenim un lloc en el Consell d’Administració i, per tant, a l’hora de prendre determinades decisions podem aprovar-les o no.”
A Catalunya, a més, la gestió dels ports ha passat a mans de la Generalitat: “Encara hi ha determinades qüestions que vénen donades per l’Estat, però penso que s’està duent a terme una bona gestió que ha fet que els ports catalans puguin pensar en un futur optimista.”
