Armand Vilaplana Masnou
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

Sr. Armand Vilaplana Masnou

FEDERACIÓ  DE SOCIETATS LABORALS DE CATALUNYA

Text del 2002.

“La suma d’esforços és la clau per assolir fites importants” 

“Sense el món associatiu, no hauríem pogut reconstruir Cata­lu­nya des­prés de la dictadura.” Amb aquesta eloqüència parla el senyor Armand Vila­plana, president de la Federació de Societats Labo­rals de Cata­lunya. Convençut de “la vitalitat de la societat catalana”, as­­se­gura que “sen­se aquesta vitalitat el país no aniria endavant.” Sap molt bé de què parla, ja que es troba immers en el món associatiu des de fa vint anys i ha participat en la creació d’un centenar de societats laborals.

Quin és el paper de les associacions quan acabem d’inaugurar el segle xxi? La Federació no viu d’esquena a la realitat, de cap manera, sinó que re­flexiona sobre tots els agents que intervenen en el context mun­dial, dels quals l’autèntic protagonista és, sens dubte, la globa­lit­zació. “L’efecte més perniciós de la globalització són els intents de con-centració de capi­tal que comporta, sota una bandera liberal.”

Al seu parer, “l’ú­nica globalització autèntica de què podem parlar és la mediàtica.” Entre els molts detractors d’aquest fenomen hi ha aquells qui afirmen que condueix a “la pèrdua de poder per part dels es­tats tradicionals; la Unió Euro­pea és un exemple de superació dels estats creats al segle xix.”

Reconeix que, en el context actual, “necessitem uns nous espais de po­­der polític per aprofundir la democràcia. L’escenari ha canviat. Ara bé, per adaptar-nos-hi, ens calen arrels de tota mena, no úni­ca­ment econòmiques. El factor capital és necessari, però el factor hu­mà és el que mou el món.”

És més, si el capital ho regulés tot, no tin­dria cap sentit l’existència de societats laborals. No ens hem de dei­xar enlluernar pel que veiem a l’altra banda de l’Atlàntic: “Després de l’a­­me­ricana, l’euro­pea és la segona economia més important del món. Tanmateix, no disposem de gaires recursos en borsa. Les au­tèn­­­tiques pro­ta­go­nistes de l’economia del Vell Continent són les em­pre­­ses d’eco­no­mia social, familiars i, en general, les petites em­pre­ses.”

Amb aquest esperit humanista va néixer la Federació de Societats Labo­rals de Catalunya, que “representa els interessos de les societats la­bo­rals en tots els àmbits. D’altra banda, oferim tot un seguit de serveis a les empreses associades. També cooperem amb altres ins­ti­tucions interessades a combatre el problema de l’atur. La Fe­de­­ra­ció celebra un congrés cada quatre anys per definir les línies de tre­ball estratègiques que adoptarem. També hi escollim la co­mis­sió exe­­cu­tiva que presidirà l’entitat. Finalment, disposem d’un con­sell ge­ne­­ral amb unes tasques de control assignades, que vetlla pel bon fun­cionament de la institució.”

Aquest consell incorpora un espai d’empreses de reinserció social, que lluita per la incorporació al mercat laboral de col·lectius marginats i des­protegits, com els disminuïts, i un àmbit específic de les dones. El pre­­sident de l’entitat, però, ens recorda que, “malauradament, en el món de la direcció empresarial, la figura més habitual continua sent l’ho­me. Ara bé, el paper de la dona va creixent, ja no podem dir que els nego­cis són cosa d’homes. Ja hi comença a haver firmes inte­grades úni­ca­ment per dones o en què ocupen els càrrecs exe­cutius. És evi­dent que el de serveis constitueix el sector on el sexe femení adqui­rirà un rol preponderant a mig termini.” Actualment, aquesta entitat cata­­lana està impulsant “la creació d’una fundació que constitueixi un es­­pai de trobada i reflexió adreçat als directius de la Fede­ració i de les nos­tres empreses –sobretot les industrials– on incor­porem l’ex­­pe­­ri­ència dels més veterans que han d’anar cedint el lloc a treba­lla­dors més joves.”

La Federació també vetlla per la formació continuada dels empresaris i els tre­ba­­lladors: “El 1987 vam decidir que la formació era un aspecte es­tra­­tè­gic de l’entitat. En conseqüència, emprenguérem tot un se­guit de mesu­res per facilitar que les empreses hi tinguessin accés. Avui, to­tes les pe­ti­tes empreses associades tenen possibilitats de rebre la for­mació que desitgin.”

Per assolir aquest objectiu, la Federació “ha ob­­tingut recur­sos de la Fun­dació de la Formació Continuada de Ma­drid, del Depar­tament de Treball de la Generalitat i participem en di­ver­sos pro­jectes euro­peus.” En aquest sentit, Armand Vilaplana re­co­neix la tas­ca que vénen desen­volupant els ajun­taments catalans, gràcies als quals els ciu­tadans disposen d’una gran quantitat d’infor­mació per a la cre­ació d’em­preses.

No obstant això, el president de la Federació de Societats Laborals reconeix que les re­la­­cions entre el món de l’empresa i el de l’ensenyament reglat encara dis­ten molt de ser les ideals: “Som veïns amistosos, però tre-ballem molt poc junts.” És aquest un problema de difícil solució: “Hem intentat acos­­tar-nos a organismes investigadors perquè posessin en conei­xe­ment de les empreses les seves troballes. Malaura-dament, les dinà­miques amb què funcionen uns i altres són molt diferents i difícils de fer en­cai­xar.”

En aquest sentit, Armand Vilaplana ens comenta l’objectiu de la Fede­ració: “Seria molt inte­res­sant que la formació reglada incor­po­rés en els programes no­cions com l’economia social i el coope­rativisme, en definitiva, el model d’em­presa pel qual nosaltres advoquem, un model on la parti­cipa­ció constitueixi l’eix fonamental. La suma d’esforços és la clau per as­solir fites importants. Per a nosaltres, aconseguir que aquesta filo­­sofia arribés a la universitat ja cons­tituiria un gran pas enda­vant.”

I és que, en l’actualitat, els universitaris estan rebent un input molt dife­rent del que la Federació reivindica: “A les escoles de negocis s’imparteixen els principis neoliberals. Ara com ara ningú no ofereix un ensenyament amb les diferents rea­litats empre­sarials actuals, tot i l’existència de corrents de pensa­ment eco­­nòmic molt variats. No hi ha una única doctrina possible.”

És més, l’experiència ens demostra que no anem pel bon camí: “Ningú, ni tan sols els Estats Units, no ha aconseguit aplicar el neo­libera­lisme amb èxit enlloc. Els dirigents polítics americans pre­diquen uns criteris però n’apliquen uns altres.” A casa nostra en tenim exem­ples per donar i per vendre. El responsable de la Fede­ració coneix més d’un cas d’empreses tradicionals catalanes que “s’han en­fonsat en inten­tar aplicar-hi principis globals. No conec cap pro­jecte de crei­xement vertiginós que hagi durat més de cinc anys.”

En con­clusió, “l’economia és tan diversa com la gent. Cal dis­posar d’ins­tru­ments adequats, com ara un finançament a mida per part de les en­­titats financeres, que ens permetin desenvolupar la nostra visió de l’ac­tivitat econòmica. Necessitem elements de suport perquè tot­hom pugui organitzar la seva pròpia empresa com s’estimi més.”