Text del 2002.
“La suma d’esforços és la clau per assolir fites importants”
“Sense el món associatiu, no hauríem pogut reconstruir Catalunya després de la dictadura.” Amb aquesta eloqüència parla el senyor Armand Vilaplana, president de la Federació de Societats Laborals de Catalunya. Convençut de “la vitalitat de la societat catalana”, assegura que “sense aquesta vitalitat el país no aniria endavant.” Sap molt bé de què parla, ja que es troba immers en el món associatiu des de fa vint anys i ha participat en la creació d’un centenar de societats laborals.
Quin és el paper de les associacions quan acabem d’inaugurar el segle xxi? La Federació no viu d’esquena a la realitat, de cap manera, sinó que reflexiona sobre tots els agents que intervenen en el context mundial, dels quals l’autèntic protagonista és, sens dubte, la globalització. “L’efecte més perniciós de la globalització són els intents de con-centració de capital que comporta, sota una bandera liberal.”
Al seu parer, “l’única globalització autèntica de què podem parlar és la mediàtica.” Entre els molts detractors d’aquest fenomen hi ha aquells qui afirmen que condueix a “la pèrdua de poder per part dels estats tradicionals; la Unió Europea és un exemple de superació dels estats creats al segle xix.”
Reconeix que, en el context actual, “necessitem uns nous espais de poder polític per aprofundir la democràcia. L’escenari ha canviat. Ara bé, per adaptar-nos-hi, ens calen arrels de tota mena, no únicament econòmiques. El factor capital és necessari, però el factor humà és el que mou el món.”
És més, si el capital ho regulés tot, no tindria cap sentit l’existència de societats laborals. No ens hem de deixar enlluernar pel que veiem a l’altra banda de l’Atlàntic: “Després de l’americana, l’europea és la segona economia més important del món. Tanmateix, no disposem de gaires recursos en borsa. Les autèntiques protagonistes de l’economia del Vell Continent són les empreses d’economia social, familiars i, en general, les petites empreses.”
Amb aquest esperit humanista va néixer la Federació de Societats Laborals de Catalunya, que “representa els interessos de les societats laborals en tots els àmbits. D’altra banda, oferim tot un seguit de serveis a les empreses associades. També cooperem amb altres institucions interessades a combatre el problema de l’atur. La Federació celebra un congrés cada quatre anys per definir les línies de treball estratègiques que adoptarem. També hi escollim la comissió executiva que presidirà l’entitat. Finalment, disposem d’un consell general amb unes tasques de control assignades, que vetlla pel bon funcionament de la institució.”
Aquest consell incorpora un espai d’empreses de reinserció social, que lluita per la incorporació al mercat laboral de col·lectius marginats i desprotegits, com els disminuïts, i un àmbit específic de les dones. El president de l’entitat, però, ens recorda que, “malauradament, en el món de la direcció empresarial, la figura més habitual continua sent l’home. Ara bé, el paper de la dona va creixent, ja no podem dir que els negocis són cosa d’homes. Ja hi comença a haver firmes integrades únicament per dones o en què ocupen els càrrecs executius. És evident que el de serveis constitueix el sector on el sexe femení adquirirà un rol preponderant a mig termini.” Actualment, aquesta entitat catalana està impulsant “la creació d’una fundació que constitueixi un espai de trobada i reflexió adreçat als directius de la Federació i de les nostres empreses –sobretot les industrials– on incorporem l’experiència dels més veterans que han d’anar cedint el lloc a treballadors més joves.”
La Federació també vetlla per la formació continuada dels empresaris i els treballadors: “El 1987 vam decidir que la formació era un aspecte estratègic de l’entitat. En conseqüència, emprenguérem tot un seguit de mesures per facilitar que les empreses hi tinguessin accés. Avui, totes les petites empreses associades tenen possibilitats de rebre la formació que desitgin.”
Per assolir aquest objectiu, la Federació “ha obtingut recursos de la Fundació de la Formació Continuada de Madrid, del Departament de Treball de la Generalitat i participem en diversos projectes europeus.” En aquest sentit, Armand Vilaplana reconeix la tasca que vénen desenvolupant els ajuntaments catalans, gràcies als quals els ciutadans disposen d’una gran quantitat d’informació per a la creació d’empreses.
No obstant això, el president de la Federació de Societats Laborals reconeix que les relacions entre el món de l’empresa i el de l’ensenyament reglat encara disten molt de ser les ideals: “Som veïns amistosos, però tre-ballem molt poc junts.” És aquest un problema de difícil solució: “Hem intentat acostar-nos a organismes investigadors perquè posessin en coneixement de les empreses les seves troballes. Malaura-dament, les dinàmiques amb què funcionen uns i altres són molt diferents i difícils de fer encaixar.”
En aquest sentit, Armand Vilaplana ens comenta l’objectiu de la Federació: “Seria molt interessant que la formació reglada incorporés en els programes nocions com l’economia social i el cooperativisme, en definitiva, el model d’empresa pel qual nosaltres advoquem, un model on la participació constitueixi l’eix fonamental. La suma d’esforços és la clau per assolir fites importants. Per a nosaltres, aconseguir que aquesta filosofia arribés a la universitat ja constituiria un gran pas endavant.”
I és que, en l’actualitat, els universitaris estan rebent un input molt diferent del que la Federació reivindica: “A les escoles de negocis s’imparteixen els principis neoliberals. Ara com ara ningú no ofereix un ensenyament amb les diferents realitats empresarials actuals, tot i l’existència de corrents de pensament econòmic molt variats. No hi ha una única doctrina possible.”
És més, l’experiència ens demostra que no anem pel bon camí: “Ningú, ni tan sols els Estats Units, no ha aconseguit aplicar el neoliberalisme amb èxit enlloc. Els dirigents polítics americans prediquen uns criteris però n’apliquen uns altres.” A casa nostra en tenim exemples per donar i per vendre. El responsable de la Federació coneix més d’un cas d’empreses tradicionals catalanes que “s’han enfonsat en intentar aplicar-hi principis globals. No conec cap projecte de creixement vertiginós que hagi durat més de cinc anys.”
En conclusió, “l’economia és tan diversa com la gent. Cal disposar d’instruments adequats, com ara un finançament a mida per part de les entitats financeres, que ens permetin desenvolupar la nostra visió de l’activitat econòmica. Necessitem elements de suport perquè tothom pugui organitzar la seva pròpia empresa com s’estimi més.”
