Text del 2001
“Concebem l’empresa com un tot, i per això oferim un servei d’assessorament integral, dinàmic i de qualitat”.
Col·legiat l’any 1985 a Barcelona, l’advocat Armand Busquets Terra-dellas regenta una assessoria a la mateixa capital catalana. Té, per tant, 16 anys d’experiència, “un component fonamental en l’exercici del dret.” Les àrees que cobreix el Bufet Busquets Terradellas, com-post gairebé en la seva totalitat per advocats, són “la mercantil, la laboral, la fiscal i la penal.”
L’Armand, que va començar treballant sol, va decidir envoltar-se d’altres professionals l’any dels Jocs Olímpics, quan es va adonar que “l’advocat que treballava sol tenia moltes menys oportunitats.” No considera que el seu sigui “un despatx de lletrats, sinó una empresa que presta serveis jurídics. L’advocat que exerceix aquesta tasca ha de deixar de considerar-se com a tal: és un assessor jurídic.”
Dels 14 integrants del bufet, 10 són llicenciats en dret, cadascun d’ells amb la seva especialitat: “Concebem l’empresa com un tot, i per això oferim un assessorament integral, dinàmic i de qualitat. En l’actualitat l’assessorament és un factor de competitivitat; nosaltres som un component més de l’empresa que assessorem. Per tot això, si bé l’especialització és un concepte cabdal a casa nostra, és important que la consultoria disposi d’un generalista capaç de traçar l’estratègia que se seguirà en cada assumpte, sense perdre de vista els matisos. Un cop dibuixada aquesta estratègia, l’especialista de cada segment podrà treure el màxim rendiment de la firma en qüestió. Cadascun dels serveis que oferim disposa d’un departament apart, amb el seu responsable corresponent.”
El Bufet Busquets Terradellas també té dos economistes al seu servei, que aporten al despatx un altre punt de vista: “Mentre que aquests, dotats d’una mentalitat més racional, tenen una preparació orientada a la part econòmica de l’empresa, els advocats són més adequats per a la defensa del client.”
Ambdós perfils no s’exclouen en absolut, sinó que “són totalment complementaris. La col·laboració entre tots dos gremis és indispensable per a un bon assessorament, ja que avui dia els problemes amb què s’enfronten els empresaris són d’una gran complexitat.” L’Armand posa bona nota al nostre país: “Catalunya és la comunitat d’Espanya amb millors assessors jurídics, en part pel dens teixit industrial que delimiten les nostres fronteres.”
“El principal ingredient de l’assessorament és la confiança”, assegura. “Els nostres clients han arribat a establir una relació personal amb el Bufet Busquets Terradellas, i per això deixen que els assessorem en tots els camps. Nosaltres no som una màquina de resoldre problemes.” La “bel·ligerància” és una de les característiques d’aquest jove equip. Part del seu dinamisme és degut a l’ús de “les noves tecnologies, gràcies a les quals es pot treballar molt més i a més velocitat.”
I és que, en la meitat dels casos, el mercat exigeix “respostes enèrgiques: els clients et visiten perquè aquella mateixa tarda tenen una reunió i han de prendre una decisió sobre qualsevol assumpte. No disposes de temps per estudiar el cas i respondre-li la setmana següent. La paraula ‘resultats’ –i resultats ràpids– és màgica.” Malauradament, el ritme de treball de l’Administració de justícia fa perdre la paciència a l’empresari en més d’una ocasió.
“A diferència del que diu la gent, la majoria de clients, almenys en el nostre cas, en què no es tracta de clients esporàdics, són agraïts.” Això significa satisfacció amb el servei que se’ls ofereix. La professionalitat és indispensable en un sector en què la competència és ferotge: “L’intrusisme existent en la meva professió demana una solució. Confio que s’acabarà establint una passantia o un període de pràctiques obligatori per esdevenir assessor. L’escola de pràctica jurídica és una bona idea, però no és suficient, perquè el que allí s’ensenya és més aviat teoria pràctica. El que el futur assessor necessita és treballar al costat d’un professional consagrat.”
Mesures com aquesta són les que garantirien a l’empresari un assessorament de qualitat, i és que, en paraules de l’Armand, “s’està començant a produir un fenomen nou: ens visiten clients decebuts amb el que els han ofert en un altre bufet.” En aquest sentit, els qui s’adrecin al Bufet Busquets Terradellas poden estar tranquils, ja que “tenim previst, en un període màxim de dos anys, obtenir la certificació de qualitat ISO.”
Un producte de qualitat, en el cas de les assessories, és també un producte franc; en altres paraules, uns consells que no perdin mai de vista el Codi Penal. El problema arriba quan és el client qui pretén fer la traveta a la llei. D’aquests, “la majoria són empresaris d’una certa edat, acostumats a un sistema del passat. Els joves, en canvi, han assumit que s’ha de pagar impostos.”
De fet, “l’essència del nostre negoci rau en el fet que el públic prengui consciència de la necessitat de complir amb certes obligacions laborals i fiscals. Al meu col·lectiu li interessa que l’empresariat respecti la llei, perquè per fer-ho reque-reix la nostra orientació, a fi de treure el màxim partit del seu negoci, sempre dins de la legalitat.”
Armand Busquets és del parer que “l’Agència Tributària s’ha tornat molt més rigorosa en la seva feina, i el funcionariat en general ha assumit que la seva és una tasca pública, no com passava fa 15 anys.” De tota manera, l’Administració encara pot millorar en més d’un aspecte, per exemple pel que fa a la legislació laboral, que, segons aquest assessor barceloní, “hauria de ser més equilibrada. Afavoreix injustificadament i excessiva una de les parts. El treballador és, per definició, la part més dèbil, però tinc la sensació que pequem d’un excés de proteccionisme. Hi ha casos en què l’empleat obté avantat-ges econòmics que, en un món tan competitiu com l’actual, perju-diquen seriosament l’empresari.”
Caldria estudiar més a fons cada cas, perquè “no és lògic, per exemple, que tant una multinacional com una firma de cinc treballadors hagin de compensar un assalariat amb 45 dies de sou. Les grans corporacions no únicament disposen de més recursos sinó que també tenen la possibilitat de canviar d’ubicació, mentre que un petit taller es pot permetre unes opcions molt més limitades. La legislació hauria de ser capaç, com a mínim, de distingir entre l’empresa gran i la petita, sense que això anés en detriment de la plantilla.”
L’Armand té molt presents en tot moment els problemes que pateixen els seus clients i de ben segur que, al llarg de la seva trajectòria professional, s’ha passat més d’una nit en blanc, preocupat per un determinat cas. És un assessor cent per cent vocacional: “La meva família se sorprèn que, quan marxem de vacances, m’endugui llibres de dret. M’agrada tant la meva feina que pagaria per fer-la.”
